Anar al contingut

Rouran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Rouran (en chinenc tradicional: 柔然; pinyin: róurán; Wade-Giles: Jou-jan), ruan-ruan (chinenc tradicional: 蠕蠕; pinyin: rúrú) o tan-tan[1] (en chinenc tradicional: 檀檀; pinyin: tántán), va anar el etnónimo utilisat per a denominar una confederació de tribus nómadas euroasiàtiques, que es varen estendre en les fronteres septentrionals de China interior al començament del IV fins a les últimes décades del VI.[2]

Orige ètnic i la seua controvèrsia

En l'actualitat es tendix a identificar a estos rouran en els ávaros euroasiàtics (o panonianos) que apareixerien a partir de mediats del VI en l'est d'Europa;[3] no obstant, esta tesis és més que discutida[2] donada l'inexistència de proves materials que puguen vincular a l'antiga confederació, en els emigrants del Àsia Central aplegats a l'escenari europeu en el VI Aixina mateix, es deu tindre en conte que el terme rouran, supon en sí mateixa la transcripció chinenca de l'época sobre el nom original hui perdut, de la pròpia confederació.

La principal font per a averiguar els orígens dels rouran, seguix sent a dia d'hui el Wèi Shū (魏書),[4] a on s'explica en detall els suposts orígens dels rouran, deixant-els vinculats en tot moment al propi orige de la dinastia Wèi,[5] sent est un argument triat per a justificar o tractar de senyalar com un presunt orige proto-turc. No obstant i a diferència de les restants fonts posteriors, el Wèi Shū aporta una senya reveladora que per contrapartida ha segut utilisat pels partidaris del seu orige proto-mongol: la seua alusió a la seua procedència dins de l'arcaica família ètnica dels dōnghú (東胡).

Siga com anara, per la falta de restants atribuïts a la llengua rouran (o a lo manco a alguna de les seues branques nómades), no existixen encara hui proves fefaents que nos permeten averiguar el verdader substrat ètnic dels rouran. L'única tesis o proposta admissible entre la majoria d'acadèmics, és la d'un provable orige multiétnico, en el que pogueren subsistir tant grups de població proto-mongola, com un determinat substrat proto-turc, aixina com atres grups nómades de número o quantia indeterminada, fins a aplegar a inclús trobar certes poblacions sedentarias dins de la pròpia confederació.[6]

En temps recents es poden trobar distintes definicions d'este nom, per la valerosa legió de l'abans mencionada dinastia, el nom "Rouran" tindria el significat de "Noble i fort com a roure". Lo anterior gràcies a les accions demostrades a lo llarc de l'història, aixina mateix per lo important que va anar per a ells l'utilisació de corfa d'arbres en especial el Roure per la seua durabilitat.

Forma de vida i creències

Des de les fonts chinenques, l'informació obtinguda sobre la seua verdadera forma de vida, contrasta depenent de la font consultada.

  • Les fonts del nort els vinculen estretament a una forma de vida nómada, sense absència a penes de control o disposició estatal, encara que en ocasions senyalant alguns aspectes que ajuden a entrevore, una mínima o hipotètica consistència sedentaria o administrativa, encara que esta última solament ya clarament observada en el govern de Ānàguī.
  • En les fonts del sur, trobem una visió totalment contraposta, en la que els rouran no solament mantenen un estat fort i consolidat, sent capaços de rivalizar a la parell en la dinastia Wèi, sino que ademés, mantenen un estrat cult, versat en part de les arts clàssiques de la tradició sinítica, aplegant a ser capaces de presentar delegacions des de la seua base a mils de quilómetros de distància fins a la lluntana cort meridional, obsequiant en no pocs objectes suntuosos i erigint-se com el poder absolut en totes les estepas orientals, amenaçat en ocasions per algunes branques irreducibles, com els gāochē, figurats en les fonts del sur com a dīngling (丁零). En base en estes últimes informacions, les fonts nortenyes sí senyalen que va haver una forma d'escritura, encara que elaborada en material peridor (corfa d'arbre), lo que condena clarament qualsevol supervivència de la seua escritura,[7] de la qual encara a dia d'hui no s'ha trobat cap troballa atribuible a l'época rouran.

L'hàbitat que podia trobar-se en el Qaγanato, supon encara hui en dia una certa controvèrsia, ya que mentres que alguns autors defenen l'existència d'una vida majoritàriament nómada, l'anàlisis de les fonts, senyala clarament traces que permeten assumir una forma de vida també sedentaria entre part de la població, o a lo manco seminómada.

Sobre les seues creències, les fonts nos indiquen algunes anotacions que permeten sostindre que poguera coexistir en el Qaγanato diversos alvertents religiosos, des del propi budisme, fins a les creències natives (chamanisme) de les diferents branques nómades.

Notes

  1. ↑ Zhang, Min. Lun Beiwei Changcheng Junzheng Fangwei Tixi De Jianli ("On the Defensive System of Great Wall Military Town of Northern Wei Dynasty") Chinenca’s Borderland History and Geography Studies, Juny 2003 Vol. 13 No. 2., pag. 15.
  2. ↑ 2,0 2,1 West, Barbara A. (2008). Encyclopedia of the Peoples of Àsia and Oceania, Infobase Publishing, p. 687. ISBN 978-0-8160-7109-8.
  3. ↑ Findley (2005), pag. 35.
  4. ↑ Lit. el Llibre de Wei, supon l'obra culmen de tot el periodo dinàstic de l'estat norteny Bě@i Wèi (北魏), traduït com Wei del Nort. A pesar de la seua importància transcendental a l'hora de dispondre d'una font exógena a la tradició sinítica mantinguda des del sur, ademés de configurar-se com la primera font elaborada per una dinastia forànea, el seu partidisme i les seues contínues omissions sobre els enemics de l'estat (com el cas rouran) o la dinastia mateixa, fan que en moltes ocasions, no es configure com una font de màxim rigor. Per sòrt, les omissions cap als rouran en este cas, poden ser subsanades gràcies a les anotacions de diverses fonts de les dinasties del sur, sent especialment important per a això el testimoni oferit pel Nán Qí Shū (南齊書).
  5. ↑ Esta última afirmació pot ser no obstant una alusió intencionada des de la elite Wèi, per a intentar justificar la llegitimitat o mandat celestial que devien tindre inclús sobre aquells pobles o governants situats més allà de la seua pròpia frontera, devent estos últims presentar-els la sobirania deguda. Wèi Shū (魏書), Volum 103 (一百三), Biografia dels rouran (蠕蠕列傳): "...始神元之末，掠騎有得一奴，髮始齊眉，忘本姓名，其主字之曰木骨閭。「木骨閭」者，首禿也。木骨閭與郁久閭聲相近，故後子孫因以為氏...". Aun cuando provablement l'alusió del Wèi Shū corresponga a un artificio lliterari dispost per a llegitimar la sobirania superior de la dinastia Wèi (que suponia en la pràctica una atra branca nómada més procedent de les estepas orientals), este fragment ha dut a múltiples autors a establir un víncul directe dels rouran en les comunitats proto-turques. Un argument endeble, si tenim en conte que en esta época (IV-VI d. C.), té lloc un continu moviment de totes les comunitats establides en les estepas, aplegant algunes d'elles a dirigir-se inclús a les estepas centrals i més allà de les mateixes, sense que siga necessari vincular un grup nómada a una filiació llingüística únicament pel seu establiment en dita àrea.
  6. ↑ No en va, en el Wèi Shū (魏書) i atres fonts meridionals, se nos senyala les exigències i peticions dels sobirans rouran, buscant en numeroses ocasions tant suministraments de gra, com inclús mèdics o artesans. En el propi Qaγanato, també s'aludix en el Wèi Shū l'existència de trànsfugues del propi estat Wèi, lo que indica una provable comunitat de població sinítica dins del propi Qaγanato, els qui varen poder haver contribuït a dotar a la confederació d'una série de ferramentes pròpies d'un verdader estat o be, eixercint com un punt de poder foràneu triat en determinada instància pel Qaγan (en funcions com a missions diplomàtiques, formació de la elite o inclús com a alts càrrecs dins de la pròpia cort), en eixemples citats en les fonts com la missió diplomàtica rouran de Xíngjīqíluó (邢基祇羅) a Nán Qí (南齊) entre el 480-481 d. C.: "...國相邢基祇羅迴奉表曰..." Nán Qí Shū (南齊書), Volum 59 (卷五十九). El càrrec d'este misteriós personage, és inclús senyalat en el ranc de 國相, que es traduïx aproximadament com el "auxiliar de l'estat", lo que li certifica l'estratificació estatal i social del Qaγanato, a diferència de l'image paupèrrima i llamentable de l'estat que el Wèi Shū senyala en numeroses ocasions.
  7. ↑ Prèviament a l'invenció del paper en el sigle I d. C., la població sinítica feya us justament d'elements com la fusta, a l'use nómada, encara que llimada i convertida en chicotetes planches polimentades per al seu us. Per contra, en un àrea com les estepas, l'us del paper era pràcticament impensable tenint en conte els seus recursos. En este punt, les corfes d'arbre o làmines polides, subsanaven hábilmente esta carència. Les fonts chinenques no obstant no senyalen fins a quin punt s'utilisava o polimentava la fusta per al seu us com a soport d'escritura.

Bibliografia primària

Indiquem a continuació els volums referents a l'història directa dels rouran, aixina com les fonts meridionals que els inclouen en menor medida com un dels estats foràneus del nort:. L'orde seguit, va lligat a l'importància sobre les informació disponible en dita font:

Existixen atres múltiples referències als rouran i a alguns aspectes de la seua política i història, encara que entremesclats en volums d'atres obres totalment alluntades tant en temps com en temàtica, per lo que a priori estes quatre fonts, són el compendio nuclear des del que pugam obtindre una informació directa i coetánea a l'época rouran

Bibliografia secundària

  • HAYASHI, TOSHIO, Agriculture and Fortification of the Xianbei and the Rouran: [enllaç trencat]
  • KRADIN,NIKOLAY. From Tribal Confederation to Empire: the Evolution of the Rouran Society. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae, Vol. 58, No 2 (2005): 149-169.
  • WILHELH HAUSSING, HANS, Awaren, shuan-shuan und hepthfaliten


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rouran&oldid=1208299»