Rotador de Faraday

Archiu:Faraday-effect.svg

Mecanisme de polarisació per l'Efecte Faraday. Les llínees del camp generalment estan tancades a través d'un magneto permanent al voltant del rotador.

El rotador de Faraday és un dispositiu òptic que desfasa la polarisació lumínica que incidix en ell, gràcies al material magneto-òptic que ho constituïx. Es basa en l'Efecte Faraday, el qual demostra que la polarisació de la llum pot vore's afectada en funció del camp magnètic del mig que travesse. Un dels fas lluminosos incidents està en resonància ferromagnética en el material del mig, lo que causa que la velocitat de fase aumente i s'alvance del restant de fas. Per a conseguir que este fenomen succeïxca es requerix que el camp magnètic present siga paralel a la direcció de propagació de la llum.

l'àngul de rotació està donat per:

$\beta =VBd$

A on $\beta$ és l'àngul de rotació en radiánés.
$B$ és la densitat de fluix magnètic en la direcció de propagació en teslas).
$d$ és la llongitut del trayecte (en metros) a on la llum i el camp magnètic interactuen.
$V$ és la constant de Verdet per al material. Esta constant de proporcionalitat empírica (en unitats de radianes per tesla per metro, rad/(T·m)) varia en la llongitut d'ona i la temperatura i és tabulada per a varis materials.

Les característiques dels rotadores de Faraday els permeten que siguen utilisats en la construcció de dispositius com els aisladores òptics, generalment per a conseguir que els fas lumínicos només passen en un sentit.