Un sèquit[1] és un cos de persones al servici o que "seguix" (acompanya)  a un noble o personage real, (sèquit significa lliteralment: que seguix).[2][3]

Reina Helen en el seu sèquit en el camí al Shrine de Venus Cloacina, sigle XV

A voltes s'utilisa en un context que significa els seguidors d'un cavaller migeval.


Etimologia

La paraula, registrada en castellà circa 1375, equivalent en valencià a "seguici", deriva del llatí sequitur: el que seguix,[4] i a la seua volta de seguir en la terminació -ito en analogia a paraules procedents de verps substantivados com empréstito, crèdit, etc.[5][6]


Ocupació

La gent del sèquit no estaven necessàriament en el servici domèstic o per lo manco pròxim a la presència del seu senyor, sino que també incloïa uns atres que duyen una librea (una classe d'uniforme, en colors distintius) baix la seua protecció, com a músics i mestres privats.

Alguns eren una font de problemes i abusos en el XVI i principis del XVI. A sovint la seua importància real era molt diferent de la seua posició: per un costat, cites supernumeràries varen permetre gojar de beneficis sense actuar en ple servici. Per un atre costat, nomès 'parant l'orella' podia permetre actuar com a confident de manera informal; o en alguns casos, inclús com a espia, baixe el disfràs de músic inocent.


Contrast

El terme sèquit s'assimila a sovint en comitiva, que de fet és un orgue menys estable de persones que acompanyen a una persona prominent..

Per eixemple, el sèquit d'un príncip podia incloure no sol cortesans professionals, sino també bisbes, clercs i atres empleats, membres sénior de l'aristocràcia i atres assessors més ocasionals, traductors etcétera, que a sovint no formaven part del sèquit permanent del sobirà a pesar de que este podia comprendre una varietat sorpressiva de funcions.

La  Cohors amicorum dels romans era prou similar, i este us de la paraula cohort  (derivada d'una battalion-medida unitat militar) per als 'amics' d'un dignatario va ser la raïl de la paraula italiana "cort", que a través del francés "cortège" va donar lloc al terme anglés "cortege" i al castellà "corteig", que també pot significar un grup de seguidors.


Vore també


Referències


Bibliografia

  • Este artícul incorpora material de la 'Encyclopædia Britannica' 'edició de 1911, que es troba en el domini públic.

Enllaços externs