Roig de Falun
Roig de Falun o roig Falun (del suec Falu röd) és el nom d'un pigment en el que s'elabora una pintura per a superfícies exteriors de vivendes que és d'us tradicional en Suècia. El pigment pren el seu nom de la mina de coure de Falun, en la província sueca de Dalecarlia, d'a on s'extrau un ocre groc[1] el color del qual es modifica per cocció; la coloració típica del producte final és roja. Per la composició química d'este pigment, la pintura en ell elaborada eixercix un efecte protector sobre la fusta.[2]
| Rojo de Falun | Rojo de Falun clar | |
|---|---|---|
| HTML | #7C342B | #8B3B23 |
| RGB | (124, 52, 43) | (139, 59, 35) |
| HSV | (7°, 65 %, 49 %) | (14°, 75 %, 55 %) |
| Referència | [2][3] | [2][4] |
Composició i obtenció
El roig de Falun és tècnicament un ocre torrat, és dir òxit de ferro hidratat somés a l'acció de la calor per a modificar el seu color; conté també sílice, coure i cinc.[5] La mina de coure de Falun, encara que ya no s'excava per a extraure eixe metal, conté depòsits aprovechables d'ocre en els montículs de escoria descartats durant l'explotació del coure i en el sediment de l'aigua de la mina, el qual en secar-se es convertix en ocre groc.[2]
L'acció dels elements en els montículs de residus de la mina ha eliminat els sulfats més solubles, com els de coure i cinc, mentres que els sulfat ferrosos i les roques dures han permaneixcut. La llenta descomposició dels minerals ferrosos ha donat lloc a la formació d'un ocre groc a pardo groguenc.[2] Les aigües àcides de les mines, per una atra part, solen contindre ferro concentrat, el qual es oxida ràpidament en acostar-se a la superfície i promou també la formació d'ocre.[6]
En la fàbrica de pintura establida junt a la mina, l'ocre se separa dels atres minerals per mig de sedimentació i després es llava, es cola i es polvorisa. Encara que este ocre groc és ya un pigment, en la fàbrica se li somet encara a un procés de cocció que transforma la seua coloració. El color tradicionalment buscat és el roig, pero variant la temperatura de cocció es poden conseguir també atres colors. Actualment es produïxen pintures en els colors cridats röd (roig), ljusröd (roig clar), grå (gris) i svart (negre).[2]
Propietats
La pintura roig Falun dona un color mat i extremadament estable davant la llum; produïx una capa porosa, en lo que protegix a la fusta del ras pero no reté la humitat. En la seua versió industrial, el vehícul del pigment és almidó i oli de linaza, de manera que la pintura és soluble en aigua. És alguna cosa reflectante pel seu contingut de sílice.[2]
Història
La pintura roig Falun és part de l'herència cultural de Suècia des de el XVI: en una carta datada en 1573 i dirigida al superintendente en cap del castell d'Estocolm, el rei Juan III li solicitava l'adquisició d'esta pintura per a pintar de roig totes les teulades de la residència real.[2]
Hi ha constància de que la mina de coure de Falun ya estava en activitat per a l'any 1288, encara que l'auge de la seua producció es va donar durant el XVII, quan va aplegar a generar dos terços de la producció mundial de coure.[1]
Per llavors, no obstant, era inusual que algú pintara una casa familiar, i els que ho feyen preparaven el roig de Falun en forma artesanal, mesclant-ho en alquitrà de fusta per a conseguir un bon color i una bona resistència al clima. Recent a mitan de el XVIII es va iniciar la producció industrial d'esta pintura, introduint-se també el procediment de hervir en aigua i farina de centeno.[2] L'atractiu de la pintura roig Falun residia que donava a les senzilles cases de fusta el color de les construccions de rajoles de les classes pudientes del centre d'Europa, sent al mateix temps fàcil de preparar, durable i econòmica. Açò va fer que el seu us es difonguera ràpidament.[1]
Encara que la mina de coure de Falun va ser tancada en 1992[2] i posteriorment declarada Patrimoni de la Humanitat,[7] la producció de roig de Falun no es va detindre, ya que des dels seus començos va aprofitar l'ocre que es trobava en els montículs de residus de la mina i en els sediment de l'aigua.[2] Recentment, l'exportació de la pintura roig Falun s'ha posat en qüestió davant la possibilitat de que les reserves d'ocre que es troben en els rebujos de la mina s'agoten.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ein Land sieht Rot» (en alemà i francés). FarbImpulse (Brillux GmbH & Co. KG) (30 de juny de 2012). Consultat el 14 d'agost de 2012.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Falu Rödfärg» (en suec i anglés). Stora Kopparbergs Bergslags AB. Consultat el 13 d'agost de 2012.
- ↑ NCS: Ferramenta de conversió de colors convertint el color NCS: S 5040-Y80R (Falu Röd )
- ↑ NCS: Ferramenta de conversió de colors convertint el color NCS: S 4550-Y70R (Falu Ljusröd )
- ↑ «Falu Rödfärg: Det finns bara en Falu Rödfärg» (en suec i anglés). Stora Kopparbergs Bergslags AB. Consultat el 13 d'agost de 2012.
- ↑ Eastaugh, N.; Walsh, V.; Chaplin, T.; Siddall, R. (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499. Consultat el 11 d'agost de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 «Därför exporterar inte Falu rödfärg», Dt, 4 de maig de 2008. Consultat el 14 d'agost de 2012 (en suec).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rojo de Falun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.