Anar al contingut

Retir de la OTAN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Logo de l'OTAN

El retir de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN) és el procés llegal i polític pel qual un membre de l'OTAN es retira del Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort i, per lo tant, el país en qüestió deixa de ser membre de la OTAN. El procés formal s'establix en l'Artícul XIII del Tractat.[1] Est diu que qualsevol país que vullga eixir deu enviar a Estats Units (com custodie) un "avís de denúncia" que Estats Units després passaria als demés països de l'aliança. Despuix d'un periodo d'espera d'un any, l'eixida del país seria efectiva.

Retirs considerats per diferents actors polítics

Canadà

En 2022, el consens general del govern canadenc és recolzar la membresía en la OTAN com a part de la política de defensa nacional. Els partits que existixen en el Parlament canadenc que recolzen la membresía en la OTAN inclouen el Partit Lliberal,[2] l'oposició de centre-dreta Partit Conservador,[3] i el Quebec sobiraniste Bloc Québécois.

En 2019, el Partit Vert va advocar per una revisió de la membresía canadenca en l'aliança.[4] La posició del Nou Partit Democràtic socialdemócrata és complicada;[5] encara que existix un respal general per a la membresía en la OTAN dins del partit, inclosos els exlíderes del partit Jack Layton i Tom Mulcair,[6] el Caucus Socialiste de el NDP advoca per revocar la membresía de Canadà.[7] Algunes de les raons per a l'oposició a la membresía de l'aliança inclouen que la membresía és incompatible en la tradició de manteniment de la pau i preocupacions sobre la sobirania canadenca sobre les seues forces de defensa[6].

Espanya

Espanya va ingressar en la OTAN en 1982, durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo.[8] Des de l'inici, l'adheriment va generar una important oposició social i política, especialment en sectors de l'esquerra, el moviment pacifiste i organisacions antimilitarista.

El 12 de març de 1986 es va celebrar un referèndum consultiu sobre la permanència en la OTAN. El govern del PSOE va defendre el vot favorable baix tres condicions: la no incorporació a l'estructura militar integrada, la prohibició d'armes nuclears en territori espanyol i la reducció de la presència militar nortamericana. El “sí” va obtindre el 56,85% dels vots, encara que el “no” va alcançar prop de sèt millons de respals, en especial força en vàries comunitats autònomes.[9]

Les movilisacions contra la OTAN i per la pau varen donar lloc a la creació de la Plataforma Cívica per l'Eixida de la OTAN, considerada l'embrió d'Esquerra Unida, que es va constituir formalment en abril de 1986 com una plataforma de forces polítiques i socials defensores d'una política de pau, neutralitat i sobirania popular.[10]


Encara que el referèndum establia la no integració en l'estructura militar, Espanya es va incorporar plenament a esta en 1997, lo que va reactivar les crítiques dels sectors contraris a la OTAN. Des de llavors, partits com Esquerra Unida, Podem, EH Bildu, BNG i la CUP han defés en distints moments l'eixida d'Espanya de la OTAN o una revisió profunda del seu paper en l'Aliança Atlàntica. [11][12][13][14] Paralelament, organisacions pacifistes i moviments socials com a Coordinació Estatal Contra la OTAN i les Bases (CECOB) o la Coordinadora per al Desarmament i la Desnuclearisació Totals (CDDT) han mantingut una oposició continuada a la pertinença espanyola a la OTAN.[15][16][17]


En l'actualitat, el debat sobre la pertinença d'Espanya a la OTAN continua vinculat a l'aument de la despesa militar, la presència de bases estrangeres i la participació en missions internacionals, especialment en el context de les tensions geopolítiques derivades de la guerra d'Ucrània i de la política exterior d'Estats Units baix la segona presidència de Donald Trump, marcada per l'increment de aranzel, el cuestionamiento dels compromisos dins de l'Aliança Atlàntica i propostes controvertides en matèria territorial, com la pretensió de anexionar Groenlàndia.[18][19]

França

En 1966, per la deterioració de les relacions entre Washington i París per la negativa a integrar la dissuasió nuclear de França en les demés potències de l'Atlàntic Nort, o a acceptar qualsevol forma de control colectiu sobre les seues forces armades, el president francés Charres de Gaulle va rebaixar la membresía de França en la OTAN i va retirar a França del mando militar liderat pels Estats Units per a buscar un sistema de defensa independent.[20] No obstant, també va dir que França permaneixeria en l'aliança inclús despuix del final del periodo de compromís de 20 anys en 1969, a menos que els "elements fonamentals de les relacions entre Orient i Occident" canviaren.[21]

En 2009, França es va unir al mando militar de la OTAN. Este canvi de política va ser anunciat pel president Nicolas Sarkozy i respalat pel Parlament francés.[22]

Actualment, els partits polítics senyalats en França; inclouen al sobiraniste Unió Popular Republicana[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «El Tractat de l'Atlàntic Nort, Washington D.C. - 4 d'abril de 1949».
  2. ↑ «Fort, segur, compromés i inclusivo» (en en-ca). Partit Lliberal de Canadà. Consultat el 2022-05-12.
  3. ↑ «Els conservadors demanen al govern que aumente la despesa en defensa nacional per a complir en els compromisos de la OTAN» (en en-us). Partit Conservador de Canadà. Consultat el 2022-05-12.
  4. ↑ Vision Green - The Green Party of Canada |year=2019 | pages=118 | idioma=fr
  5. ↑ Plantilla:Article
  6. ↑ 6,0 6,1 «¿Qué pensa el NDP de la OTAN?» (en en-ca). Associació de la OTAN de Canadà. Consultat el 2022-05-12.
  7. ↑ «OTAN i Política Exterior» (en en-ca). NDP Socialist Caucus. Consultat el 2022-05-12.
  8. ↑ «Espanya en la OTAN» (en és-es). www.exteriores.gob.es. Archivat des d'el original, el 2026-01-14. Consultat el 2026-01-17.
  9. ↑ «Resultats oficials definitius del Referèndum» (PDF). Junta Electoral Central. Archivat des d'el original, el 2024-09-04.
  10. ↑ «Documents fundacionals d'Esquerra Unida» (en és). Esquerra Unida. Consultat el 2026-01-17.
  11. ↑ «“El no de Nafarroa a la OTAN seguix plenament vigent”» (en en). ehbildu.eus. Consultat el 2026-01-17.
  12. ↑ «No a la guerra. No a l’OTAN. Pau, autodeterminació i llibertat.» (en ca). Candidatura d'Unitat Popular. Consultat el 2026-01-17.
  13. ↑ «De el “OTAN, d'entrada, No” de el PSOE a el “OTAN, ara, No” de Podem» (en és). IzquierdaDiario.és - Contrapunt. Consultat el 2026-01-17.
  14. ↑ «BNG denúncia no Congrés a agressió imperialista dos EUA i exixe a saída immediata dona OTAN» (en gl). BNG - Bloc Nacionaliste Galego. Consultat el 2026-01-17.
  15. ↑ Ángel Ferrero. ««El referèndum contra la OTAN va deixar una chafada en Catalunya que encara hui reivindiquem» Entrevista a Gabriela Serra» (en és). www.sinpermiso.info. Consultat el 2026-01-17.
  16. ↑ «30 anys despuix. El referèndum sobre la OTAN de 1986» (en és-es). Revista Per la Pau. Consultat el 2026-01-17.
  17. ↑ «Coordinació Estatal Contra la OTAN i les Bases (CECOB) Archives - Tercera Informació - Tercera Informació» (en és). Consultat el 2026-01-17.
  18. ↑ «Trump amenaça en aranzel del 10% des de febrer als països europeus que han enviat tropes a Groenlàndia» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-01-17.
  19. ↑ «Spain: Coalition partner threatens to leave over defence spending» (en en). euronews. Consultat el 2026-01-17.
  20. ↑ Plantilla:Article
  21. ↑ «NATO - Desclasificado: França i OTAN». Consultat el 2019-06-16.
  22. ↑ «Sarkozy sobreviu a la votació de la OTAN».
  23. ↑ Schrepf, Jerôme, "Villeneuve-sur-lot. La UPR entre conquista i resistència" , LaDépêche.fr, 24


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Retir_de_la_OTAN&oldid=1140593»