Salvia divinorum

Archiu:Salvia divinorum -1.jpg

Sàlvia divinorum (Salvia divinorum)

Sàlvia divinorum o sàlvia dels adivinos és un planta herbàcea perenne de la família de les lamiáceas, originària de Mèxic a on es troba en Oaxaca en Sant Josep Tenango.

Descripció

Sàlvia divinorum té grans fulls de color vert, ovales (a sovint també dentadas), en un to groc que alcança de 10 a 30 cm de llarc. Els fulls no tenen pèls en les superfícies, i poc o res de peciol. La planta alcança més d'1 metro d'altura, en tallos buits quadrats que tendixen a trencar-se o rastreros que enraízan en el sol molt fàcilment en els nucs i els entrenudos.

Les flors, que florixen rara volta, creixen en forma d'espiral en #inflorescència en prop de sis flors en cada verticilo. Les flors són blanques, curvades i cobertes de pèls, en un cáliz violeta menut que està cobert de pèls i glándulas. Quan florix en el seu hàbitat natiu, ho fa des de setembre fins a maig.

Els primers autors varen cometre un error en la descripció de les flors com a coroles de color blau, segons Epling i la descripció de Xàtiva. El primer material vegetal es va rebre en sec, per lo que la base del color de la flor, en una descripció errònea per Hofmann i Wasson, que no es va donar conte de que les seues "flors de color blau, coronades en una cúpula blanca" eren en realitat cálices violetas sense obrir en coroles blanques.

Sistemes reproductius

Li la reproduïx per esquejes en ser un cultígeno com s'ha vingut especulant, i també per enraizamiento dels fulls. Rarament produïx llavors viables.

Archiu:Sàlvia Divinorum rooted leaf.jpg

Full de Sàlvia en raïls

Taxonomia

Sàlvia divinorum va ser descrita per Carl Clawson Epling (abrev.: Epling) i Carlos D. Xàtiva (abrev.: Xàtiva) en 1962 i publicada en Botanical Museum Leaflets de la Universitat d'Harvard.

Etimologia

Vore: Sàlvia

divinorum: epítet latino que és la forma del genitiu plural masculí de l'adjectiu divinus. Significa lliteralment "dels divins", és dir, "dels deus".

Història

En Occident, es va parlar per primera volta de la Sàlvia divinorum, cridada també herba María, herba dels deus, ska pastora o ska María en 1939, quan un antropòlec va mencionar l'existència d'una infusió d'esta herba, de característiques visionàries, usada pels chamanés per a la adivinación en la majoria dels pobles maya en Mèxic. En 1962 varen ser dutes mostres a Europa, identificant-se aixina la nova espècie, membre molt rar de la família de les sàlvies o les mentes cultivada pel poble dels mazatecos. Posteriors investigacions varen donar a conéixer la seua utilitat ritual i terapèutica.

Importància econòmica i cultural

Principis actius

El principi actiu de la Sàlvia divinorum és la cridada salvinorina-A, que provoca fortes alucinacions, i la seua estructura molecular és diterpénica. A diferència dels alucinogens, no és un alcaloide, és dir, la seua molècula no conté nitrogen i de fet es diu que és el primer agonista opioide no nitrogenat d'orige natural. Posteriorment s'ha descobert que conté també atres composts que han segut cridats salvinorina-B (no psicoactiva) i divinorina-C (que potencia els efectes de la salvinorina-A).

Mecanisme d'acció i formes d'ocupació

Es creïa que la salvinorina-A no actuava a través de cap dels neurotransmissorés coneguts. S'ha dit que la seua molècula en realitat no és alucinógena sino onirógena; és dir, que dispara el mecanisme cerebral que canvia l'estat de vigília per l'estat de somi, pero retenint la de consciència (el cridat “somi conscient”).

Recentment s'ha descobert que és un potent agonista dels receptors opioides kappa (que produïxen analgèsia espinal, miosis i sedación) i que no té accions sobre els 5-HT2A serotoninérgicos, principal mecanisme molecular responsable de les accions dels alucinogens clàssics. Estos estudis sugerixen un important paper dels receptors kappa sobre la modulació de la percepció humana i una nova via terapèutica per al tractament de les patologies relacionades en les #distorsió percepturales tals com la esquizofrènia, la demència i els desórdens bipolars.

Els fulls de Sàlvia divinorum tradicionalment s'han administrat en forma oral, en infusions o mastegant-les. En Europa i els Estats Units recentment s'ha adoptat la modalitat de secar fulls de Sàlvia divinorum o fer extractes molt poderosos i fumar-los en bongs o pipes d'aigua enceses en misteres estil soplete, ya que la salvinorina-A té una temperatura de vaporisació molt alta, per lo que fumar-la en un cigarro o pipa convencional en el fòc d'una mistera convencional no servix de molt. Si es masteguen els fulls frescs, els seus efectes inicien als 30 minuts despuix de l'ingestió i es prolonguen durant poc més d'una hora. Si es fumen seques o en extracte comencen a surtir als 30 segons i declinen pocs minuts despuix. La salvinorina-A no és adictiva, per lo que en alguns països és llegal.

Efectes sicològics i fisiològics

La salvinorina-A té efectes psicoactivos bruscs i intensos, prou distints dels d'atres psicodèlics. Experiments recents en salvinorina-A han mostrat diversos resultats que van des d'experiències introspectivas molt agradables fins a intensitat i terror alarmants.

Els efectes de la salvinorina-A sò molt sensibles a la llum i a l'estimulació sonora. Les seues propietats psicoactivas només poden ser experimentades en l'obscuritat i en silenci, contràriament als alucinogens serotoninérgicos.^{cita requerida}

Sobre els seus efectes fisiològics, únicament se sap que provoca un descens en la temperatura corporal, de la pressió sanguínea i sudoració. Pot presentar-se un llauger mal de cap el dia posterior a l'administració.

No hi ha estudis sobre el consum prolongat. Alguns subjectes relaten experiències quan s'administra fumada en les que la seua ment s'abstrau, sense poder reconéixer la realitat que li rodeja, en incapacitat de parlar i aplegant a perdre el sentit de la realitat; pero durant un curt lapsus que pot aplegar a un màxim de 2 o 3 minuts.

Règim llegal actual

La salvinorina-A acaba de ser aïllada i encara no està subjecta a control internacional. El cultiu i comerç de la Sàlvia divinorum és llegal fins al moment llevat en Alemània, Austràlia, Finlàndia, Itàlia, Dinamarca i Suècia, aixina com en alguns dels estats d'EE UU. En Irlanda està permés el seu consum i venda al públic. En Espanya la seua venda al públic per a usos medicinals està prohibida des de 2004, no aixina per a usos ornamentals.

En Chile es troba prohibida el seu sembra, plantació, cultiu o collita des de febrer de 2008; calificant-se com a espècie vegetal productora de substàncies estupefaents o psicotrópicas, d'acort a l'artícul 5.º del decrete n.º 867 de 2007. No obstant, el seu consum per a us estrictament personal no està penat.