Anar al contingut

Riu Jares

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ponte sobre o Xares en Portomourisco.jpg
Riu Jares

El riu Jares (en gallec Xares) és un riu de la província d'Orense, Galícia, Espanya. És un afluent del riu Bibey per la seua vora dreta, que a la seua volta és afluent del riu Sil. Té un recorregut de 47,5 km dins de la província d'Orense.

Este riu naix en els voltants de Penya Trevinca, a 1900 m d'altura, en el municipi de La Vega, i s'unix al riu Bibey en Entrambasaugas, en les proximitats de Chandoiro, en el municipi d'El Bollo. Des del seu naiximent travessa els térmens municipals de la Vega i El Bollo, fent al final llímit entre est i el de Laroco. En la desembocadura del Jares en el Bibey, confinen els municipis del Bollo, Laroco i Manzaneda.

El seu afluent principal és el riu de Cabirols, que desemboca per la seua vora esquerra.

La superfície de la seua conca és de 329 km².[1] El règim del riu és de tipo pluvio-nival, lo que significa que ademés dels màxims de cabal en els mesos hivernals, també els manté en la primavera a causa de l'afluència de les aigües del desgel.

La seua vall s'obri en les rodalies de la localitat de la Vega, cap del municipi homònim, situació que mantenia en "A Alberguería", localitat que va ser anegada baix les aigües del embassament de Prada.cita requerida A partir d'este pantà, la vall torna a estretir-se, situació que es prolonga fins a la seua desembocadura en el riu Bibey.

Embassaments

[editar | editar còdic]

En el curs del riu existixen dos embassaments, abdós per a aprofitament hidroelèctric:[2]

  • Prada, en una capacitat de 121,87 hm³, i
  • Santa Eulalia, de 10,08 hm³.

L'embassament de Santa Eulalia es comunica a través d'una galeria de pressió i d'una canonada forçada en la central hidroelèctrica de Santiago, en la ribera esquerra del riu Sil. La comunicació permet salvar un desnivell de 235 m entre abdós rius per al seu aprofitament hidroelèctric, en sentit Jares-Sil. L'assut es va començar a construir en juliol de 1964 i el hormigonado es va realisar entre maig de 1965 i juliol de 1966.[3]

La central de Santiago és reversible,[4] podent les seues turbines bombejar un cabal de 18 m³/s del riu Sil fins a l'embassament de Santa Eulalia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. hercules.cedex.és
  2. www.chminosil.es
  3. «/ropdigital.ciccp.és». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2021. Consultat el 5 de decembre de 2013.
  4. www.chsegura.es