Ruprechtia apetala

R. apetala Wedd. var. sprucei Meisn. (Ruprechtia apetala)

Ruprechtia apetala (ivirá), és una espècie perenne d'arbre dioico de la família de les Poligonáceas. És endèmica d'Argentina i de Bolívia. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.

Noms comuns

Li la coneix en els següents noms comuns: ibaró, ibirá ró, ibiráró, pal de llança, duraznillo, higuerón, higuerilla femella, higuerilla macho, camamirla, manzano del camp, sacha manzano, virarú i virarú colorat.

Descripció

Menut arbre o arbust de 3 a 10 m d'altura, copa redonejada, tronc de corfa grisácea, plana, de 2 a 3 dm de diàmetro; ramillas pubescentes, i ocreas caduques en nucs; branques en lenticelas. Fulls caducifolias, alternes, pubescentes en el envés, ovadas a elíptiques, de 3-12 x 2-7 cm, tacades color rovell quan velles, àpiç agut, base obtusa; màrgens ondulat-crenados, en nervación destacada, fort en el envés; pecíol pubescente, de 4-12 mm de llarc. #Inflorescència en arracades de 3-9 cm de llarc, raquis i pedicels pubescentes. Flor masculina rosa suau, de 3-5 mm de diàmetro, i periant 6-tépals casi lliures, oblongo-elíptics, ciliats en vores; 9-estams, 6 en el verticilo exterior i 3 en l'interior, exertos; flor femenina rojosa a groguenca, 3-sépals pubescentes, llineal-lanceolados, de 2-4 mm de llarc, soldats en un tubo molt curt; corola 3-pétals, casi atrofiados, llineals, lliures, menors que els sépals; menuts estaminodios. Frut aquenio elipsoide-trígono, de 9 x 3-4 mm, envolt en els 3 sépals acrescentes rojos, oblongos, de 25 mm de llarc. Llavor piriforme-trilobulada, 5-8 mm de llarc.

Bibliografia

• World Conservation Monitoring Centre 1998. Ruprechtia apetala. 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies Amenaçades; baixat 23 d'agost de 2007

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN, Beltsville, Maryland. ^{[enllaç trencat]} (29 nov 2007)