La Séquia Grossa era un ramal del riu Genil. Construïda per a regar la Vega de Granada[1] i coneguda ya en el sigle XI; va servir també per a abastir d'aigua a la població de la cada volta més numerosa plaça granadina.[2][3] Les seues aigües eren fàcilment controlades per la població musulmana, que coneixien perfectament tots els entrevills del regadiu de la vega. En l'actualitat en la Séquia Grossa es reguen 36 37.059 marjals, que vénen a ser 1.958 ha.[3]

El riu Genil és el més caudaloso de quants naixen en les rodalies de Granada, sent ademés el major afluent del ric Guadalquivir, que és el curs d'aigua que partix en dos Andalusia. Va ser cridat pels romans Singilos o Singilis, i des de llavors el seu hidronimia ha vingut conservant-se en major o menor mida, puix els àraps ho varen conéixer per Singil, passant a denominar-se Xenil despuix de la conquista cristiana de la ciutat de Granada, d'a on deriva directament el nom en el que se li coneix actualment.

Succés en la conquista de Granada

En un dels successos de la conquista de Granada per part dels Reis Catòlics, despuix de la pren de vàries poblacions circumdants com Loja i les terres d'Íllora, Moclín, Montefrío..., els musulmans granadins es varen vore en la necessitat d'hostigar a les tropes cristianes per a intentar frenar la seua impetuoso alvanç, cosa que varen conseguir atraent-els a una emboscada al mateix temps que provocaven el desbordament de la Séquia Grossa, lo que va inundar la Vega i va causar la mort de part de l'eixèrcit cristià. Destaquen les cròniques la baixa en dita emboscada de don Martín Vázquez d'Arce, cavaller de l'Orde de Santiago, de 25 anys d'edat, casat i pare d'una chiqueta de nom Ana; este cavaller de l'orde de Santiago lluitava a les órdens del Duc del Infantado quan ho va sorprendre l'avinguda de la Séquia Grossa del Genil i allí va morir. Va recuperar el seu cos el seu pare Don Fernando d'Arce i ho va sepultar en una capella de la catedral de Sigüenza en 1486, any en que es varen prendre les viles de Loja, Íllora, Moclín i Montefrío, en els seges de les quals va participar activament el infortunado cavaller.

Referències