Anar al contingut

Rift Albertino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Albertine Rift, East African Rift (artificial rendering).jpg
Una recreació infográfica del rift Albertino. Són visibles (del fondo al primer pla): el llac Alberto, les montanyes Rwenzori, el llac Edward, les montanyes Virunga, el llac Kivu i la partix nort del llac Tanganica

El rift Albertino o falla Albertina és la branca occidental del rift d'Àfrica Oriental, que comprén parts d'Uganda, República Democràtica del Congo (RDC), Ruanda, Burundi i Tanzània. S'estén des de l'extrem nort del llac Alberto fins a l'extrem sur del llac Tanganica.

El terme geogràfic inclou la vall i les montanyes circumdants.[1]

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Map of Great Rift Valley.svg
Mapa de la regió que mostra el rift Albertino cap a l'oest

El rift Albertino i les montanyes associades són el resultat dels moviments tectónicos que estan separant gradualment la placa Somalí, alluntant-la, del restant del continent africà. Les montanyes que rodegen el rift es componen de roques del basamento alçades del Precámbrico, superpostes en parts per roques volcàniques recents .

Lagos i rius

[editar | editar còdic]

La part septentrional del rift és travessada per dos cadenes de grans montanyes, les montanyes Rwenzori, entre el llac Alberto i el llac Rutanzige (abans llac Edward), i les montanyes Virunga, entre el llac Rutanziga i el llac Kivu. Les Virungas formen una barrera entre la conca del Nilo, al nort i a l'est, i la conca del Congo, a l'oest i al sur, i són part de la divisòria Congo-Nilo. El llac Rutenzige és alimentat per varis rius grans, com el riu Rutshuru, i drena cap al nort a través del riu Semliki en el llac Alberto. El Nilo Victoria fluïx des del llac Victoria cap a l'extrem nort del llac Alberto i ix, com el Nilo Blanco, des d'un punt llaugerament cap a l'oest, fluint cap al nort fins a alcançar el mar Mediterrànea.[2]

Al sur de les Virungas, el llac Kivu desagua cap al sur en el llac Tanganica a través del riu Ruzizi. El llac Tanganica després drena en el riu Congo a través del riu Lukuga.[2] És provable que l'actual sistema hidrològic s'establira fa molt poc, quan varen esclatar els volcans de la cordillera Virunga i varen bloquejar el discórrer de l'aigua cap al nort des del llac Kivu cap al llac Edward, causant que en el seu lloc descarregaren cap al sur en el llac Tanganica. Abans d'açò el llac Tanganica, o les subcuencas separades en lo que hui és el llac, poden no haver tingut cap eixida més que l'evaporament. El Lukuga s'ha format fa relativament poc temps, proporcionant una ruta a través del com les espècies aquàtiques de la conca del Congo varen poder colonisar el llac Tanganica, que anteriorment tenia una fauna distinta.[3]


Referències

[editar | editar còdic]