Anar al contingut

Rivera de Lácara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La rivera de Lácara, també cridada riu Lácara, és un riu de l'oest de la península ibèrica pertanyent a la conca hidrogràfica del Guadiana, que discorre per Extremadura (Espanya).

La capçalera del Lácara està formada per vàries rieres que descendixen de la estribaciones meridionals de la serra de Sant Pedro, en la província de Càceres, que s'unixen en el embassament de Forn Tejero. El riu discorre en direcció nort-sur fins al parage del dolmen del prat de Lácara, a on gira en direcció suroest, mantenint esta direcció fins al embassament dels Canchales, a on torna a girar en direcció sur fins a la seua desembocadura en la marge dreta del riu Guadiana, prop de la localitat de Barbaño.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]

Tot el curs alt del Lácara fins al pantà dels Canchales conforma la Zona Especial de Conservació (ZEC) "Corredor del Lácara". Són importants els seus hàbitats de ribera, que es troben en excelent estat de conservació, si ben alguns dels seus trams estan inventariats com a “formacions especialment amenaçades” d'Extremadura. Entre les espècies emblemàtiques cal citar el galápago europeu i la cigonya negra.[1]


Referències

[editar | editar còdic]