Anar al contingut

Rotaxano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació gràfica d'un rotaxano, compost per un macrociclo travessat per una molècula en forma de mancuerna.
Estructura cristalina d'un rotaxano en un macrociclo ciclobis(paraquat-p-fenileno).[1]

Un rotaxano és una arquitectura molecular mecánicamente entrellaçada que consistix d'una "molècula en forma de mancuerna", que s'inserta a través d'un "macrociclo" (vore la representació gràfica) . El nom es deriva del llatí trencada (roda) i axis (eix). Els dos components d'un rotaxano estan cinéticamente atrapats ya que els extrems de la mancuerna (a sovint cridat tapons) són més grans que el diàmetro interior de l'anell i açò evita la dissociació (desenroscat) dels components ya que açò requeriria una distorsió significativa dels enllaços covalente.

Una part important de l'investigació sobre rotaxanos i atres arquitectura moleculars mecánicamente entrellaçades, tals com els catenanos, s'ha centrat en conseguir una síntesis eficient. No obstant, s'han trobat eixemples de rotaxanos en sistemes biològics, tals com: pèptids en nuc de cistina, ciclótides o llaç-pèptids (pèptids d'estructura circular) com la proteïna microcina J25, i atres diversos pèptids en subestructura de rotaxano.

Síntesis

La primera síntesis d'un rotaxano es va publicar en 1967 i va estar basada en la provabilitat estadística de que si les dos mitats d'una molècula en forma de mancuerna es feren reaccionar en presència d'un macrociclo, un chicotet percentage d'abdós mitats es conectarien a través de l'anell.[2] Per a obtindre una cantitat raonable de rotaxano, el macrociclo va ser unit a un soport en fase sòlida i tractat 70 voltes en les dos mitats de la molècula en forma de mancuerna i després separat del soport per a obtindre un rendiment del 6%. No obstant, la síntesis de rotaxanos ha alvançat considerablement i el rendiment eficient es pot obtindre preorganizando els components per mig de l'us d'enllaços d'hidrogen, coordinació a un centre metàlic, forces hidrofòbiques, enllaços covalentes, o interacció culombiana. Les tres estratègies més comunes per a sintetisar rotaxanos són "tapat" (capping), "retallada" (clipping), i "esmonyida" (slipping),[3] encara que existixen unes atres.[4][5] Recentment, Leigh et al., varen descriure una nova via per a arquitectura mecánicamente entrellaçades o enfilades en la participació d'un centre de metal de transició que pot catalizar una reacció a través de la cavitat d'un macrociclo.[6]

Tapat (capping)

La síntesis de rotaxano es pot realisar a través d'estratègies de "tapat", "retallada", "esmonyida" o mecanisme de "plantilla activa".

La síntesis pel método de tapat es basa en gran mida en un efecte plantilla termodinámicamente impulsat, és dir, la part intermija de la molècula recta es du dins de el "macrociclo" per mig d'interaccions no covalente. Este complex dinàmic o pseudorotaxano després es convertix en el rotaxano per reacció dels extrems de dita part intermija en grans grups terminals (a modo de roll) per a previndre la dissociació.

Retallada (clipping)

El método de retallada és similar a la reacció de tapat (capping), llevat que en este cas la molècula en forma de mancuerna està completa i s'enllaça a un macrociclo parcial. El macrociclo parcial se somet a una reacció de tancament d'anell al voltant de la molècula en forma de mancuerna que forma la part central del rotaxano.[7]

Esmonyida (slipping)

El método d'esmonyida és el que explota l'estabilitat cinètica dels rotaxanos. Si els grups extrems de la mancuerna són d'un tamany adequat seran capaços d'enfilar-se reversiblemente a través del macrociclo a temperatures més altes. Per refredat, el complex dinàmic queda cinéticamente atrapat com els rotaxanos a baixa temperatura.

Metodologia de "plantilla activa"

Leigh et al. recentment varen començar a explorar una estratègia en la que els ions metàlics que actuen com a plantilla també podrien eixercitar un paper actiu en la promoció de la fonamental reacció de formació de l'enllaç covalente final que manté l'estructura entrellaçada (és dir, el metal té una doble funció, actuant com una plantilla per a entrellaçar les molècules precursores, i com a catalisador de la formació d'enllaços covalente entre els reactius).

Aplicacions potencials

Estructura cristalina d'un rotaxano en un macrociclo de α-ciclodextrina.[8]

Màquines moleculars

Les màquines moleculars basades en molècules de rotaxanos han gojat d'interés inicial pel seu us potencial en electrònica molecular com a elements d'interruptors moleculars llògics i com transportadors moleculars.[9][10] Estes màquines moleculars generalment es basen en el moviment del macrociclo sobre la molècula central. El macrociclo pot girar al voltant de l'eix de la molècula en forma de mancuerna com una roda entorn al seu eix, o pot esgolar-se a lo llarc del seu eix d'un lloc a un atre. Controlar la posició del macrociclo permet que el rotaxano puga funcionar com a interruptor molecular puix cada possible ubicació del macrociclo correspondria a un estat diferent. Estes màquines basades en rotaxanos es poden manipular tant per agents químics[11] i fotoquímics.[12] Els sistemes basats en rotaxanos també han demostrat funcionar com a músculs moleculars.[13][14] En 2009, es va informar sobre un "efecte va dominar" d'un extrem a un atre en una màquina molecular basada en glicorotaxano. En este cas, la conformació en forma de "cadira" 4C1 o 1C4 de la molècula de màpiranósido (que actua com a tancament) es pot controlar, en funció de la localisació del macrociclo.[15]

Archiu:Rot.ogv

Tenyides ultraestables

La potencial aplicació, com a colorants de llarga duració, es basa en l'estabilitat incrementada de la part interior de la molècula en forma de mancuerna.[16][17] En estudis en ciclodextrina es varen protegir colorants azo basats en rotaxanos, quedant establida esta característica. Els tenyides de escuareína més reactius també han demostrat tindre una major estabilitat per mig de la prevenció front a un ataque nucleofílico sobre els grups funcionals de la escuareína interior.[18] Les majors estabilitat dels colorants rotaxanos s'atribuïxen a l'efecte aïllant del macrociclo, que és capaç de bloquejar les interaccions sobre atres molècules.

Nanograbación

En una aplicació de nanograbación[19] un cert rotaxano es deposita com una película de Langmuir-Blodgett sobre un vidre recobert d'òxit d'estany i indi. Quan s'aplica un voltage positiu en la punta de la sonda d'un microscopi d'efecte túnel, els anells de rotaxano de la zona de la punta canvien a una part diferent de la mancuerna i la nova conformació resultant fa que les molècules descollen de la superfície en uns 0,3 nanómetros, i esta diferència d'altura resulta ser suficient per a ser usada com un punt de memòria. Encara no és possible borrar tal película nanograbada.


Referències

  1. ↑ J. A. Bravo, F. M. Raymo, J. F. Stoddart, A. J. P. White, D. J. Williams(1998).«High Yielding Template-Directed Syntheses of [2]Rotaxanes».Eur. J. Org. Chem..1998(11): 2565–2571.doi:<2565::AID-EJOC2565>3.0.CO;2-8 10.1002/(SICI)1099-0690(199811)1998:11<2565::AID-EJOC2565>3.0.CO;2-8.
  2. ↑ I. T. Harrison and S. Harrison(1967).«Synthesis of a stable complex of a macrocycle and a threaded chain».J. Am. Chem. Soc..89(22): 5723–5724.doi:10.1021/ja00998a052.
  3. ↑ F. Aricó, J. D. Badjic, S. J. Cantrill, A. H. Flood, K. C.-F. Leung, Y. Liu, and J. F. Stoddart(2005).«Templated Synthesis of Interlocked Molecules».Topics in Current Chemistry.249: 203–259.doi:10.1007/b104330.
  4. ↑ I. Yoon, M. Narita, T. Shimizu, and M. Asakawa(2004).«Threading-Followed-by-Shrinking Protocol for the Synthesis of a [2]Rotaxane Incorporating a Pd(II)-Salophen Moiety».J. Am. Chem. Soc..126(51): 16740–16741.doi:10.1021/ja0464490.
  5. ↑ N. Kameta, K. Hiratani and Y. Nagawa(2004).«A novell synthesis of chiral rotaxanes via covalent bond formation».Chem. Commun..(51): 466–467.doi:10.1039/b314744d.
  6. ↑ V. Aucagne, J. Berna, J. D. Crowley, S. M. Goldup, K. D. Hänni, D. A. Leigh, P. J. Lusby, V. E. Ronaldson, A. M. Z. Slawin, A. Viterisi, and D. B. Walker(2007).«Catalytic "active-metal" template synthesis of [2]rotaxanes, [3]rotaxanes, and molecular shuttles, and some observations on the mechanism of the Cu(I)-catalyzed azide-alkyne 1,3-cycloaddition».J. Am. Chem. Soc..129(39): 11950–11963.doi:10.1021/ja073513f.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ C. A. Stanier, M. J. O Connell, H. L. Anderson and W. Clegg(2001).«Synthesis of fluorescent stilbene and tolan rotaxanes by Suzuki coupling».Chem. Commun..(5): 493–494.doi:10.1039/b010015n.
  9. ↑ C. A. Schalley, K. Beizai, and F. Vögtle(2001).«On the Way to Rotaxane-Based Molecular Motors: Studies in Molecular Mobility and Topological Chirality».Acc. Chem. Res..34(6): 465–476.doi:10.1021/ar000179i.
  10. ↑ J. P. Sauvage(1998).«Transition Metal-Containing Rotaxanes and Catenanes in Motion: Toward Molecular Machines and Motors».Acc. Chem. Res..31(10): 611–619.doi:10.1021/ar960263r.
  11. ↑ F. Coutrot, E. Busseron(2008).«A New Glycorotaxane Molecular Machine Based on an Anilinium and a Triazolium Station».Chem. Eur. J..14(16): 4784–4787.doi:10.1002/chem.200800480.
  12. ↑ V. Serreli, C.-F. Llig, E. R. Kay and D. A. Leigh(2007).«Exercising Demons: A Molecular Information Ratchet».Nature.445(7127): 523–527.doi:10.1038/nature05452.
  13. ↑ F. Coutrot, C. Romuald, E. Busseron(2008).«A New pH-Switchable Dimannosyl [c2]Daisy Chain Molecular Machine».Org. Lett..10(17): 3741–3744.doi:10.1021/ol801390h.
  14. ↑ M. Radha Kishan, A. Parham, F. Schelhase, A. Yoneva, G. Silva, Z. Chen, Y. Okamoto, F. Voegtle(2006).«Bridging Rotaxanes' wheels - cyclochiral Bonnanes».Angew. Chem. Int. Ed..45(43): 7296–7299.doi:10.1002/anie.200602002.
  15. ↑ F. Coutrot, E. Busseron(2009).«Controlling the Chair Conformation of a Mannopyranose in a Large-Amplitude [2]Rotaxane Molecular Machine».Chem. Eur. J..15(21): 5186–5190.doi:10.1002/chem.200900076.
  16. ↑ J. E. H. Buston, J. R. Young and H. L. Anderson(2000).«Rotaxane-encapsulated cyanine dyes: enhanced fluorescence efficiency and photostability».Chem. Commun..(11): 905–906.doi:10.1039/b001812k.
  17. ↑ M. R. Craig, M. G. Hutchings, T. D. W. Claridge, H. L. Anderson(1998).«Rotaxane-Encapsulation Enhances the Stability of an Azo Dye, in Solution and when Bonded to Cellulose».Angew. Chem. Int. Ed..40(6): 1071–1074.doi:<1071::AID-ANIE10710>3.0.CO;2-5 10.1002/1521-3773(20010316)40:6<1071::AID-ANIE10710>3.0.CO;2-5.
  18. ↑ E. Arunkumar, C. C. Forbes, B. C. Noll, and B. D. Smith(2005).«Squaraine-Derived Rotaxanes: Sterically Protected Fluorescent Near-IR Dyes».J. Am. Chem. Soc..127(10): 3288–3289.doi:10.1021/ja042404n. free copy
  19. ↑ M. Feng, X. Guo, X. Lin, X. He, W. Ji, S. Du, D. Zhang, D. Zhu, and H. Gao(2005).«Stable, Reproduible Nanorecording on Rotaxane Thin Films».J. Am. Chem. Soc..127(44): 15338–15339.doi:10.1021/ja054836j.