Ret social lliure
Una ret social lliure és aquella ret social basada en software lliure. En general no té fins de lucre i pot ser autogestionar per comunitats, aixina com els seus usuaris tenen la possibilitat de gestionar la seua identitat, privacitat[1] i portabilitat de senyes.[2]
Característiques
En general este tipo de rets poden compartir una o més de les següents qualitats.
Lliures
Els proyectes de rets socials lliures o rets socials federades generalment desenrollen software, protocols, o abdós. Tant el software com els protocols són generalment lliures i de còdic obert. Açò últim permet que els qui tinguen els coneiximents tècnics puguen descarregar el software des dels repositoris, montar un nodo propi i gestionar-ho. Aixina com també colaborar en el desenroll dels proyectes.
Distribuïdes
Cada ret social funciona sobre molts servidors -que es denominen nodos, instàncies o pods- conectats entre sí. Els servidors són montats i administrats per usuaris, comunitats i organisacions, per lo general autogestionar i independents. L'usuari o grup que gestiona una instància poden decidir cóm funcionar, cóm finançar-se, cóm manejar les senyes, quines polítiques seguir sobre els continguts, etc.[3]
El registre de nous usuaris en general és lliure, sempre que les subscripcions als nodos es troben obertes. En alguns casos es gestionen per invitació d'atres usuaris actius (com va ser el cas de Diaspora* en els seus inicis) o a partir d'una evaluació de l'administrador (o equip d'administració) del nodo o instància. Açò últim sol succeir per a evitar que un nodo concentre massa usuaris i impulsar el creiximent d'atres nous. En algunes rets socials lliures els nodos o instàncies inviten a que els usuaris i usuàries es registren segons locació geogràfica o idiomes, interessos comuns o preferències temàtiques (política, arts, etc.) i també en continguts en etiquetes NSFW.
Federades
Les rets socials lliures utilisen distints protocols que per mig d'estàndarts oberts garantisen la interoperabilidad entre diferents aplicacions socials.[4] Actualment existixen cinc protocols per a rets socials lliures: ActivityPub, Ostatus, Zot, DFRN i Diaspora,[5] sent el primer el que concentra la major cantitat de rets, les que en conjunt li les coneix com Fediverso.[6] Quan vàries rets compartixen un mateix protocol, es diu que "federen" entre sí, és dir que els usuaris poden interactuar encara que els seus perfils hagen segut creat en distintes rets socials.[3]
Diferències en atres rets socials
La ventaja d'estes rets és que li donen un major control a l'usuari respecte a quina informació compartix i en quí, respectant la seua privacitat.
A diferència de les rets socials comercials (també denominades privativas o propietàries),[7] les rets socials lliures no processen informació per mig de mineria de senyes, ni generen mapes de vínculs per a fins comercials.[8] A canvi adopten mecanisme de sustentabilidad a través de donacions (com la Wikipedia, Mozilla Firefox, Apache OpenOffice, LibreOffice, etc.).
Una desventaja és que en alguns casos solen tindre major dificultat de penetració inicial per a les casetes fòra de les comunitats geek informàtiques i de grups socials alternatius, justament per no tractar-se de emprendimientos comercials, de gran publicitat o en fondos per a soportar els enormes volums d'usuaris de la seua contrapartida comercial, també en menor mida per la necessitat de coneiximents tècnics per als no molt entesos en informàtica.
El programa de cada proyecte pot descarregar-se dels llocs oficials corresponents, per si es vol ajudar al proyecte en un servidor propi. De lo contrari existixen servidors disponibles per a registrar-se en qualsevol d'ells, és indistint. En alguns casos com Pump.io, el servidor de registre per a nous usuaris va canviant de manera regular per a evitar la centralisació.
Moltes d'estes rets encara es troben en “beta”, estat preliminar, i que en alguns casos l'experiència d'usuari no és òptima.
No hi ha un equivalent exacte entre estes rets i les conegudes rets socials comercials. GNU Social i StatusNet són lo més paregut que hi ha a Twitter. Tant per la seua funcionalitat com perque permeten una cantitat acotada de caràcters (varia entre elles la cantitat disponible per a escriure). També permeten pujar imàgens en varis formats. Visualment, Pump.io també és similar a Twitter, llevat perque permet escriure texts en extensió illimitada i comentar les publicacions. La més pareguda a Facebook és Diaspora*.
Vore també
Referències
- ↑ Cabell Fernández-Prim, Florencia; Franc, Marta; Haché, Alex(2012).«Cap a una web social lliure i federada: el cas de Lorea».Teknokultura.: 38.Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ Cabell Fernández-Prim, Florencia; Franc, Marta; Haché, Alex(2012).«Cap a una web social lliure i federada: el cas de Lorea».Teknokultura.: 25.Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Guardat Albarreal, Miguel(octubre de 2018).«Les rets socials lliures, rets nostres».Amèrica Llatina en Moviment - Rets socials: enredos i desenredos.(536): 15-17.ISSN 1390-1230.Consultat el 2 d'octubre de 2019.
- ↑ Cabell Fernández-Prim, Florencia; Franc, Marta; Haché, Alex(2012).«Cap a una web social lliure i federada: el cas de Lorea».Teknokultura.: 29-30.Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ Tobias Diekershoff. «Salonabend im Schätzchen: Vortrag über dones Fediverse».
- ↑ «¿Qué és el Fediverso? - Nibö» (en es-es) (2021-11-09). Consultat el 2022-12-20.
- ↑ Daniel Fernández. «¿Qué són les rets socials lliures?». Archivat des de l'original, el 2019-10-04. Consultat el 4 d'octubre de 2019.
- ↑ Cabell Fernández-Prim, Florencia; Franc, Marta; Haché, Alex(2012).«Cap a una web social lliure i federada: el cas de Lorea».Teknokultura.: 26.Consultat el 24 de setembre de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red social libre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.