Série GeForce 4
La série GeForce 4 (noms en clau a continuació) es referix a la quarta generació d'unitats de processament de gràfics (GPU) de la marca GeForce fabricades per Nvidia. Hi ha dos famílies GeForce4 diferents, la família Tu d'alt rendiment i la família MX econòmica. La família MX va generar una família GeForce4 Go (NV17M) en la seua majoria idèntica per al mercat de les computadores portàtils. Les tres famílies es varen anunciar a principis de 2002; els membres dins de cada família es varen diferenciar per les velocitats del rellonge del núcleu i de la memòria. A fins de 2002, va haver un intent de formar una quarta família, també per al mercat de computadores portàtils, sent l'únic membre de la mateixa la GeForce4 4200 Go (NV28M) que es va derivar de la llínea Tu.
GeForce4 Tu
Arquitectura
La GeForce4 Tu (NV25) es va llançar en febrer de 2002[1] i va ser una revisió de la GeForce 3 (NV20). Era molt similar al seu predecessor; les principals diferències varen ser velocitats de rellonge de memòria i núcleu més altes, un controlador de memòria revisat (conegut com Lightspeed Memory Architecture II), sombreadores de píxels actualisats en noves instruccions per a la compatibilitat en Direct3D 8.0a,[2][3] un sombreador de vèrtiç adicional (el vèrtiç i els sombreadores de píxels ara es coneixien com nFinite FX Engine II), suavisat de hardware (Accuview AA) i reproducció de DVD. Legacy Direct3D 7-class de funcions fixes T&L ara es va implementar com sombreadores de vèrtiços.[2] El soport adequat per a dos monitors (TwinView) també es va dur de la GeForce 2 MX.[4] La GeForce 4 Tu va ser superior a la GeForce 4 MX en pràcticament tots els aspectes llevat pel cost de producció, encara que la MX tenia el Nvidia VPE (motor de processament de video) del que caria la Tu.
Models
Els dos models inicials varen ser el Tu4400 i el top de gama Tu4600. En el moment de la seua presentació, els principals productes de Nvidia eren la GeForce 2 MX de nivell bàsic, els models GeForce4 MX de gama mija (llançats al mateix temps que la Tu4400 i la Tu4600) i la GeForce 3, més antiga pero encara d'alt rendiment (degradada a la categoria gama mija alta o caseta de rendiment). No obstant, la Radeon 8500LI d'ATI era alguna cosa més econòmica que la Tu4400 i superava als seus competidors en preu, la GeForce 3 Tu200 i la GeForce4 MX 460. La GeForce 3 Tu500 va omplir la brecha de rendiment entre la Tu200 i la Tu4400, pero no es va poder produir lo suficientment econòmica com per a competir en la Radeon 8500.
En conseqüència, Nvidia va llançar un model una miqueta més econòmic: el Tu4200. Encara que inicialment se suponia que el 4200 seria part del llançament de la llínea GeForce4, Nvidia havia retardat el seu llançament per a vendre els chips GeForce 3 que pronte serien descontinuados.[5] En un intent per evitar que la Tu4200 danyara les vendes de la Tu4400, Nvidia va fixar la velocitat de la memòria de la Tu4200 en 222 MHz en els models en un búfer de quadro de 128 MiB, 53 MHz més llent que la Tu4400. (tots els quals tenien búferes de quadro de 128 MiB). Els models en un búfer de quadros de 64 MiB es varen configurar en una velocitat de memòria de 250 MHz. No obstant, esta tàctica no va funcionar per dos raons. En primer lloc, es percebia que la Tu4400 no era lo suficientment bona per a aquells que volien el màxim rendiment (que preferien la Tu4600), ni per a aquells que volien una bona relació calitat-preu (que generalment elegien la Tu4200), lo que va provocar que la Tu4400 es convertira en un punt mig sense sentit dels dos. Ademés, alguns fabricants de targetes gràfiques simplement varen ignorar les pautes de Nvidia per a la Tu4200 i varen establir la velocitat de la memòria en 250 MHz en els models de 128 MiB de tots modos.
Després, a fins de 2002, el núcleu NV25 va ser reemplaçat pel núcleu NV28, que solament es diferenciava per l'adició del soport AGP-8X. El Tu4200 en soport AGP-8X es va basar en este chip i es va vendre com Tu4200-8X. Un Tu4800ES va reemplaçar al Tu4400 i un Tu4800 va reemplaçar al Tu4600 respectivament quan es va introduir el núcleu 8X AGP NV28 en estos.[6][7]
L'únic derivat mòvil de la série Tu va ser la GeForce4 4200 Go (NV28M), llançada a fins de 2002.[8] La solució presentava el mateix conjunt de funcions i un rendiment similar en comparació al Tu4200 basat en NV28, encara que la variant mòvil tenia una freqüència més baixa. Va superar a Mobility Radeon 9000 per un ampli marge, ademés de ser la primera solució de gràfics per a portàtils DirectX 8 de Nvidia. No obstant, degut a que la GPU no va ser dissenyada per a l'espai mòvil, tenia una eixida tèrmica similar a la de la computadora d'escritori. La 4200 Go també caria de circuits d'aforro d'energia com la série GeForce4 4x0 Go basada en MX o la Mobility Radeon 9000. Açò va causar problemes als fabricants de portàtils, especialment pel que fa a la duració de la bateria.[9]
Rendiment
La GeForce4 Tu va superar a l'antiga GeForce 3 per un marge significatiu. l'ATI Radeon 8500 de la competència va ser generalment més ràpida que la llínea GeForce 3, pero va ser eclipsada per la GeForce 4 Tu en totes les àrees llevat en el preu i la compatibilitat més alvançada en el sombreador de píxels (1.4). Nvidia, no obstant, va perdre l'oportunitat de dominar el segment de ranc superior/rendiment en retardar el llançament del Tu4200 i al no implementar models de 128 MiB lo suficientment ràpit; de lo contrari, el Tu4200 era més barat i més ràpit que l'anterior GeForce 3 i Radeon 8500 de primera llínea. Ademés de l'introducció tardana del Tu4200, el llançament llimitat dels models de 128 MiB de la GeForce 3 Tu200 varen resultar poc impressionants, lo que va permetre que la Radeon 8500LI i inclús la 8500 completa dominaren el rendiment de ranc superior durant un temps.[10] La Matrox Parhelia, a pesar de tindre vàries capacitats de DirectX 9.0 i atres característiques innovadores, era com a màxim competitiva en la GeForce 3 i la GeForce 4 Tu 4200, pero tenia el mateix preu que la Tu 4600 a US$399.
La GeForce 4 Tu4200 va gojar d'una longevitat considerable en comparació als seus parells de freqüències més altes. A la mitat del cost de la 4600, la 4200 va mantindre el millor equilibri entre preu i rendiment fins al llançament de la ATI Radeon 9500 Pro a fins de 2002. El Tu4200 encara va conseguir mantindre's ferm front a varis chips DirectX 9 de pròxima generació llançats a fins de 2003, superant a GeForce FX 5200 i FX 5600 de ranc mig, i funcionant de manera similar al Radeon 9600 Pro de ranc mig en algunes situacions.
GeForce4 MX
Arquitectura
Encara que la seua linaje era de la GeForce2 de la generació anterior, la GeForce4 MX va incorporar tècniques d'aforro d'ample de banda i velocitat d'omplit, compatibilitat en dos monitors i una unitat de suavisat de mostreig múltiple de la série Tu; el controlador de memòria DDR de 128 bits millorat va ser crucial per a resoldre les llimitacions d'ample de banda que afectaven a les llínees GeForce 256 i GeForce2. També deu part de la seua herència de disseny als productes CAD de gama alta de Nvidia, i en aplicacions no relacionades en jocs de rendiment crític va ser notablement eficaç. L'eixemple més notable és AutoCAD, en el que GeForce4 MX va tirar resultats dins d'un percentage d'un sol dígit de les targetes GeForce4 Tu vàries voltes el preu.
Molts varen criticar el nom GeForce4 MX com una estratègia de màrqueting enganyosa, ya que era menys alvançada que la GeForce3 anterior. En el quadro de comparació de característiques entre les llínees Tu i MX, es va mostrar que l'única "característica" que faltava en el MX era el motor nfiniteFX II &x2014; els sombreadores de píxels i vèrtiços programables de DirectX 8.[11] No obstant, la GeForce4 MX no era una GeForce4 Tu sense l'hardware de sombreado, ya que el rendiment de la MX en jocs que no usaven sombreadores estava considerablement per baix de la GeForce4 Tu i la GeForce3.
A pesar de les dures crítiques dels entusiasta dels jocs, la GeForce4 MX va ser un èxit en el mercat. En un preu un 30% superior al de la GeForce2 MX, oferia un millor &x2014;, la capacitat de jugar una série de jocs populars que la GeForce2 no podia eixecutar ben &x2014; damunt de tot— per al no especialiste mig sonava com si fora un "verdader GeForce4 &x2014; és dir, una GeForce4 Tu. La GeForce4 MX va ser particularment exitosa en el mercat OEM de PC i va reemplaçar ràpidament a la GeForce2 MX com la GPU més venuda.
En aplicacions de video en moviment, la GeForce4 MX va oferir una nova funcionalitat. Este (i no la GeForce4 Tu) va ser el primer membre de GeForce en presentar Nvidia VPE (motor de processament de video). També va ser la primera GeForce en oferir hardware-iDCT i decodificació VLC (còdic de llongitut variable), lo que convertix a VPE en una important actualisació del HDVP anterior de Nvidia. En l'aplicació de reproducció de MPEG-2, VPE finalment podria competir cara a cara en el motor de video d'ATI.
Models
Hi havia 3 models inicials: el MX420, el MX440 i el MX460. El MX420 solament tenia memòria de velocitat de senyes única (SDR) i va ser dissenyat per a PC de gama molt baixa, reemplaçant a GeForce2 MX100 i MX200. La GeForce4 MX440 va ser una solució OEM per al mercat massiu que va reemplaçar a la GeForce2 MX/MX400 i la GeForce2 Tu. La GeForce4 MX460 inicialment estava destinada a ubicar-se entre la MX440 i la Tu4400, pero l'incorporació tardana de la Tu4200 a la llínea a un preu molt similar (combinada en la GeForce3 Tu200 existent i la Radeon 8500LI/9100 d'ATI, que també eren similars preu) va impedir que el MX460 fora realment competitiu, i el model pronte es va desvanir.
En térmens de rendiment 3D, la MX420 es va eixercitar solament llaugerament millor que la GeForce2 MX400 i per baix de la GeForce2 GTS. No obstant, açò mai va anar realment un gran problema, considerant el seu públic objectiu. Lo més semblat a un competidor directe que tenia el MX420 era la Radeon 7000 d'ATI. En la pràctica, els seus principals competidors eren les solucions gràfiques integrades en chipset, com el 845G d'Intel i el nForce 2 de Nvidia, pero la seua principal ventaja sobre ells era la compatibilitat en varis monitors; Les solucions d'Intel no tenien açò en absolut, i la compatibilitat en varis monitors de nForce 2 era molt inferior a la que oferia la série MX.
El MX440 es va eixercitar raonablement be per al seu públic objectiu, superant al seu competidor més propenc, el ATI Radeon 7500, aixina com als descontinuados GeForce2 Tu i Ultra. Quan ATI va llançar el seu Radeon 9000 Pro en setembre de 2002, es va eixercitar casi igual que el MX440, pero tenia ventages crucials en un millor rendiment de textura única i soport adequat de sombreadores de DirectX 8. No obstant, el 9000 no va poder trencar el control arraïlat del MX440 en el mercat OEM. La resposta final de Nvidia a la Radeon 9000 va ser la GeForce FX 5200, pero a pesar de les funcions de DirectX 9 de la 5200, no va tindre un aument significatiu en el rendiment en comparació a la MX440, inclús en jocs DirectX 7.0. Açò va mantindre el MX440 en producció mentres que el 5200 es va suspendre.
La GeForce4 Go es va derivar de la llínea MX i es va anunciar junt en el restant de la llínea GeForce4 a principis de 2002. Estava el 420 Go, 440 Go i 460 Go. No obstant, ATI els havia vençut en el mercat en la Mobility Radeon 7500 de rendiment similar, i més vesprada en la Mobility Radeon 9000 compatible en DirectX 8.0. (A pesar del seu nom, el 4200 Go de curta duració no forma part d'esta llínea, sino que es va derivar de la llínea Tu.)
De la mateixa manera que la série Tu, el MX també es va actualisar a fins de 2002 per a admetre AGP-8X en el núcleu NV18. Els dos nous models varen ser el MX440-8X, que tenia una freqüència una miqueta més ràpida que el MX440 original, i el MX440ES, que tenia un bus de memòria més estret i estava destinat a reemplaçar al MX420. El MX460, que havia segut descontinuado en este punt, mai va ser reemplaçat. Una atra variant va seguir a fins de 2003 &x2014; la MX 4000, que era una GeForce4 MX440S'en un rellonge de memòria llaugerament superior.
La llínea GeForce4 MX va rebre una tercera i última actualisació en 2004, en la PCX 4300, que era funcionalmente equivalent a la MX 4000 pero en soport per a PCI Express . A pesar del seu nou nom en clau (NV19), el PCX 4300 era de fet simplement un núcleu NV18 en un chip BR02 que conectava l'interfaç AGP nativa del NV18 en el bus PCI-Express.
Vore també
Referències
- ↑ Lal Shimpi, Anand (2002-2-6). «anandtech. com/show/875 Nvidia GeForce4 - NV17 and NV25 Menja to Life». AnandTech. Consultat el 2008-6-14.
- ↑ 2,0 2,1 «com/review/3379/a-look-at-nvidia-geforce4-chips/2 A look at NVIDIA's GeForce4 chips» (2002-2-6).
- ↑ «activewin. com/reviews/hardware/graphics/nvidia/gf4ti4600/gf2. shtml ActiveWin. Com: NVIDIA GeForce 4 Tu 4600 - Review». www. activewin. com. Consultat el 2023-03-12.
- ↑ Worobyew, Andrew.. «archive. org/web/20181012014518/https://extensivelyreviewed. com/nvidia-geforce4-tu-4400-geforce4-tu-4600-nv25-review. html Nvidia GeForce4 Tu 4400 and GeForce4 Tu 4600 (NV25) Review». Pricenfees. Archivat des de l'pricenfees. com/digit-life-archives/nvidia-geforce4-tu-4400-geforce4-tu-4600-nv25-review original, el 12 d'octubre de 2018. Consultat el 2007-05-15.
- ↑ «archive. org/web/20170103003450/http://www. lastlaptop. com/2016/12/gaming-laptops-2017-in-índia. html Gaming Laptops 2017 in Índia». www. lastlaptop. com. Archivat des de l'lastlaptop. com/2016/12/gaming-laptops-2017-in-índia. html original, el 3 de giner de 2017. Consultat el 2017-1-2.
- ↑ «gamepc. com/ Unique Customized Business Cloud Computing». www. gamepc. com. Consultat el 2023-03-12.
- ↑ Rabel, Jason. «extremeoverclocking. com/reviews/video/msi_ti4800se_1. html EXTREME Overclocking | Tweaking Enthusiast PC Hardware Product Reviews And News» (en en). www. extremeoverclocking. com. Consultat el 2023-03-12.
- ↑ «nvidia. com/page/geforce4go. html GeForce4 Go». Nvidia. com. Consultat el 2007-05-15.
- ↑ Witheiler, Matthew (2002-11-14). «anandtech. com/mobile/showdoc. aspx? i=1745 Nvidia GeForce4 4200 Go: Bringing mobile gaming to new heights». AnandTech. Consultat el 2008-6-14.
- ↑ «archive. org/web/20110610141126/http://www. sharkyextreme. com/hardware/videocards/article. php/1022931 NVIDIA GeForce4 Tu 4200 Review - www. sharkyextreme. com». sharkyextreme. com (2011-06-10). Archivat des de l'sharkyextreme. com/hardware/videocards/article. php/1022931 original, el 2011-6-10. Consultat el 2023-03-12.
- ↑ «nvidia. com/page/geforce4. html GeForce4 MX». Nvidia. com. Consultat el 2008-6-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serie GeForce 4» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.