Riu Alazani

El riu Alazani (; ; en latín: Qanıxçay) és un riu asiàtic que discorre pel Caucas, un dels principals afluents del riu Kurá, que acaba desaguando en la mar Caspio. El riu discorre per Geòrgia i Azerbaiyan, formant en un tram d'uns 177 km[1] la frontera entre abdós països. Té una llongitut de 413 km i drena una conca de 12 080 km² —7325 km² georgiàs i 4755 km² azeríes—.[1] Els 390 km de recorregut en Geòrgia ho fan el riu més llarc del país, per davant del propi Kurá.
El Alazani es congela durant l'hivern, pero a finals de primavera, la neu de les montanyes es derrite i li alimenta, creixent enormement i provocant a sovint desbordament. L'aigua del riu s'utilisa per al rec i per al suministrament d'aigua potable, encara que l'alta concentració de substàncies biològiques pels detritos lliberats pels pobles veïns i les zones cultivables, contamina considerablement les seues aigües. En els districtes de Kvareli i Lagodekhie, la calitat de l'aigua és mala. En els anys 1990, els chinencs varen construir vàries centrals hidroelèctriques en la seua conca, que encara se seguixen utilisant. El riu també és un destí popular per als turistes.
La vall del Alazani és el centre de l'indústria del vi de Geòrgia i varis vins, inclós el famós Marani Alazani Valley i el Old Tbilisi Alazani, duen el seu nom.
Durant sigles, la vall del Alazani també va ser la porta que els perses varen usar per a invadir la regió.
Geografia
Curse en Geòrgia



El riu Alazani té els seus orígens en Geòrgia, en la vertent sur de la cordillera del Gran Caucas, en l'àrea protegida del parc nacional Tusheti. Naix de la confluència de dos chicotetes rieres, en el poble de Senako, en el districte d'Ajmeta de la regió de Kajetia, en un àrea d'alta montanya, a més de 2800 m d'altitut. Discorre primer en direcció sur, passant per les chicotetes localitats de Birkiani, Jokolohasta, Duisi, Tsinubani i Matani (5474 hab. en 2002), per a rebre despuix per la dreta al chicotet riu Ilto. Després abandona les montanyes i aplega a l'ampli i fèrtil vall pel que discorrerà fins a la seua desembocadura, i en el que rebrà per abdós mans molts i molt curts rius que apleguen de les montanyes que ho flanquegen.
En la vall, ya a menys de 600 m d'altitut, el Alazani aplega a Ajmeta (8600 hab.), la capital de districte, la primera ciutat del seu curs, a on el riu vira i s'encamina en direcció surest. El seu curs a partir d'ací és el típic de planura, en molts meandres, múltiples braços i chicotetes i canviants illes en el seu caixer.
El Alazani passa front a Kvemo Alvani, prop del monasteri d'Alaverdi, un monasteri del VI que conta en una imponent catedral del XI a on se celebra un important festival religiós, l'Alaverdoba. Despuix el riu entra en el districte de Telavi i passa prop (menys de 9 km) de la seua capital, Telavi (21 800 hab.), també la capital de la regió. A partir d'ací el riu senyalara la frontera entre varis districtes georginos: Kvareli (NE), Gurjaani (BAIX), Lagodeji (NE) i Signagi (NE).
El riu discorre pel centre de la vall i en abdós riberes es localisen un rosari de chicotetes localitats casi de forma contínua, alluntades de l'inundable vega entre 5-10 km; en la marge esquerra, Pshaveli, Napareuli, Shakriani, Eniseli, Kvareli (8825 hab. en 2008), la capital de l'homònim districte de Kvareli i Gavazi; i en la marge dreta, Tsinandali, Akura, Vachnadziani, Kalauri, Vazisubani, S#iani, Velistsikhe, Chumlaki i Gurjaani (10 000 hab.), la capital del districte de Gurjaani.
Després, despuix de rebre per l'esquerra als curts rius Avaniskhevi, Areshi, Kabali i Baisubniskhevi, el seu curs passa a marcar la frontera internacional en Azerbaiyan, al noreste.
Curs fronteriç
En este tram fronteriç, en el que el riu descriu numerosos i tancats meandres, el seu caixer és el llímit entre la regió de Kajetia (districtes de Signagi i Dedoplistskaro), en el suroest, i els rayones azeríes de Balakán, Zagatala i Gaj, en el noreste.
En el costat georgià a penes té cap riera que ho alimente, pero del costat azerí rep als rius Balakan (39 km), Katejchay (54 km), Karachay (o Mujajchay) (56 km), Talachay, Gaj i Ayrichay (134 km) i Kurmukchay (55 km). Despuix de passar front a la localitat georgiana de Kalvata i deixar arrere Mijniskure, el Alazani entra finalment en Azerbaiyan, per a al poc alcançar la coa del llarc embassament de Mingachevir, ya en el raión de Yevlaj, a on la confluència original en el Mtkvari (el nom del Kurá en Geòrgia oriental) ha quedat sumergida.
L'embassament de Mingachevir és un gran embassament construït pels soviètics entre 1945-1953 que ha creat la major superfície d'aigua del país, en una superfície de 605 km² i més de 70 km de llongitut, que la seua presa està just damunt de la ciutat de la que pren el nom, Mingachevir (99 775 hab. en 2008). Ademés de regular el riu Kurá i permetre la irrigació, l'embassament alimenta la central hidroelèctrica de Mingachevir, que té una potència instalada de 420 MW.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Alazan/Qanıx çayı hövzəsi üçün Pilot Çay Hövzəsinin idarəçiliyi Plaı, Azərbaycan». Archivat des de l'original, el 4 de novembre de 2013. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Alazani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.