La série GeForce 2 (NV15) és la segona generació d'unitats de processament de gràfics (GPU) GeForce de Nvidia. Introduïda en 2000, és la successora de la GeForce 256.[1]

Série GeForce 2

La família GeForce 2 constava de varis models: GeForce 2 GTS, GeForce 2 Pro, GeForce 2 Ultra, GeForce 2 Tu, GeForce 2 Go i la série GeForce 2 MX. Ademés, l'arquitectura GeForce 2 s'utilisa per a la série Quadro en les targetes Quadro 2 Pro, 2 MXR i 2 EX en controladors especials destinats a accelerar les aplicacions de disseny assistit per computadora.

Arquitectura

 
GPU GeForce2 Ultra
Erro al crear miniatura:
Muere una foto de una GPU Geforce 2

L'arquitectura GeForce 2 és similar a la llínea GeForce 256 anterior pero en vàries millores. En comparació a la GeForce 256 de 220 nm, la GeForce 2 es basa en un procés de fabricació de 180 nm, lo que fa que el silici siga més dens i permet més transistors i una major velocitat de rellonge. El canvi més significatiu per a l'acceleració 3D és l'adició d'una segona unitat de mapage de textures a cada una de les quatre canonada de píxels. Alguns diuen  la segona TMU estava allí en la Geforce NSR (NVIDIA Shading Rasterizer) original, pero la textura dual estava deshabilitada per un error d'hardware; La capacitat única de NSR per a realisar filtrat de textures trilineal d'un sol cicle respala esta sugerència. Açò duplica la taxa de farcidura de textura per rellonge en comparació a la generació anterior i és el raonament darrere del sufix de nom de GeForce 2 GTS: GigaTexel Shader (GTS). La GeForce 2 també presenta formalment el NSR (Nvidia Shading Rasterizer), un tipo primitiu de canonada de píxels programable que és alguna cosa similar a els sombreadores de píxels posteriors. Esta funcionalitat també està present en GeForce 256 pero no es publicitó. Una atra millora d'hardware és una canonada de processament de video millorada, cridada HDVP (processador de video d'alta definició). HDVP admet la reproducció de video en moviment en resolucions HDTV (MP@HL).[2]

En proves 3D i aplicacions de jocs, la GeForce 2 GTS supera a la seua predecessora fins a en un 40%.[3] En jocs OpenGL (com Quake III), la targeta supera a les targetes ATI Radeon DDR i 3dfx Voodoo 5 5500 en els modos de visualisació de 16 bpp i 32 bpp. No obstant, en els jocs Direct3D que eixecuten 32 bpp, Radeon DDR a voltes pot prendre la davantera.[4]

L'arquitectura GeForce 2 té un ample de banda de memòria prou llimitat.[5] La GPU desperdicia l'ample de banda de la memòria i la taxa de farcidura de píxels per l'us no optimisat del búfer z, el dibuix de superfícies amagades i un controlador de RAM relativament ineficiente. La principal competència de GeForce 2, la ATI Radeon DDR, té funcions d'hardware (cridades HyperZ) que solucionen estos problemes.[6] Per la naturalea ineficiente de les GPU GeForce 2, no varen poder acostar-se al seu potencial de rendiment teòric i Radeon, inclús en la seua arquitectura 3D significativament menys poderosa, va oferir una forta competència. La revisió NV17 posterior del disseny NV11, utilisada per a GeForce 4 MX, va ser més eficient.

Llançaments

Els primers models en aplegar despuix de la GeForce 2 GTS original varen ser la GeForce 2 Ultra i la GeForce2 MX, llançades el 7 de setembre de 2000.[7] El 29 de setembre de 2000, Nvidia va començar a enviar targetes gràfiques que tenien 16 i 32 MB de memòria de video.

En una arquitectura idèntica a la GTS, l'Ultra simplement té velocitats de rellonge de núcleu i memòria més altes. El model Ultra en realitat supera als primers productes GeForce 3 en alguns casos, degut a que les targetes GeForce 3 inicials tenen una taxa d'omplit significativament més baixa. No obstant, Ultra pert el seu liderage quan s'habilita el suavisat, pels nous mecanismes d'eficiència d'ample de banda/taxa de farcidura de memòria de GeForce 3; Ademés, la GeForce 3 té un conjunt superior de funcions d'última generació en sombreadores de píxels i vèrtiços programables per a jocs DirectX 8.0.

La GeForce 2 Pro, presentada poc despuix de l'Ultra, era una alternativa a la costosa Ultra de primera llínea i és més ràpida que la GTS.

En octubre de 2001, la GeForce 2 Tu es va posicionar com una alternativa més econòmica i menys alvançada que la GeForce 3. Més ràpida que la GTS i la Pro, pero més llenta que l'Ultra, la GeForce 2 Tu es va eixercitar de forma competitiva front a la Radeon 7500, encara que la 7500 tenia la ventaja de ser compatible en dos pantalles. Esta versió de GeForce 2 de ranc mig va ser reemplaçada per la série GeForce 4 MX com l'opció de rendiment/presupost en giner de 2002.

En la seua pàgina web de productes de 2001, Nvidia inicialment va colocar Ultra com una oferta separada del restant de la llínea GeForce 2 (GTS, Pro, Tu), no obstant, a fins de 2002, en GeForce 2 considerada una llínea de productes descontinuada, es va incloure Ultra. a lo llarc de GTS, Pro i Tu en la pàgina d'informació de GeForce 2.

GeForce 2 MX

 
GeForce 2 MX200 AGP
Erro al crear miniatura:
Foto del chip GPU MX400

Ya que la llínea GeForce 256 anterior es va enviar sense una variant econòmica, la série RIVA TNT2 es va deixar per a complir el rol de "extrem baix", encara que en un conjunt de funcions obsolet comparable. Per a crear una millor opció de gama baixa, NVIDIA va crear la série GeForce 2 MX, que oferia un conjunt de característiques estàndar, específiques per a tota la generació GeForce 2, llimitades solament pel nivell categòric. A les targetes GeForce 2 MX se'ls varen llevar dos canalisacions de píxels 3D i es va reduir l'ample de banda de memòria disponible. Les targetes utilisaven SDR SDRAM o DDR SDRAM en amples de bus de memòria que anaven des de 32 bits a 128 bits, lo que permetia variar el cost de la placa de circuit. La série MX també va proporcionar compatibilitat en dos pantalles, alguna cosa que no es troba en les GeForce 256 i GeForce 2 normals.

Els principals competidors de la série GeForce 2 MX varen ser Radeon VEU / 7000 i Radeon SDR d'ATI (que en els atres R100 es renombró més tarde com a part de la série 7200). La Radeon VEU tenia la ventaja de contar en un software de visualisació de dos monitors alguna cosa millor, pero no oferia hardware T&L, una característica emergent de renderizado 3D del moment que era la principal atracció de Direct3D 7. Ademés, la Radeon VEU solament presentava una única canalisació de renderizado, lo que va provocar que produïra una taxa de farcidura substancialment més baixa que la GeForce 2 MX. La Radeon SDR, equipada en SDR SDRAM en lloc de DDR SDRAM que es troba en els germans més cars, es va llançar algun temps despuix i va exhibir una representació 3D de 32 bits més ràpida que la GeForce 2 MX.[8] No obstant, la Radeon SDR caria de compatibilitat en varis monitors i va debutar a un preu considerablement més alt que la GeForce 2 MX. La Voodoo4 4500 de 3dfx va aplegar massa vesprada, ademés de ser massa cara, pero massa llenta per a competir en la GeForce 2 MX.

Els membres de la série inclouen GeForce 2 MX, MX400, MX200 i MX100. La GPU també es va usar com un processador de gràfics integrat en la llínea de chipsets nForce i com un chip de gràfics mòvils per a portàtils cridat GeForce 2 Go.

Vore també

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20040823113943/http://www. sharkyextreme. com/hardware/articles/nvidia_geforce2_gts_guide/26. shtml NVIDIA GeForce2 GTS Guide». sharkyextreme. com. Archivat des de l'sharkyextreme. com/hardware/articles/nvidia_geforce2_gts_guide/26. shtml original, el 2004-8-23. Consultat el 2023-03-11.
  2. ↑ Lal Shimpi, Anand (2000-4-26). «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1231&p=2 NVIDIA GeForce 2 GTS» pàgs. 2. Anandtech. Consultat el 2009-7-2.
  3. ↑ Lal Shimpi, Anand (2000-4-26). «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1231&p=10 NVIDIA GeForce 2 GTS». Anandtech. Consultat el 2008-6-14.
  4. ↑ Witheiler, Matthew (2000-7-17). «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1281 ATI Radeon 64MB DDR». Anandtech. Consultat el 2008-6-14.
  5. ↑ Lal Shimpi, Anand (2000-8-14). «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1298&p=2 NVIDIA GeForce 2 Ultra». Anandtech. Consultat el 2008-6-14.
  6. ↑ Lal Shimpi, Anand (2000-4-25). «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1230&p=5 ATI Radeon 256 Preview (HyperZ)» pàgs. 5. Anandtech. Consultat el 2008-6-14.
  7. ↑ «nvidia. com/object/io_20010618_6038. html Press Release-NVIDIA». www. nvidia. com. Consultat el 2018-4-22.
  8. ↑ FastSite (2000-12-27). «archive. org/web/20080725085837/http://www. xbitlabs. com/articles/video/display/ati-radeon-sdr. html ATI RADEON 32MB SDR Review». X-bit labs. Archivat des de l'xbitlabs. com/articles/video/display/ati-radeon-sdr. html original, el 2008-7-25. Consultat el 2008-6-14.