Revolució quantitativa
En geografia, la revolució quantitativa (RC) va ser un canvi de paradigma que va buscar desenrollar una metodologia més rigorosa i sistemàtica per a la disciplina. Va sorgir com a resposta a la inadecuación de la geografia regional per a explicar la dinàmica espacial general. La principal reivindicació de la revolució quantitativa és que va conduir a un canvi d'una geografia descriptiva (idiográfica) a una geografia empírica d'elaboració de lleis (nomotética).[1][2] La revolució quantitativa va ocórrer durant les décades de 1950 i 1960 i va marcar un canvi ràpit en el método darrere de l'investigació geogràfica, de la geografia regional a una ciència espacial.[3][4]
En la història de la geografia, es considera a la revolució quantitativa un dels quatre punts d'inflexió principals de la geografia moderna (els atres tres són el determinisme migambiental, la geografia regional i la geografia crítica). Va contribuir a la branca de geografia tècnica de la disciplina, que va culminar en el sorgiment de la geografia quantitativa, que inclou la ciència de l'informació geogràfica, la geoinformática i l'anàlisis espacial.[5][6]
La revolució quantitativa havia ocorregut abans en l'economia i la psicologia i contemporáneamente en la ciència política i unes atres ciències socials i, en menor mida, en la història.
Desenroll
[editar | editar còdic]La revolució quantitativa va respondre al paradigma de la geografia regional que era dominant en eixe moment. Els debats es varen produir predominantment (encara que no exclusivament) en els Estats Units, a on la geografia regional era la principal escola filosòfica. A principis de la década de 1950, hi havia una creixent sensació de que el paradigma existent per a l'investigació geogràfica no era adequat per a explicar cóm els processos físics, econòmics, socials i polítics s'organisen espacialment, es relacionen ecològicament, o cóm els resultats generats per ells són evidència per a un temps i lloc determinats. Un número creixent de geógrafos va començar a expressar la seua insatisfacció en el paradigma tradicional de la disciplina i el seu enfocament en la geografia regional, considerant el treball com a massa descriptivo, fragmentat i no generalisable. Per a abordar estes preocupacions, els primers crítics com E.A. Ackerman[7] varen sugerir la sistematisació de la disciplina. Poc despuix, va tindre lloc una série de debats sobre els enfocaments metodològics en geografia. Un dels primers eixemples d'açò va ser el debat entre Fred K. Schaefer i Richard Hartshorne. En 1953 es va publicar Exceptionalism in geography: A Methodological Examination. En este treball, Schaefer va rebujar les interpretacions excepcionalistas de Hartshorne sobre la disciplina de la geografia i la consideració de la regió com el seu objecte central d'estudi. En canvi, Schaefer va concebre com a objectiu principal de la disciplina l'establiment de lleis morfològiques a través de l'investigació científica, és dir, incorporant lleis i métodos d'atres disciplines de les ciències socials que posen un major émfasis en els processos. Hartshorne, per un atre costat, va abordar les crítiques de Schaefer en una série de publicacions,[8][9][10][11] a on va desestimar les opinions de Schaefer per considerar-les subjectives i contradictòries. Hartshorne també va destacar l'importància de descriure i classificar llocs i fenomens, encara que va admetre que hi havia espai per a amprar lleis de relacions genèriques en la finalitat d'maximizar la comprensió científica. En la seua opinió, no obstant, no deuria haver jerarquia entre estos dos enfocaments.
Geografia posrevolución
[editar | editar còdic]La revolució quantitativa va tindre enormes implicacions en la configuració de la disciplina de la geografia en lo que és hui, ya que els seus efectes varen dur a la difusió del pensament positiviste (pospositivista) i de respostes antipositivistas.[12]
El creixent interés en l'estudi de la distància com un factor crític per a entendre la disposició espacial dels fenomens durant la revolució va dur a la formulació de la primera llei de la geografia per Waldo Tobler.[13][14][15] El desenroll de l'anàlisis espacial en la geografia va dur a més aplicacions en el procés de planificació i el major desenroll de la geografia tècnica va oferir a l'investigació geogràfica una base teòrica necessària.[16]
El major us de computadores en geografia també va dur a molts nous desenrolls en geomática, com la creació i aplicació de SIG i teledetección.[17] Estos nous desenrolls varen permetre als geógrafos per primera volta evaluar models complexos en un model a escala real i en l'espai i el temps i la relació entre entitats espacials.[18] Fins a cert punt, el desenroll de la geomática va ajudar a enfosquir la dicotomia entre la geografia física i la humana, ya que les complexitat dels entorns humans i naturals podien evaluar-se per mig de nous models computacionals.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The SAGE Handbook of Qualitative Geography, 1 edició, SAGE Publications. ISBN 9781412919913.
- ↑ “GIS and quantitative geography” . GeoJournal 52 (3): 173–180. doi:.
- ↑ «The 'Quantitative Revolution': hard science or "inconsequential claptrap"?» (2011).
- ↑ The Dictionary of Human Geography, 5th edició, US & UK: Wiley-Blackwell, pp. 611–12.
- ↑ Quantitative Geography: Perspectives on Spatial Data Analysis, Sage Publications Ltd. ISBN 978-0-7619-5948-9.
- ↑ “Spatial Analysis Using Big Data: Chapter Six - Models in quantitative geography” . Methods and Urban Applications: 159–178. doi:.
- ↑ “Geographic training, wartime research, and immediate professional objectives” . Annals of the Association of American Geographers 35 (4): 121–43. doi:.--tal com és citat en Johnston, Ron i Sideway James (2016). Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945 (7.a ed). Nova York: Routledge.
- ↑ “Comment on 'Exceptionalism in geography'” . Annals of the Association of American Geographers 38 (1): 108–9.--as cited in (2016) Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945, 7th edició, Routledge.
- ↑ “'Exceptionalism in Geography' re-examined” . Annals of the Association of American Geographers 45: 205–44. doi:.--tal com és citat en (2016) Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945, 7.a edició, Routledge.
- ↑ “The concept of geography as a science of space from Kant and Humboldt to Hettner” . Annals of the Association of American Geographers 48 (2): 97–108. doi:.tal com és citat en Johnston, Ron i Sideway James (2016). Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945 (7.a ed). Nova York: Routledge.
- ↑ Perspective on the Nature of Geography, Chicago: Rand McNally.--tal com és citat en Johnston, Ron i Sideway James (2016). Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945 (7.a ed). Nova York: Routledge.
- ↑ Johnston, Ron and Sideway James (2016). Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945 (7th ed). New York: Routledge. Ch. 3-8
- ↑ “A Computer Movie Simulating Urban Growth in the Detroit Region” . Economic Geography 46: 234–240. doi:.
- ↑ “On the First Law of Geography: A Reply” . Annals of the Association of American Geographers 94 (2): 304–310. doi:.
- ↑ “Geography, Von Thünen, and Tobler's first law: Tracing the evolution of a concept” . Geographical Review 112 (4): 591–607. doi:.
- ↑ The Dictionary of Human Geography, 5th edició, USA & UK: Wiley-Blackwell, p. 608.
- ↑ “The Discourse and Discipline of GIS” . Cartographica 42 (3): 235–248. doi:.
- ↑ The Dictionary of Human Geography, 5th edició, USA & UK: Wiley-Blackwell, pp. 277–79.
- ↑ Johnston, Ron and Sideway James (2016). Geography and Geographers: Anglo-American Human Geography since 1945 (7th ed). New York: Routledge. P.84
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revolución cuantitativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.