Retama sphaerocarpa

La retama groga (Retama sphaerocarpa L.) és un arbust pertanyent a la família de les fabáceas. És originària del Nort d'Àfrica i de la península ibèrica. Molt freqüent en casi tota la Península, llevat en els Pirineus, Rebanc Cantàbric, Galícia i bona part de Portugal.

Descripció

És un arbust que pot alcançar 3 m d'altura; generalment desprovisto de fulls, grisáceo i molt ramificat. Posseïx (o no) els fulls alterns, linear lanceoladas, tempranamente caedizas. Les flors són papilionáceas, molt menudes de 5-8 mm de llongitut, agrupades en arracades. Cáliz de 2 a 3,5 mm, bilabiado; el llavi superior profundament bífido, i l'inferior dividit en 3 dientecitos aguts. Llegum més o menys ovoidea, en el mucrón molt poc marcat, de color pajizo. És fàcil de distinguir pels seus fulls lineares i, sobretot, per la cantitat de flors grogues que produïx. La seua producció és tan gran, que pot donar l'impressió de que és una planta que solament té tronc i un montó de pétals.

Hàbitat

Creix en xares serial produïts per la degradació dels encinares i en pinades.

Distribució

Nativa del noroest d'Àfrica i de la península ibèrica. És una espècie comuna en casi tota la Península, a excepció del nort i bona part de Portugal. És xerófila, tolerant a les #fredor hivernals i a les calors estivals; pot vegetar tant en sols calizos com en silíceos des de 0 a 400 m s. n. m.. Pot formar xares molt extenses, especialment per Aragó, La Taca, sur d'Extremadura i Andalusia, a on pasta generalment el ganado oví, per lo general en encinares degradats.

Principis actius

En la corfa i les branques trobem un alcaloide cridat retamina i un atre denominat d-esparteína, estructuralment afí. El seu us intern és desaconsejeble per la seua toxicitat.

Us tradicional

Els peregrís del Camí de Santiago arreplegaven esta planta per a tractar afeccions de l'aparat respiratori en fase aguda i en les febres eruptivas. En Galícia tradicionalment s'ha amprat per a fer graneres destinades a agranar. En el passat va ser utilisada per a calfar els forns de les tahonas.

Taxonomia

Retama sphaerocarpa va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat en Voyage botanique dans li midi de l'Espagne 2: 144. 1840.^[1]

Etimologia

Retama: nom genèric que deriva de Retáma, -ae f. – de l'àrap andalusí ratama (ár. cult ratam); castellà: retama f. = nom de no poques genísteas, com les retamas pròpiament dites –Retama monosperma (L.) Boiss., R. sphaerocarpa (L.) Boiss. i R. raetam (Forssk.) Webb– i espècies vàries dels gèneros Cytisus L., Genista L. i Spartium L.^[2]

sphaerocarpa: epítetcompost per les paraules gregues σφαιρα —sphera— i καρποϛ —karpos— que significa "en fruts esfèrics".^[3]

Citologia

Números cromosomáticos de Retama sphaerocarpa (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: n=24; 2n=48^[4]^[5]

Sinonímia

Lygos sphaerocarpa (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968)
Boelia sphaerocarpa (L.) Webb, Otia Hispan. ed. 2 21, tab. 15 (1853)

Genista sphaerocarpos (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788)
Spartium sphaerocarpum L., Mant. Pl. 571 (1771)
Retama atlantica Pomel in Bull. Soc. Sci. Phys. Algérie 11: 172 (1874)
Retama sphaerocarpa var. mesogaea (Webb) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3: 419 (1877)
Boelia sphaerocarpa var. mesogaea Webb, Otia Hispan. ed. 2 21 (1853)^[5]

Noms comuns

Castellà: chinastra, chinestra, granera alta, granera florida, escobeta, giniestra, jinestrera, jinestrón, pluja d'or, retama, retama groga, xesta, xestas, retama blanca, retama vora, retama comuna, retama de boles, retama de mont, retamón, xinestra.^[5]

Referències

↑ «Retama sphaerocarpa». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de març de 2014.
↑ En Flora Vascular
↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 2022-07-11.
↑ Sobre la cariológia d'algunes genisteas del centre-occident espanyol. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988).
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Retama sphaerocarpa». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 11 de decembre de 2010.

Voyage botanique dans li midi de l'Espagne 2:144. 1840
USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. ^{[enllaç trencat]}

Bibliografia

Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrit No. 72
Polunin, O. & Smythles, B.I. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Les Leguminosas Argentines
Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et dones regions desertiq. merid. 1
Negre, R. (1961) Petite flore dones regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS.
Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
Dominguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
Ozenda, P. (1977) Flore du Sahara, Ed. 2. Edns. CNRS, Paris.
Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Retama sphaerocarpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Trop-1] «Retama sphaerocarpa». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de març de 2014.

[2] En Flora Vascular

[3] «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 2022-07-11.

[4] Sobre la cariológia d'algunes genisteas del centre-occident espanyol. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988).

[Flora-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «Retama sphaerocarpa». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 11 de decembre de 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]