Anar al contingut

Benijófar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Benijófar és una localitat de la Comunitat Valenciana (Espanya) situada en el sur de la província d'Alacant, en la Vega Baixa del Segura. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd. Es tracta d'un municipi castellanohablante, en el que el castellà conta en el predomini llingüístic reconegut llegalment.

Geografia

[editar | editar còdic]

En la marge dreta del riu Segura, la seua posició geogràfica, la proximitat a l'autopista A-37 Alacant-Cartagena i la seua proximitat als pobles costers de la zona, convertix a Benijófar en un punt de referència dins de la comarca de la Vega Baixa del Segura.

Localitats limítrofes

[editar | editar còdic]

Llimita en els térmens municipals de Formentera del Segura, Rojals, Algorfa i Els Montesinos.

Història

[editar | editar còdic]

Va sorgir com a entitat independent en els primers anys d'el XVIII a través del cridat "privilegi alfonsino" que permetia la construcció d'un núcleu feudal en solament el reclutament de 15 veïns i la possessió d'un péntol de terra per a repartir entre ells. El seu topònim procedix de l'àrap Bani Ya'far, un nom de tribu que significa "fills de Ya'far". Els seus inicis es remonten a una antiga alqueria islàmica. En 1587, hi ha referència d'esta població per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589, Jaime Gallego Fajardo i Satorre va obtindre plena jurisdicció sobre el lloc. En 1704 el senyor obté, per a ell i per als seus descendents la baronia de Benijófar i la constitució del lloc com a entitat independent.

Demografia

[editar | editar còdic]

Benijófar conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Nacionalitat en Benijófar (2022)[1]
Nacionalitat Hòmens Dònes Total % Proporció
Espanyola Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 49.7 %
Estrangera Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 50.2 %

Economia

[editar | editar còdic]

La base de la seua economia és l'agricultura, especialment hortaliças i frutas, que aprofita les aigües del Segura, ara ya perfectament canalisat i regulat.

Administració i política

[editar | editar còdic]

Monuments i llocs d'interés

[editar | editar còdic]
  • Iglésia parroquial. Edifici d'interés arquitectònic. En una restauració de l'interior de l'iglésia es va trobar un jaciment en restants d'ossos humans (casi tots de chiquets).

Plantilla:Fotoesfera

Galeria fotogràfica

[editar | editar còdic]
  • Festes patronals. Se celebren en honor de Sant Jaime a partir del 25 de juliol.

Estes festes constituïx la celebració anual més important del municipi. En els últims anys s'han integrat la comparses de moros i cristians, tradicionals d'esta zona del mediterràneu.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons