La romanisació McCune-Reischauer () és un dels dos sistemes més utilisats de romanisació del coreà, junt a la romanisació revisada del coreà, que va reemplaçar a la McCune-Reischauer com a sistema de romanisació oficial de Corea del Sur en l'any 2000. En Corea del Nort s'utilisa una variant de McCune-Reischauer com a sistema de romanisació oficial. Este sistema va ser creat en 1937 pels nortamericans George McCune i Edwin Reischauer.

Romanisació McCune-Reischauer

Este sistema resulta prou complicat d'utilisar per l'abundància de breus i atres signes diacrítics. El principal inconvenient d'estos caràcters és la seua dificultat a l'hora d'utilisar-los en l'àmbit de l'informàtica, i estes és una de les raons per la que les autoritats surcoreanes varen desenrollar la romanisació revisada que només utilisa caràcters alfabètics. No obstant, la romanisació McCune-Reischauer és molt més natural per als hispanohablante, degut a que reflectix d'una forma molt més similar la pronunciació del hangul.

Aspectes generals

El coreà no té distinció fonològica entre consonant sonores i sordes, pero sí existix distinció fonètica. Les consonants p'  (), k'  (), t'  () i ch'  () es distinguixen en un apòstrof de les no aspirades b (), g (), d () i j (), en contraposició en la romanisació revisada, en la qual no es fa este tipo de distinció, lo que resulta prou intuïtiu per als occidentals. L'apòstrof també s'utilisa per a distinguir la transcripció de n () i g () i ng (), com en chan'gŭm () front a changŭm ().

El sistema McCune-Reischauer és criticat degut a que els usuaris casuals d'este sistema de romanisació solen ometre l'accent breu sobre la o en la transcripció de 어 () i sobre la o per a la transcripció de 으 (), degut a que escriure o i o sense els breus és molt més senzill que afegir-los (sobretot degut a que els teclats d'ordenador comuns carixen de dit accent). Açò pot produir confusions, ya que una o pot provindre tant de la romanisació de 오 () com de 어 (), de la mateixa manera que o pot correspondre a 우 () o a 으 (). Els usuaris casuals o inexperts també solen ometre els apòstrofs que diferencien les consonant aspirades de les corresponents consonant no aspirades, que també pot dur a confusió.

Els defensors del sistema McCune-Reischauer, no obstant, aleguen que un usuari casual que no està familiarisat en el coreà pot aproximar-se més fàcilment a la pronunciació correcta dels noms o paraules coreanes inclús si s'han omés els accents breus i els apòstrofs.

Estes freqüents omissions de dits caràcters varen ser la principal raó del govern surcoreà per a adoptar el sistema de romanisació revisada en l'any 2000. Els detractors d'este sistema aleguen que no pot representar fidelment els sons 어 i 으 d'una forma reconeixible, i que representa incorrectament les consonant no aspirades com si realment anaren pronunciades.

Una atra desventaja d'este sistema és que per la freqüent aparició de signes diacrítics (accents breus i apòstrofs), resulta complicat d'utilisar en l'àmbit informàtic i pot donar lloc a incompatibilitats o errors a l'hora de mostrar els texts. D'igual manera, resulta impossible d'utilisar a l'hora de registrar dominis d'Internet, a on han d'utilisar-se únicament caràcters ASCII plans.


A pesar de l'adopció oficial del nou sistema de romanisació revisada, molts membres de la comunitat d'estudiants coreana (tant fora com dins de Corea del Sur) aixina com les convencions geogràfiques i cartogràfiques internacionals, generalment continuen usant el sistema McCune-Reischauer o la romanisació Yale. Inclús dins de Corea del Sur, l'ús del nou sistema no està generalisat, igual que va ocórrer en la variant surcoreana del sistema McCune-Reischauer que va ser establida com a sistema oficial entre 1984/1988 i 2000.

Guia de romanisació

Esta és una guia simplificada del sistema McCune-oReischauer. És molt útil per a la transcripció de noms, pero no servix per a transcribir moltes paraules coreanes degut a que varis dels caràcters Hangul utilisats en l'escritura coreana varien la seua pronunciació depenent de la seua posició en la paraula. No obstant, a oïts d'un parlant coreà, cada caràcter hangul té únicament una pronunciació, ya que per a un parlant experimentat, la pronunciació de dits caràcters es tria automàticament depenent dels sons entre els que es troba.

Vocals

Hangul ㅏ ㅐ ㅑ ㅒ ㅓ ㅔ ㅕ ㅖ ㅗ ㅘ ㅙ ㅚ ㅛ ㅜ ㅝ ㅞ ㅟ ㅠ ㅡ ㅢ ㅣ
Romanisació a ae ya yae ŏ i* iŏ ye o wa wae oe yo o wŏ we wi yu ŭ ŭi i
  • ㅔ s'escriu ë despuix de ㅏ i ㅗ. Açò és per a distinguir ㅐ (ae) de ㅏ에 (aë), i ㅚ (oe) de ㅗ에 (oë). Les combinacions ㅏ에 (aë) i ㅗ에 (oë) ocorren molt rarament llevat en oracions quan un substantiu és seguit per una posposició, com, per eixemple, 회사에서 hoesaësŏ (en una companyia) i 차고에 ch'agoë (en un garaig).
  • Els llinages coreans 이/리(李) i 이(異) es transcriben com Yi no I[1] (per eixemple 이순신 com Yi Sunsin)

Consonants

Hangul ㄱ ㄲ ㄴ ㄷ ㄸ ㄹ ㅁ ㅂ ㅃ ㅅ ㅆ ㅇ ㅈ ㅉ ㅊ ㅋ ㅌ ㅍ ㅎ
Romanisació Inicial k kk n t tt r m p pp s ss – ch tch ch' k' t' p' h
Final k – l – t t ng t – t k t p –
  • Els dígrafs de consonant (ㄳ, ㄵ, ㄶ, ㄺ, ㄻ, ㄼ, ㄽ, ㄾ, ㄿ, ㅀ, ㅄ) existixen només com a finals i es transcriben per la seua pronunciació real.
Consonante inicial de la següent sílaba
ㅇ1 ㄱ
k
ㄴ
n
ㄷ
t
ㄹ
(r)
ㅁ
m
ㅂ
p
ㅅ2
s
ㅈ
ch
ㅊ
ch'
ㅋ
k'
ㅌ
t'
ㅍ
p'
ㅎ
h
Consonante
final
ㄱ k g kk ngn kt ngn(S)/ngr(N) ngm kp ks kch kch' kk' kt' kp' kh
ㄴ n n n'g nn nd ll/nn nm nb ns nj nch' nk' nt' np' nh
ㄷ t d tk nn tt nn(S)/ll(N) nm tp ss tch tch' tk' tt' tp' th
ㄹ l r lg ll/nn ld3 ll lm lb ls lj3 lch' lk' lt' lp' rh
ㅁ m m mg mn md mn(S)/mr(N) mm mb ms mj mch' mk' mt' mp' mh
ㅂ p b pk mn pt mn(S)/mr(N) mm pp ps pch pch' pk' pt' pp' ph
ㅇ ng ng ngg ngn ngd ngn(S)/ngr(N) ngm ngb ngs ngj ngch' ngk' ngt' ngp' ngh
  1. ㅇ és una consonant inicial abans d'una vocal per a indicar l'absència de sò.
  2. 쉬 es romaniza shwi.
  3. En paraules sino-coreanes, lt and lch respectivament.

Para ㄱ, ㄷ, ㅂ, i ㅈ, les lletres g, d, b, o j s'utilisen si s'expressen, k, t, p, o ch en cas contrari. Les pronunciacions com les que apareixen tenen prioritat sobre les regles de la taula anterior.

Eixemples

  • Consonante sordes / sonores
    • 가구 kago
    • 등대 tŭngdae
    • 반복 panbok
    • 주장 chojang
  • La consonant inicial ㅇ no es té en conte en la romanisació, ya que només s'usa per a indicar l'absència de sò.
    • 국어 (pronunciat 구거) kugŏ (no kukŏ)
    • 믿음 (pronunciat 미듬) la meuadŭm (no la meuatŭm)
    • 법인 (pronunciat 버빈) pŏbin (no pŏpin)
    • 필요 (pronunciat 피료) p'iryo (no p'ilyo)
  • r vs. l
    • r
      • Entre dos vocals: 가로 karo, 필요 p'iryo
      • Abans de l'inicial ㅎ h: 발해 Parhae, 실험 sirhŏm
    • l
      • Abans d'una consonant (llevat abans de l'inicial ㅎ h), o al final d'una paraula: 날개 nalgae, 구별 kubyŏl, 결말 kyŏlmal
      • ㄹㄹ s'escriu ll: 빨리 ppalli, 저절로 chŏjŏllo
  • Assimilació consonants
    • 연락 (pronunciat 열락) iŏllak
    • 독립 (pronunciat 동닙) tongnip
    • 법률 (pronunciat 범뉼) pŏmnyul
    • 않다 (pronunciat 안타) ant'a
    • 맞히다 (pronunciat 마치다) mach'anada
  • Palatalisacions
    • 미닫이 (pronunciat 미다지) medixcaji
    • 같이 (pronunciat 가치) kach'i
    • 굳히다 (pronunciat 구치다) kuch'anada

Excepcions que no seguixen exactament la pronunciació

  • Les seqüències -ㄱㅎ-, -ㄷㅎ- (només quan no es produïx palatalisació)/-ㅅㅎ-, -ㅂㅎ- s'escriuen kh, th, ph respectivament, encara que es pronuncien igual que ㅋ (k'), ㅌ (t'), ㅍ (p').
    • 속히 baixkhi (pronunciat 소키)
    • 못하다 mothada (pronunciat 모타다)
    • 곱하기 kophagi (pronunciat 고파기)
  • Quan una consonant simple (ㄱ, ㄷ, ㅂ, ㅅ, o ㅈ) es convertix en una consonant tensa (ㄲ, ㄸ, ㅃ, ㅆ, o ㅉ) en el mig d'una paraula, s'escriu k, t, p, s, o ch respectivament, encara que es pronuncia igual que ㄲ (kk), ㄸ (tt), ㅃ (pp), ㅆ (ss), o ㅉ (tch).
    • 태권도 (pronunciat 태꿘도) t'aekwŏndo
    • 손등 (pronunciat 손뜽) sóntŭng
    • 문법 (pronunciat 문뻡) munpŏp
    • 국수 (pronunciat 국쑤) kukso
    • 한자 (漢字, pronunciat 한짜) hancha

Referències

  1. ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2015-06-16. Consultat el 2015-07-02. page 13