Anar al contingut

Riu Adonis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Adonis

Coordenades no vàlides</noinclude>


El riu Adonis (En àrap: نَهر أَدونيس , Grec antic: Ἄδωνις), és un ric en l'oest de Líban en la governació de Keserwan-Jbeil, en una llongitut d'aproximadament de 28 km de llongitut. Naix en la Gruta de Afqa i desemboca en la mar Mediterrànea. En temps clàssics se li coneixia com a riu Adonis (grec Ῥυνδακός). L'actual nom oficial és el de riu Abraham (àrap نَهر إبراهيم, Nahr Ibrahim), en honor a Abraham de Cirro, predicador que va convertir al cristianisme a la població local del Mont Líban. El mit de la mort de Adonis se situa en la seua conca. En temps clàssics era centre del cult a Afrodita. A lo llarc de el XXI, l'àrea va escomençar a protegir-se. Gran part de la conca alta és protegida com la Reserva de la Biosfera de Jabal Moussa.

Etimologia

El seu nom clàssic, Ἄδωνις (Ádōnis), pronunciació grega: [ádɔːnis]) es deriva de la paraula cananea ʼadōn, que significa "senyor". Esta paraula està relacionada en Adonai (hebreu: אֲדֹנָי), un dels títuls usats per a referir-se al Deu.[1] I fa referència al deu Adonis.

El seu nom oficial en l'actual Líban, que rep el riu és el de riu Ibrahim (àrap نَهر إبراهيم, Nahr Ibrahim) que fa referència a Abraham de Cirro, un discípul de Marón de Líban, que va convertir la regió al cristianisme.[2]

Geografia

El mont Líban és una cadena montanyosa de pedra calcàrea travessada per varis rius, inclós el riu Abraham. Este riu és el menys contaminat del Líban.

El riu Adonis (Nahr Ibrahim) és un dels quinze rius principals del Líban. Té 28 km de llongitut, començant en el cim del monte Líban, el riu fluïx cap a l'oest, desembocant en la mar Mediterrànea.[3]

La font del riu Adonis és el manantial de Afqa, es troba dins d'una cova, a una altitut de 1250 m. Nahr Rouiess és el principal afluent que alimenta a riu Adonis i s'unix al riu principal en Kartaba. El Nahr Roueiss s'alimenta del manantial de Roueiss. El Nahr Dibb i el Ouadi Ghabour són atres afluents importants. Varis atres menuts afluents perennes també alimenten el riu principal.[3]

L'àrea de la conca és de 330 km² i s'estén des de l'alvertent occidental del mont Líban fins a la mar Mediterrànea. En la vora nort de la conca es troba la conca del Nahr el-Djoz, i en la vora sur està la conca de Nahr el-Kelb. La cresta del mont Líban forma la frontera oriental, que té 27 km de llarc. L'elevació d'esta vora disminuïx de nort a sur, de 2625 m.s.n.m a 1875 m s. n. m.[3]

La vall i els llocs arqueològics estan inclosos en la Llista indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1996.[4]

Vore també

Referències

  1. Botterweck, G. Johannes; Ringgren, Helmer (1990), Theological Dictionary of the Old Testament, VI, Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., ISBN 978-0-8028-2330-4 Botterweck i Ringgren 1990 , págs. 59–74.
  2. Ichipro. La tradition anarchiste maronite. https://ichi.pro/fr/la-tradition-anarchiste-maronite-251544636214741
  3. 3,0 3,1 3,2 Aimee Fitzpatrick (2001). Massachusetts Institute of Technology (ed.). Groundwater Model of the Nahr Ibrahim Valley, Lebanon.
  4. UNESCO. Ensemble du site naturel de la Vallée du Nahr Ibrahim avec els monuments et els sites archéologiques qui s'i trouvent, Centre du patrimoine mondial, whc.unesco.org.


Referències