Ruc de vapor

Ruc de vapor

Ruc de vapor Empire 12 × 14 en el Bosc d'Investigació Malcolm Knapp de l'UBC, Maple Ridge, Columbia Britànica, Canadà

Un ruc de vapor (nom original en anglés: steam donkey) és el renom comú per a un cabrestante impulsat per un motor de vapor. Era àmpliament utilisat en les explotacions madereras, encara que no llimitat a les tasques de tala exclusivament. També es varen usar en la mineria, el transport naval i casi en qualsevol atra indústria en la que es necessitara remolcar grans pesos en un cabrestante. A sovint estaven units a un màstil per a treballar com a grues.

Disseny i us

Els rucs de vapor varen adquirir el seu nom a partir del seu orige en els velers, a on un «ruc» era típicament un chicotet motor secundari utilisat per a carregar i descarregar pesos i elevar les vés-les més grans en tripulacions chicotetes o per a propulsar bombes. Es varen classificar pel seu tipo de cilindre: simple (cilindre d'acció simple) o dúplex (motor compost); per la seua conexió als cabrestantes (o «tambors»): triple tambor, doble tambor, etc .; i pels seus diferents usos: elevar càrregues en el barco, moure-les des de terra, carregador, polipasto inclinat, etc. Gran part de la terminologia dels cables va derivar de la navegació comercial del sigle XIX, ya que la tecnologia inicial es va originar majoritàriament a partir d'eixa activitat.

Un motor d'arrastre constava d'a lo manco un cabestrante motorisat al voltant del com es enrollaba una corda de cànem o (més vesprada) un cable d'acer. Per lo general, estaven equipats en una caldera i generalment equipats en patins, o trineus fets de troncs, per a facilitar el seu trasllat d'un lloc de treball al següent. Els rucs de vapor més grans a sovint tenien una «casa de rucs» (un refugi improvisat per als operaris) construïda sobre els patins o com una estructura separada. Per lo general, disponien d'un depòsit d'aigua, i a voltes d'un tanc de combustible, situat en la part posterior del trineu. En casos rars, els rucs de vapor també es varen montar sobre rodes. Posteriorment es varen construir en múltiples tambors/carrets montats horisontalment, en els que es enrollaron cables d'acer pesats en lloc de la corda original.

Funcionament

«Motor d'arrastre de troncs» Dolbeer (palesa 256,553)

En la seua configuració més simple, un cavall de tir duria el cable fins a un tronc tallat en el bosc. El cable es nugaria al tronc, i a una senyal, l'operador (maquiniste) del ruc de vapor obriria el regulador, permetent que el motor arrastrara o «esgolara» el tronc cap al motor, per a després ser dut a una factoria o a un lloc d'arreplega, des d'a on seria transferit per al seu posterior enviament per ferrocarril, carretera o riu (ya fora carregat en pots o surant directament en l'aigua).

Més alvance, es va agregar un tambor d'arrastre auxiliar, en el que podia arreplegar-se un cable més chicotet per mig del que es tendia el cable principal més pesat, evitant la necessitat de dispondre d'un cavall de tir.

Per a desplaçar la màquina a distàncies curtes, es passava un dels seus cables al voltant d'un arbre, tocón o un atre anclaje fort. En arreplegar el cable, s'arrastrava la màquina pel terreny fins a la seua següent ubicació.

En Canadà, i en particular en Ontario, el motor del ruc a sovint es montava en una barcaça que podia surar i, per lo tant, podia operar tant sobre la terra com sobre l'aigua. Els enviaments de troncs s'arrastraven sobre l'aigua en el motor, i a sovint es tallaven en una serra mecanisada.