Rollinia emarginata
Rollinia emarginata, comunament denominada araticú, aratiku'i, araticú chiquito o arachichú[1] (del idioma guaraní aratiku),[2] és una espècie de planta higrófita i heliófita, de la família Annonaceae.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta que habita els màrgens de boscs, xares, àrees secundàries i boscs degradats. No és comú dins del bosc alt. És un arbre menut a mijà, de 5 a 10 m d'altura i un diàmetro a l'altura del pit de fins a 40 cm, casi sempre vert. Les branques són llargues, horisontals fins a péndulas. Formen una copa allargada de fullage dens i color vert obscur. El tronc és recte, dret o suaument tortuoso i cilíndric. El fuste medix de 2 a 9 cm de llarc.
La corfa externa és grisa i molt prima, plana en els eixemplars jóvens, lleument fisurada en arbres vells, en escamas rectangulars menudes. En ser raspada té un color pardo obscur. La corfa interna és fibrosa, de color blanquecino a groguenc, en estrías més clares. Medix de 10 a 12 mm de gruixa.
Els fulls són alterns, colgantes, en dos rencs, variables en forma, des de ovadas o elíptiques fins a aovadas i en tamany de 8 a 15 cm de llarc per 3 a 7 cm d'ample o més menudes, en àpiç romo, vert obscures, la cara inferior a sovint pelosa, en peciol curt.
La inflorescència axilar té 1 a 3 flors groguenques, de 2 a 4 cm de diàmetro. Hi ha tres pétals grans i carnosos estesos i tres menuts. El frut és un sincarpo redonejat groc de 2 a 4 cm de diàmetro, dolç i comestible, compost de numerosos fruts individuals redonejats, tots des d'una flor. Hi ha numeroses llavors, una en cada frut, oblongas, negres, de 10 a 15 mm de llarc per 4 a 6 mm d'ample. Florix d'agost a giner i fructifica de decembre a març.
La fusta és blanca, llaugera i blana. Hi ha poca diferència entre la albura i el duramen. Té poques aplicacions. És un arbre ornamental i frutal apropiat per al cultiu; puix el frut té la polpa comestible, molt dolça. La infusió dels fulls es pren en mat contra l'dolor.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta planta es distribuïx en el sur del Perú, el sur de Bolívia, el centre i sur del Brasil, el sur i este del Paraguay, el noreste d'Argentina.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rollinia emarginata va ser descrita per Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal i publicat en Linnaea 9: 318, en l'any 1835.[5]
- Sinonímia
- Rollinia emarginata var. longipetala (R.I.Fr.) R.I. Fr.
- Rollinia glaucescens Sond.
- Rollinia hassleriana R.I. Fr.
- Rollinia hassleriana var. vestita R.I. Fr.
- Rollinia intermija R.I. Fr.
- Rollinia longipetala R.I. Fr.
- Rollinia odoriflora Rojas
- Rollinia sonderiana Walp.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ «Araticú miraculós que t'ajudarà en el cos que desiges despuix de les festes».
- ↑ «araticú | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2022-07-05.
- ↑ Maas (1992). , pp. 1-188.
- ↑ Rollinia emarginata en Tròpics
- ↑ Rollinia emarginata en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Burgos, J. C. 1947. Propagació d'algunes espècies indígenes leñosas d'orige subtropical cultivades en L'Argent. Revista Argent. Agron. 14(3): 210–223, 4 figs.
- Devot & Rothkugel. 1942. Índex flora leñosa Argentina. Publ. Misc. Min. Agric. 140: 35–142.
- Hunziker, A. T. 1946. Raïls gemíferas en algunes plantes leñosas argentines. Revista Argent. Agron. 13(1): 47–54.
- Jozami, J. M. & J. D. Muñoz. 1982. Arbres i arbusts indígenes de la província d'Entre Rius. Inst. Inv. Prod. Nat. Anal. i de Sint. Org nica (CONICET) 1–407.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- Latzina, I. 1937. Index de la Flora Dendrológica Argentina. Lilloa 1: 7–211, 14 la|4m.
- López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
- Maas, P. J. M. & L. I. T. Westra. 1992. Rollinia. Fl. Neotrop. 57: 1–188.
- Martinez Crovetto, R. 1981. Les plantes utilisades em medicina popular en el NOE de Corrents (R. Argentina). Misc. Inst. Miguel Lillo 69: 7–139.
- Meyer. 1938. Lilloa 3: 236.
- Molfino, J. F. 1922. Notes botáanicas (1 série). Physis (Buenos Aires) 6: 128–150.
- Parodi, L. R. 1943. La vegetació del Departament de Sant Martín en Corrents (Argentina). Darwiniana 6(2): 127–178.
- Ragonese, A. I. 1941. La vegetació de la Província de Santa Fe (R. A.). Darwiniana 5: 369–416.
- Ragonese, A. I. & R. M. Crovetto. 1947. Plantes indígenes de l'Argentina en fruts o llavors comestibles. Revista Invest. Agríc. 1(3): 147–216.
- Safford, W. I. 1916. Proposed classification of the genus Rollinia, with descriptions of several new species. J. Wash. Acad. Sci. 6(12): 370–384.
- Schulz. 1963. Revista Agron. Noroest Argent. 4: 62.
- Spichiger, R. & J. M. Mascherpa. 1983. Annonaceae. [1:] 1–45. In G. F. Bocquet & M. R. Crosby (eds.) Fl. Paraguay. Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève; Missouri Botanical Garden, Geneva; St. Louis.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rollinia emarginata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.