Romanisació McCune-Reischauer
La romanisació McCune-Reischauer () és un dels dos sistemes més utilisats de romanisació del coreà, junt a la romanisació revisada del coreà, que va reemplaçar a la McCune-Reischauer com a sistema de romanisació oficial de Corea del Sur en l'any 2000. En Corea del Nort s'utilisa una variant de McCune-Reischauer com a sistema de romanisació oficial. Este sistema va ser creat en 1937 pels nortamericans George McCune i Edwin Reischauer.

Este sistema resulta prou complicat d'utilisar per l'abundància de breus i atres signes diacrítics. El principal inconvenient d'estos caràcters és la seua dificultat a l'hora d'utilisar-los en l'àmbit de l'informàtica, i estes és una de les raons per la que les autoritats surcoreanes varen desenrollar la romanisació revisada que només utilisa caràcters alfabètics. No obstant, la romanisació McCune-Reischauer és molt més natural per als hispanohablante, degut a que reflectix d'una forma molt més similar la pronunciació del hangul.
Aspectes generals
El coreà no té distinció fonològica entre consonant sonores i sordes, pero sí existix distinció fonètica. Les consonants p' (), k' (), t' () i ch' () es distinguixen en un apòstrof de les no aspirades b (), g (), d () i j (), en contraposició en la romanisació revisada, en la qual no es fa este tipo de distinció, lo que resulta prou intuïtiu per als occidentals. L'apòstrof també s'utilisa per a distinguir la transcripció de n () i g () i ng (), com en chan'gŭm () front a changŭm ().
El sistema McCune-Reischauer és criticat degut a que els usuaris casuals d'este sistema de romanisació solen ometre l'accent breu sobre la o en la transcripció de 어 () i sobre la o per a la transcripció de 으 (), degut a que escriure o i o sense els breus és molt més senzill que afegir-los (sobretot degut a que els teclats d'ordenador comuns carixen de dit accent). Açò pot produir confusions, ya que una o pot provindre tant de la romanisació de 오 () com de 어 (), de la mateixa manera que o pot correspondre a 우 () o a 으 (). Els usuaris casuals o inexperts també solen ometre els apòstrofs que diferencien les consonant aspirades de les corresponents consonant no aspirades, que també pot dur a confusió.
Els defensors del sistema McCune-Reischauer, no obstant, aleguen que un usuari casual que no està familiarisat en el coreà pot aproximar-se més fàcilment a la pronunciació correcta dels noms o paraules coreanes inclús si s'han omés els accents breus i els apòstrofs.
Estes freqüents omissions de dits caràcters varen ser la principal raó del govern surcoreà per a adoptar el sistema de romanisació revisada en l'any 2000. Els detractors d'este sistema aleguen que no pot representar fidelment els sons 어 i 으 d'una forma reconeixible, i que representa incorrectament les consonant no aspirades com si realment anaren pronunciades.
Una atra desventaja d'este sistema és que per la freqüent aparició de signes diacrítics (accents breus i apòstrofs), resulta complicat d'utilisar en l'àmbit informàtic i pot donar lloc a incompatibilitats o errors a l'hora de mostrar els texts. D'igual manera, resulta impossible d'utilisar a l'hora de registrar dominis d'Internet, a on han d'utilisar-se únicament caràcters ASCII plans.
A pesar de l'adopció oficial del nou sistema de romanisació revisada, molts membres de la comunitat d'estudiants coreana (tant fora com dins de Corea del Sur) aixina com les convencions geogràfiques i cartogràfiques internacionals, generalment continuen usant el sistema McCune-Reischauer o la romanisació Yale. Inclús dins de Corea del Sur, l'ús del nou sistema no està generalisat, igual que va ocórrer en la variant surcoreana del sistema McCune-Reischauer que va ser establida com a sistema oficial entre 1984/1988 i 2000.
Guia de romanisació
Esta és una guia simplificada del sistema McCune-oReischauer. És molt útil per a la transcripció de noms, pero no servix per a transcribir moltes paraules coreanes degut a que varis dels caràcters Hangul utilisats en l'escritura coreana varien la seua pronunciació depenent de la seua posició en la paraula. No obstant, a oïts d'un parlant coreà, cada caràcter hangul té únicament una pronunciació, ya que per a un parlant experimentat, la pronunciació de dits caràcters es tria automàticament depenent dels sons entre els que es troba.
Vocals
| Hangul | ㅏ | ㅐ | ㅑ | ㅒ | ㅓ | ㅔ | ㅕ | ㅖ | ㅗ | ㅘ | ㅙ | ㅚ | ㅛ | ㅜ | ㅝ | ㅞ | ㅟ | ㅠ | ㅡ | ㅢ | ㅣ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Romanisació | a | ae | ya | yae | ŏ | i* | iŏ | ye | o | wa | wae | oe | yo | o | wŏ | we | wi | yu | ŭ | ŭi | i |
- ㅔ s'escriu ë despuix de ㅏ i ㅗ. Açò és per a distinguir ㅐ (ae) de ㅏ에 (aë), i ㅚ (oe) de ㅗ에 (oë). Les combinacions ㅏ에 (aë) i ㅗ에 (oë) ocorren molt rarament llevat en oracions quan un substantiu és seguit per una posposició, com, per eixemple, 회사에서 hoesaësŏ (en una companyia) i 차고에 ch'agoë (en un garaig).
- Els llinages coreans 이/리(李) i 이(異) es transcriben com Yi no I[1] (per eixemple 이순신 com Yi Sunsin)
Consonants
| Hangul | ㄱ | ㄲ | ㄴ | ㄷ | ㄸ | ㄹ | ㅁ | ㅂ | ㅃ | ㅅ | ㅆ | ㅇ | ㅈ | ㅉ | ㅊ | ㅋ | ㅌ | ㅍ | ㅎ | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Romanisació | Inicial | k | kk | n | t | tt | r | m | p | pp | s | ss | – | ch | tch | ch' | k' | t' | p' | h |
| Final | k | – | l | – | t | t | ng | t | – | t | k | t | p | – | ||||||
- Els dígrafs de consonant (ㄳ, ㄵ, ㄶ, ㄺ, ㄻ, ㄼ, ㄽ, ㄾ, ㄿ, ㅀ, ㅄ) existixen només com a finals i es transcriben per la seua pronunciació real.
| Consonante inicial de la següent sílaba | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ㅇ1 | ㄱ k |
ㄴ n |
ㄷ t |
ㄹ (r) |
ㅁ m |
ㅂ p |
ㅅ2 s |
ㅈ ch |
ㅊ ch' |
ㅋ k' |
ㅌ t' |
ㅍ p' |
ㅎ h | ||
| Consonante final |
ㄱ k | g | kk | ngn | kt | ngn(S)/ngr(N) | ngm | kp | ks | kch | kch' | kk' | kt' | kp' | kh |
| ㄴ n | n | n'g | nn | nd | ll/nn | nm | nb | ns | nj | nch' | nk' | nt' | np' | nh | |
| ㄷ t | d | tk | nn | tt | nn(S)/ll(N) | nm | tp | ss | tch | tch' | tk' | tt' | tp' | th | |
| ㄹ l | r | lg | ll/nn | ld3 | ll | lm | lb | ls | lj3 | lch' | lk' | lt' | lp' | rh | |
| ㅁ m | m | mg | mn | md | mn(S)/mr(N) | mm | mb | ms | mj | mch' | mk' | mt' | mp' | mh | |
| ㅂ p | b | pk | mn | pt | mn(S)/mr(N) | mm | pp | ps | pch | pch' | pk' | pt' | pp' | ph | |
| ㅇ ng | ng | ngg | ngn | ngd | ngn(S)/ngr(N) | ngm | ngb | ngs | ngj | ngch' | ngk' | ngt' | ngp' | ngh | |
- ㅇ és una consonant inicial abans d'una vocal per a indicar l'absència de sò.
- 쉬 es romaniza shwi.
- En paraules sino-coreanes, lt and lch respectivament.
Para ㄱ, ㄷ, ㅂ, i ㅈ, les lletres g, d, b, o j s'utilisen si s'expressen, k, t, p, o ch en cas contrari. Les pronunciacions com les que apareixen tenen prioritat sobre les regles de la taula anterior.
Eixemples
- Consonante sordes / sonores
- 가구 kago
- 등대 tŭngdae
- 반복 panbok
- 주장 chojang
- La consonant inicial ㅇ no es té en conte en la romanisació, ya que només s'usa per a indicar l'absència de sò.
- 국어 (pronunciat 구거) kugŏ (no kukŏ)
- 믿음 (pronunciat 미듬) la meuadŭm (no la meuatŭm)
- 법인 (pronunciat 버빈) pŏbin (no pŏpin)
- 필요 (pronunciat 피료) p'iryo (no p'ilyo)
- r vs. l
- r
- Entre dos vocals: 가로 karo, 필요 p'iryo
- Abans de l'inicial ㅎ h: 발해 Parhae, 실험 sirhŏm
- l
- Abans d'una consonant (llevat abans de l'inicial ㅎ h), o al final d'una paraula: 날개 nalgae, 구별 kubyŏl, 결말 kyŏlmal
- ㄹㄹ s'escriu ll: 빨리 ppalli, 저절로 chŏjŏllo
- r
- Assimilació consonants
- 연락 (pronunciat 열락) iŏllak
- 독립 (pronunciat 동닙) tongnip
- 법률 (pronunciat 범뉼) pŏmnyul
- 않다 (pronunciat 안타) ant'a
- 맞히다 (pronunciat 마치다) mach'anada
- Palatalisacions
- 미닫이 (pronunciat 미다지) medixcaji
- 같이 (pronunciat 가치) kach'i
- 굳히다 (pronunciat 구치다) kuch'anada
Excepcions que no seguixen exactament la pronunciació
- Les seqüències -ㄱㅎ-, -ㄷㅎ- (només quan no es produïx palatalisació)/-ㅅㅎ-, -ㅂㅎ- s'escriuen kh, th, ph respectivament, encara que es pronuncien igual que ㅋ (k'), ㅌ (t'), ㅍ (p').
- 속히 baixkhi (pronunciat 소키)
- 못하다 mothada (pronunciat 모타다)
- 곱하기 kophagi (pronunciat 고파기)
- Quan una consonant simple (ㄱ, ㄷ, ㅂ, ㅅ, o ㅈ) es convertix en una consonant tensa (ㄲ, ㄸ, ㅃ, ㅆ, o ㅉ) en el mig d'una paraula, s'escriu k, t, p, s, o ch respectivament, encara que es pronuncia igual que ㄲ (kk), ㄸ (tt), ㅃ (pp), ㅆ (ss), o ㅉ (tch).
- 태권도 (pronunciat 태꿘도) t'aekwŏndo
- 손등 (pronunciat 손뜽) sóntŭng
- 문법 (pronunciat 문뻡) munpŏp
- 국수 (pronunciat 국쑤) kukso
- 한자 (漢字, pronunciat 한짜) hancha
Referències
- ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2015-06-16. Consultat el 2015-07-02. page 13
- Este artícul conté una traducció derivada de «Romanisació McCune-Reischauer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.