Riu volador
El "riu volador" o "rius aéreus" es referix al moviment de grans cantitats de vapor d'aigua que és transportat des de la conca de l'Amazones cap a atres parts de Sudamérica.
Els arbres de la selva amazónica lliberen vapor d'aigua a l'atmòsfera a través del mecanisme de transpiració, i esta humitat es deposita en atres localitats en forma de precipitació, formant un "riu virtual".
Concepte
[editar | editar còdic]En promig, un arbre forestal llibera 1000 litros de vapor d'aigua a l'atmòsfera per dia. [1] S'ha descobert que mentres que cada metro quadrat de la superfície de la mar evapora un litro d'aigua cada dia, la mateixa àrea de bosc evapora aproximadament huit voltes més per les múltiples capes de fullage en la copa dels arbres. [2]
El fluix d'aire principal comença en l'oceà Atlàntic, transportat la humitat cap a la selva amazónica. Allí, l'aigua cau a la selva, que després la recicla per mig de la transpiració dels arbres, tornant a lliberar-la cap a l'atmòsfera. Des de la conca de l'Amazones es dirigix cap al suroest. Quan esta massa d'aire aplega als Vages, la cordillera actua com una "barrera natural", redirigint enormes volums d'aire humit cap a les regions amazónicas de Colòmbia, Equador, el nort i el sur de Perú, el centre i el sur de Brasil, aixina com cap al nort d'Argentina, Paraguai i Uruguay, i plou en estes àrees. Part d'este aire conseguix superar la cordillera dels Vages i deposita pluja en l'oest de Perú. Atres masses d'aire viagen cap al nort des de la conca de l'Amazones, passant per Colòmbia, Veneçola, Guyana, Guayana Francesa i Surinam. [1][2]
Conseqüències climàtiques de la deforestació
[editar | editar còdic]
En 2009, Antonio Nobre, un científic climàtic brasiler, va afirmar que sense el riu volador, gran part del sur de Brasil, que produïx aproximadament el 70% del PBI del país, seria un desert àrit. La tala de la selva amazónica per a l'explotació forestal i l'agricultura provablement resultarà en menors rendiments en atres zones. El fum dels incendis provocats per alguns agricultors per a rebujar terrenys llibera partícules a l'atmòsfera, lo que reduïx les precipitacions i, a la seua volta, fa que els arbres, que han evolucionat en condicions humides, siguen vulnerables al fòc. Es creu que la sequia que va assotar el sur de Brasil en 2010 es va deure al secat dels rius voladores, i la sequia encara pijor de 2014-2015 també s'atribuïx a este fenomen. [3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Yana Marull. «Amazon's flying water vapor rivers bring rain to Brazil». Phys.org. Consultat el 2014-11-13.
- ↑ Thays Prat. «Rios voadores a tot vapor» (en espanyol). Planeta Sustentável. Archivat des d'el original, el 2012-03-30. Consultat el 2014-11-13.
- ↑ «[1]». Consultat el 2014-11-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río volador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.