Anar al contingut

Riu Cenia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Rio Sénia, Parc Naturals Els Ports-083.JPG
Riu Cenia
Archiu:El río Cenia y el camino del Molino del Hospital.jpg
El riu Cenia i el camí del Molino de l'Hospital

El Cenia[1][2] (Plantilla:Lang-ca) és un riu coster d'Espanya que fluïx per l'est de la península ibèrica. A lo llarc de gran part del seu curs, actua com a frontera entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. Té una llongitut de 50 km i desemboca en el mar Mediterrànea.

Recorregut

[editar | editar còdic]
Archiu:ElSénia.jpg
Curs final del riu Cenia.

El Cenia té el seu orige en els Ports de Tortosa-Beceite, dins del municipi de Pobla de Benifasar. Les aigües del riu s'acumulen en l'embassament de Ulldecona, que es troba també en el mateix municipi i està situat a 477 m sobre el nivell de l'mar. Este embassament, en una superfície de 116 hectàrees i una capacitat d'11 hm³, és l'única infraestructura de regulació del riu i s'utilisa per a rec.

A partir de l'embassament, el riu travessa zones de fortes pendents, lo que li proporciona una alta oxigenación. La vegetació és abundant en esta àrea, la qual cosa contribuïx a mantindre l'hàbitat de la vida aquàtica. Més alvance, abans d'aplegar al municipi homònim, es realisen derivació d'aigua per a abastir els regadius d'una extensió d'aproximadament 2.360 hectàrees.

Archiu:El río Cenia a la altura del Molino del Hospital.jpg
Archiu:Sol de Riu, desembocadura del Riu Sénia.jpg
"Sol de Riu", desembocadura del riu Cenia o "riu Sénia"
El riu Cenia a l'altura del Molino de l'Hospital

Poc abans de la localitat de Cenia, el riu marca la frontera entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. A partir d'este punt i fins a la seua desembocadura, el Cenia servix com a llímit fronteriç entre estes dos comunitats autònomes. El Costum de Valéncia de 1238-1239 ya ho senyalava com la frontera nort del Regne de Valéncia.[3]

A mida que s'allunta d'este punt, el riu pràcticament no rep aportes naturals i la calitat de l'aigua es deteriora notablement. Prop de la localitat d'Alcanar, el riu ingressa a la Plana de Vinaròs i travessa esta àrea fins a desembocar en el mar Mediterrànea en Sol de Riu.

Este riu està descrit en el sext volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:


CENIA: r. de la prov. de Castellon de la Plana, part. jud. de Morella. Té el seu orige en l'auto. tinença de Benifasá, 3/4 d'hora a el N. de Fredes, a on brota la font principal. Conegut llavors en el nom d'este poble, du el seu curs hácia el S. fins que endoblega a el E. precipitant-se d'una altura considerable cridada Bot de Fredes, i va serpenteando fins a aplegar al lloc denominat Tollet donen nou, en el punt del qual regirant a el S., pren el nom de r. Mangraner. Dona impuls á un molí harinero, despues de rebre el barranc de la Fon, que des del port de Tortosa s'esgola per baix d'un pont mig derruït, engrossant-se en les aigües de la rambla de la Pobla. (V.) que baixa de O. á E. per el S. de Bellestar i el monast., des de la confluència del qual torna á endoblegar hácia el E. en la denominacion de r. de Benifasá. Mou llavors un atre harinero que té á el seu izq. cridat de l'Abad, en a on hi ha un pont de fusta; 1/2 hora mes avall á la der. una fáb. de ferro, i després un martinete i s'introduïx en el térm. de la Cenia (prov. de Tarragona, part. jud. de Tortosa), des del moment del qual pren este nom que conserva fins al seu desaiguador. Seguix el seu curs servint de llímits els ant. regnes de Valéncia i principat de Catalunya, i hui dia a les prov. de Castellon de la Plana i Tarragona; toca els térm. de Rosell, Ulldecona i Trahiguera, i por entre Vinaròs i Alcanar desemboca en el mediterràneu en la Torre del Sol del Riu. El seu curs serà aproximadament d'unes 12 hores, és perenne encara que de poc cabal, i despues de fertilizar algunes hortes, mou uns 25 molins harineros, 4 de paper blanc, aneu. de estraza, 4 batanes i 2 martinetes: prop del seu desaiguador es veu un sòlit pont de mamposteria que dona pas á la carretera de Catalunya, i abans es veuen uns atres de la mateixa classe i alguns provisionals de fusta, per a la comunicacion d'uns pobles en uns atres.
(Madoz, 1847, p. 309)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reserva Natural Fluvial del riu Cenia
  2. Ficha de cabal del riu Cenia
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBaydal2016">Baydal, Vicent (2016). Els valencians, dones de quan són valencians? (en valencià), Catarroja: Afers, pp. 30. ISBN 978-84-16260-15-7.