Ricardo Calvo Mínguez
Ricardo Calvo Mínguez (Alcoy, Comunitat Valenciana, 22 d'octubre de 1943 - Madrit, 26 de setembre de 2002), va ser historiador, mege, periodiste, políglota i ajedrecista espanyol. Va ser Mestre Internacional des de l'any 1973.
Biografia
[editar | editar còdic]Calvo parlava fluidamente l'alemà i l'anglés. Com a historiador de l'escacs, el doctor Calvo va intentar demostrar que Espanya va ser el núcleu central dels importants canvis que es varen produir en l'escacs a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. I que l'historiografia anterior sostenia majoritàriament que l'increment de la potència de joc de la dama i del alfil va ser introduïda durant la Renaixença, en Itàlia. Calvo va insistir sempre en que va ser en Espanya a on es va impulsar preferentment este canvi.
En 1987, per la deposición del títul mundial de Fischer, que mai va ser acceptada per Calvo, ni pel seu amic Fernando Arraval, Calvo, a través d'un rigorós artícul, va posar en dubte la llegitimitat de la successió. El President de la FIDE, Florencio Campomanes, li va declarar “persona senar grata”, un procediment únic i escandalós, que va contribuir a dividir més si cap el món de l'escacs.[2]
Resultats destacats en competició
[editar | editar còdic]Va ser subcampeó d'Espanya en l'any 1970 per darrere d'Ernesto Palaus[3] i campeó d'Espanya jovenil en l'any 1961.[4]
Va participar representant a Espanya en les Olimpíadas d'escacs de 1966 en La Habana, 1968 en Lugano, 1970 en Siegen, 1974 en Niça i 1978 en Buenos Aires,[5] en el Campeonat d'Europa d'escacs per equips de 1970 en Kapfenberg[6] i en la Copa Clare Benedict en els anys 1964 en Lenzerheide, 1969 en Adelboden, 1973 en Gstaad, 1974 en Cala Galdana i 1977 en Copenhague.[7]
Va organisar en la ciutat de Madrit en l'any 1988 el torneig URSS - Reste del Món.[8] Va fallir en Madrit el 26 de setembre de 2002 per un càncer.[8]
Obres
[editar | editar còdic]- (1981) Karpov-Korchnoi, lluita pel campeonat del món d'escacs, Editorial Sus. ISBN 84-300-6139-8.
- (1997) Iniciació en escacs, Perea Edicions. ISBN 84-7729-211-6.
- (1997) Lucena: l'evasió en escacs de l'converso Calixto, Perea Edicions. ISBN 84-7729-216-7.
- (1999) El poema Scachs d’amor (sigle XV), primer text conservat sobre escacs modern, Editorial Sus XXI. ISBN 84-482-2860-X.
Referències
[editar | editar còdic]- Campeons i campeonats d'Espanya d'escacs, autor Pablo Morán, editorial Ricardo Aguilera, ISBN 84 7005 160 1, Madrit, any 1974.
- ↑ Club d'Escacs Mar Menor. . Consultat el 16 d'agost de 2012.
- ↑ . Consultat el 2023-08-31.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Olimpíadas d'escacs
- ↑ Campeonats d'Europa per equips
- ↑ Copa Clare Benedict
- ↑ 8,0 8,1 . Consultat el 16 d'agost de 2012.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ricardo Calvo Mínguez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.