Símbols nsibidi
Els '___protected_title_0___' (també cridats '___protected_title_1___',[1] '___protected_title_2___' o '___protected_title_3___'[2]) són un sistema ideográmico (encara que segons algunes opinions contindria elements d'un sistema logográfico o inclús d'un silabario[3]) tradicional d'escritura de l'oest d'Àfrica. El nom ___protected_title_4___ fa alusió a una hipotètica societat secreta religiosa que va crear el sistema d'escritura.
Els símbols nsibidi tenen aparentment el seu orige en el poble igbo i són usats en diverses parts del sur de Nigèria. Segons atres teories basades en la tradició oral[4] haurien segut inventats directament en el sí de la societat secreta religiosa Ekpe dels clans efiks i ibibio, de la regió de Calabar, a on es trobaven els antics regnes d'Akwa Akpa o el Regne de Calabar, entre uns atres, al objeto de transmetre informació de distint tipo entre els seus membres.
Història
[editar | editar còdic]
Es desconeix en precisió la seua història i antiguetat, encara que les primeres investigacions europees sobre esta escritura daten de 1904, quan T.D. Maxwell va informar sobre els mateixos.[3] S'han trobat símbols nsibidi en caraces ceremoniales datades de finals de el XIX.[5] Algunes investigacions recents, basades en excavacions arqueològiques, remonten els orígens d'este sistema picto-ideográmico fins a a lo manco els sigles XV o XVI;[6] segons esta llínea d'investigació històrica, la primera forma d'escritura del idioma igbo haurien segut els pictogramas desenrollats pel poble ekoi (o ejagham).[7] Estos pictogrames s'haurien estés entre els grups igbo i atres residents en la mateixa regió geogràfica entorn a l'any 1500, moment en el que es varen desenrollar en la zona diversos Estats de gran prosperitat econòmica i cultural, per a passar a ser posteriorment del domini exclusiu d'algunes societats secretes locals, com la dels ikpe (o igbo).[8] En opinió d'alguns investigadors com J. K. Macgregor, és possible que l'escritura nsibidi haja rebut a lo llarc del temps influencies de l'escritura llatina. En 1909 Macgregor va registrar els símbols amprats per a escriure el nom propi d'un chic, 'Onuaha', i va interpretar que els dos primers símbols eren una corrupció de les lletres llatines 'N' i 'A', sent el tercer símbol propi del nsibidi.
Us
[editar | editar còdic]
Alguns antropòlecs estimen que l'objecte d'esta forma de pictogrames o ideogramas hauria segut el de "formular mensages, advertències i registres de fets".[9] J. K. Macgregor va informar un d'eixos usos, concretament en el registre de casos de lo que seria l'administració de justícia tradicional, cridats "ikpe". D'acort en l'eixemple consignat per Macgregor:[10]
- (a) El juí es va portar a terme baix un arbre, com és costum,
- (b) les parts en el cas,
- (c) el cap que ho va jujar,
- (d) el seu personal (que estan tancats en un círcul),
- (i) és un home murmurant a l'oït d'un atre just fora del círcul dels interessats,
- (f) denota tots els membres de la part que va guanyar el cas.
- Dos d'ells (g) estan abraçats,
- (h) és un home que sosté un pany entre l'índex i el polze en senyal de despreci, i que no es preocupa per lo que es diu.
Les llínees recta i curva (i) signifiquen que el cas era difícil, que la gent del poble no podia jujar per sí mateixos, per lo que es va cridar als sabio dels pobles de les afores i el cas va ser jujat per ells (j), els qui varen dictar sentència; (k) denota que es tractava d'un cas d'adulteri.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elechi, O. Oko (2006). Doing justice without the state: the Afikpo (Ehugbo) Nigèria model, CRC Press, p. 98. ISBN 0415977290.
- ↑ Diringer, David (1953). The alphabet: a key to the history of mankind, Philosophical Library, pp. 148–149.
- ↑ 3,0 3,1 Gregersen (1977). Language in Africa: an introductory survey, CRC Press, p. 176. ISBN 0-677-04380-5.
- ↑ Inscribing Meaning: Nsibidi / National Museum of African Art
- ↑ Odyssey Online: AFRICA/People - Nsibidi Signs on Masks
- ↑ Slogar, Christopher (Spring 2007). meua_m0438/is_1_40/ai_n18646982/?tag=content;col1 ___protected_title_0___. African Arts (Universitat de Califòrnia)
- ↑ «Nsibidi». National Museum of African Art. Smithsonian Institution. «Nsibidi is an ancient system of graphic communication indigenous to the Ejagham peoples of southeastern Nigèria and southwestern Cameroon in the Cross River region. It is also used by neighboring Ibibio, Efik and Igbo peoples.»
- ↑ Oraka, L. N. (1983). The foundations of Igbo studies, University Publishing Co., pp. 17, 13. ISBN 9-781-60264-3.
- ↑ Giorgio Raimundo Cardona, Antropologia de l'escritura, Gedisa Editorial, ISBN 84-7432-499-8
- ↑ The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.39
- 209–219.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Battestini, Simon P. X., "African Writing and Text", Llegues Publishing, Nova York, 1999, ISBN 1-894508-06-8
- Dayrell, Elphinstone., "Some "Nsibidi" Signs", en Man, número 10, 1910, pp. 113-115, disponible via JSTOR ([1])
- Dayrell, Elphinstone., "Further Notes on 'Nsibidi Signs with Their Meanings from the Ikom District, Southern Nigèria", en The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, número 41, 1911, pp. 521-540, disponible via JSTOR ([2])
- Wahlman, Maude Southwell., "Signs and Symbols: African Images in African American Quilts", Studio Books, Atlanta, 1993, ISBN 0-9653766-1-3
- MacGregor, J.K., "Some Notes on Nsibidi", en The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, sn, 1909
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolos nsibidi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.