Rizoma (filosofia)

Rizoma és un concepte filosòfic desenrollat per Gilles Deleuze i Félix Guattari en el seu proyecte Capitalisme i Esquizofrènia (1972, 1980). És lo que Deleuze crida una «image de pensament», basada en el rizoma botànic, que captura i comprén les multiplicitat.

Este concepte s'explica en el primer replanell de Mil Replanells, titulada igualment Rizoma, en el que es descriu i critica a l'arbre (la jerarquia)junt a les seues raïls i la seua unitat.

Característiques

En la teoria filosòfica de Gilles Deleuze i Félix Guattari, un rizoma és un model descriptivo o epistemològic en el que l'organisació dels elements no seguix llínees de subordinació jeràrquica —en una base o raïl donant orige a múltiples branques, d'acort al conegut modele del arbre de Porfirio—, sino que qualsevol element pot afectar o incidir en qualsevol un atre (Deleuze & Guattari 1972:13). En un model arbòreu o jeràrquic tradicional d'organisació del coneiximent — com les taxonomias i classificacions de les ciències generalment amprades- lo que s'afirma dels elements de major nivell és necessàriament verdader dels elements subordinats, pero no a l'inversa. En un model rizomático, qualsevol predicat afirmat d'un element pot incidir en la concepció d'atres elements de l'estructura, sense importar la seua posició recíproca. El rizoma carix, per lo tant, de centre, una traça que ho ha fet de particular interés en la filosofia de la ciència i de la societat, la semiòtica i la teoria de la comunicació contemporànees.

La noció està adoptada de l'estructura d'algunes plantes, els brots de les quals poden ramificarse en qualsevol punt, aixina com engrossar-se transformant-se en un bulbo o tubèrcul; el rizoma de la botànica, que pot funcionar com raïl, talle o branca sense importar la seua posició en la figura de la planta, servix per a ejemplificar un sistema cognoscitivo en el que no hi ha punts centrals —és dir, proposicions o afirmacions més fonamentals que unes atres— que es ramifiquen segons categories o processos llògics estrictes (Deleuze & Guattari 1972:35).

Deleuze i Guattari sostenen lo que, en la tradició anglosaxona de la filosofia de la ciència ha donat en cridar-se antifundacionalismo, és dir, que l'estructura del coneiximent no es deriva per mijos llògics d'un conjunt de primers principis, sino que s'elabora simultàneament des de tots els punts baix l'influència recíproca de les distintes observacions i conceptualización (Deleuze & Guattari 1980). Açò no implica que una estructura rizomática siga necessàriament lábil o inestable, encara que exigix que qualsevol model d'orde puga ser modificat; en un rizoma existixen llínees de solidea i organisació fixades per grups o conjunts de conceptes afins (replanells en la terminologia dels autors [1977:32]). Estos conjunts de conceptes definixen territoris relativament estables dins del rizoma.

Esta noció del coneiximent —i la psique; Guattari era sicòlec d'orientació psicoanalítica lacaniana— està motivada per l'intenció de mostrar que l'estructura convencional de les disciplines cognoscitivas no reflectix simplement l'estructura de la naturalea, sino que és un resultat de la distribució de poder i autoritat en el cos social. No es tracta simplement de que un model descentrado represente millor la "realitat"; part de la teoria antifundacionalista és la noció de que els models són ferramentes, l'utilitat de les quals és la millor part de la seua veritat. Una organisació rizomática del coneiximent és un método per a eixercir la resistència contra un model jeràrquic, que traduïx en térmens epistemològics una estructura social opresiva (Deleuze & Guattari 1980:531).

Addendum: antifundacionalismo en filosofia analítica

La crítica al fundacionalismo (o fundacionismo) es dona en la filosofia analítica com a part de la crítica total al proyecte dels empirista llògics (Círcul de Viena). Alguns filòsofs, com Carnap o Schlick, sostenien que el fonament del coneiximent eren els enunciats protocolares, i.i., els enunciats que reportaven les sensacions immediates (per a Schlick, els enunciats observacionals, instantàneus, no reportables estrictament). La tradició fundacionalista es remonta a Aristóteles (cf. Segons analítics), qui sostenia que el fonament del coneiximent estava en el silogisme.

Alguns filòsofs, com Keith Lehrer o Laurence Bonjour, com a resultat d'esta crítica, argumenten per una teoria coherentista de la Teoria de la justificació (també hi ha coherentismo respecte a la veritat i respecte al coneiximent). Esta concepció ya havia segut prevista per Otto Neurath, un atre filòsof del Círcul de Viena, a inicis de el XX, pero va anar de fet criticada pel mateix Schlick.

En les décades dels huitanta i noranta, el coherentismo (és dir, el antifundacionalismo al que es referien Deleuze/Guattari) també és criticat per alguns filòsofs com Ernest Moixa i Alvin Goldman, els qui argumenten que les crítiques al fundacionalismo de fet fallen en vore les característiques importants per a l'existència de fonaments epistémicos. En esta mateixa llínea de crítica es troba el neopragmatista Richard Rorty, en les seues rèpliques al fundacionalismo en la filosofia moderna i en diverses corrents contemporànees.

Principis del Model Rizomático

1° i 2° Principis de conexió i heterogeneïtat

• Qualsevol punt del rizoma pot ser conectat en qualsevol atre punt.
• Esclavó semiòtic = tubèrcul aglutinador d'actes molt diversos que evoluciona produint brots i raïls.
• El rizoma és una unitat heterogénea. En tant l'arbre com a image del món invoca la llògica binaria a on les relacions entre punts sempre s'obedixen a un orde intrínsec i a una homogeneïtat.

3° Principi de multiplicitat

• El rizoma és sempre multiplicitat que no deixa reduir-se ni a lo Un ni a lo Múltiple; no està fet d'unitats, sino de dimensions asignificantes i asubjetivas, de direccions quebrades.
• Agenciamiento: aument de dimensions en la multiplicitat que canvia la seua naturalea a mida que aumenta les seues conexions.
• Pla de Consistència de Multiplicitat: cuadrícula que es forma fòra en dimensions creixents.

4º Principi de ruptures asignificantes

• El rizoma està subjecte a les llínees de segmentaridad i de fuga, que sempre apunten a direccions noves, que poden ser trencades, interrompudes en qualsevol part i en qualsevol moment i resorgir novament en noves aliances.
• Ruptura: allargar, prolongar, alternar, variar, quebrar.
• Desterritorialización: Ampliar el nostre territori fins que conseguixca englobar tot el pla de consistència en una màquina abstracta.

5º i 6º Principis de cartografia i calcomania

• El rizoma és un mapa que construïx.
• Mapa: un sistema fonamentalment obert i susceptible de rebre modificacions constantment; pot ser alterat i adaptat segons necessitats o “performance”;
• L'arbre respon al model estructural que la seua llògica és del calc i de la reproducció.
• El rizoma és un model productiu i experimental.

Referències

• DELEUZE, Gilles & GUATTARI, Félix (1972). Capitalisme et schizophrénie 1. L'Anti-Œdipe, París: Minuit.
• DELEUZE, Gilles & GUATTARI, Félix (1980). Capitalisme et schizophrénie 2. Mille plateaux, París: Minuit.
• DELEUZE, Gilles & GUATTARI, Félix (1980). Rizoma (Mil Replanells 1980). Paris: Minuit.