Anar al contingut

Riada de Sant Calixto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La gran riada del Segura de 1651, també coneguda com la riada de Sant Calixto, va anar un devastador desastre natural que va afectar la vall baixa del riu Segura, la matinada del 14 d'octubre d'eixe mateix any. Este event es va produir per una depressió aïllada en nivells alt (DANA), el qual va provocar intenses precipitacions en la regió, estimades en més de mil litros per metro quadrat en poques hores. Les aigües desbordades del Segura varen inundar gran part de la vall, lo que va causar greus danys en localitats com Múrcia, Oriola, Molíns, Algorfa, Almoradí, Benijófar, Rojales i Guardamar del Segura. L'impacte de la riada va ser devastador. Es calcula que varen morir a lo manco mil persones, principalment en àrees situades junt al caixer del riu, per la solsida de vivendes i a l'arrastre de persones per la forta corrent.[1]

Riada

La nit del dissabte 14 d'octubre, una intensa tormenta va sorprendre a la població de la ciutat mentres dormia. A diferència d'ocasions anteriors, no va haver temps per a una alerta general o per a l'activació d'una organisació d'emergència parroquial, i les defenses, ya debilitades per una riada prèvia el 20 de setembre, es trobaven en estat crític. La força d'esta avinguda va superar en créixens l'anterior, trencant els dics i estructures defensives que encara quedaven. La tormenta va començar a descarregar en força a les tres de la matinada. Poc despuix, les aigües dels rius Segura, Mula, Guadalentín i les rambles de Nogalte i Sangonera varen convergir, lo que va aumentar el cabal del riu Segura i va provocar una violenta riuada que va arrasar tot al seu pas. La corrent va trencar dics i el azud del riu, ademés de causar greus danys al Malecón. Edificacions situades en els voltants del riu varen ser inundades, forçant l'evacuació de varis convents, com el de Sant Agustín i el de les religioses de la Verónica i la Mare de Deu.[2]

Els danys materials varen ser immensos. En Múrcia, la riada va destruir les parròquies de Sant Antolín, Santa Eulalia, Sant Joan, Sant Lorenzo, Sant Miguel i Sant Andrés, i va demolir centenars de cases. La catedral també va sofrir l'embat de les aigües, que varen entrar durant la celebració d'una missa, lo que va obligar al oficiante a refugiar-se en la torre en el Santíssim Sacrament. Encara que es va informar de prop de mil fallits, principalment en els barris i alquerías propencs al caixer del riu,[1] atres estimacions sugerixen que les morts varen ser de varis centenars. Les aigües varen alcançar altures de fins a tres estadis, mantenint-se a eixe nivell durant hores. A les nou del matí, despuix d'un breu consol en les pluges, el nivell del riu va continuar aumentant fins a les tres de la vesprada, és dir, dotze hores en acabant de que començara la tormenta.[2]

Conseqüències

Una volta conclosa la riada, l'Ajuntament de Múrcia es va enfocar en dos prioritats urgents: reparar les defenses de la ciutat per a evitar una futura catàstrofe i netejar l'aigua i el fanc acumulats en els carrers. La permanència d'aigües estancades generava preocupació per possibles brots de malalties. Durant els primers tres dies despuix de la riada, el nivell de l'aigua es va mantindre alt, i encara que posteriorment va començar a descendir, els carrers de la ciutat continuaven inundades per un canvi en el curs del riu Segura, que ara travessava la ciutat a través de l'azud trencat. Per a desviar el fluix d'aigua, es va enviar una comissió que va decidir trencar la contrapasada el 28 d'octubre, lo que va ajudar a drenar la ciutat.[3]

La reparació del Malecón, una de les defenses clau, va ser fonamental. Per a assegurar la seua pronta reconstrucció, l'Ajuntament va obligar a tots els ciutadans a participar en el treball o a contractar a algú que ho fera en el seu nom, en els jurats organisant els grups de treball. Esta orde va provocar malestar entre els fidalcs, els qui es resistien a realisar treball físic, alegant que els seus privilegis els excloïen de tals obligacions. No obstant, l'Ajuntament va respondre que, davant l'emergència, ningú estava exent, ya que no existien «privilegis per a lliurar-se dels riscs i danys de l'inundació». Inclús el comte de Castro i atres regidors varen contractar a persones en el seu lloc per a recolzar l'obra.[4]

Per a tranquilisar a la noblea, l'Ajuntament va aclarir que participar en la reconstrucció del dic no perjudicava els seus privilegis, puix es tractava d'una «virtut» al servici del ben públic i la protecció de la ciutat. Este acte reflectix una perspectiva més moderna de l'época: encara que el sistema de privilegis era acceptat i defés, davant una necessitat extrema, el benestar comú podia prevaldre, encara que sense afectar l'essència d'eixos privilegis.[4]

Entre els testimonis de l'época destaca el de María Ángela Astorch, una monja barcelonesa d'orige judeoconverso i abad de les Capuchinas de Múrcia, qui va descriure detalladament els efectes de la riada en un memorial dirigit al rei Felipe IV. En el seu escrit, Astorch va denunciar l'estat de ruïna i misèria en el que havia quedat la regió. La riada va ocórrer en un moment crític, ya que la vall del Segura s'estava recuperant d'una crisis econòmica profunda, agravada per l'expulsió dels moriscos en 1609. No obstant, a pesar de la magnitut de la tragèdia, la Corona Espanyola no va destinar ajudes per a la recuperació del territori.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pons, Marc (14 d'octubre de 2020). «La riada de Sant Calixto devasta el sur del País Valencià». El Nacional.cat. Consultat el 3 de novembre de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 Abad González, José Miguel(2017).«LA BEATA SOR MARÍA ÁNGELA ASTORCH I LA RIADA DE SAN CALIXTO DE 1651».Murgentana.(137): 54.Consultat el 3 de novembre de 2024.
  3. ↑ Abad González, José Miguel(2017).«LA BEATA SOR MARÍA ÁNGELA ASTORCH I LA RIADA DE SAN CALIXTO DE 1651».Murgentana.(137): 54-55.Consultat el 3 de novembre de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 Abad González, José Miguel(2017).«LA BEATA SOR MARÍA ÁNGELA ASTORCH I LA RIADA DE SAN CALIXTO DE 1651».Murgentana.(137): 55.Consultat el 3 de novembre de 2024.


Referències