Resonància elèctrica
La resonància elèctrica és un fenomen que es produïx en un circuit elèctric a una freqüència de resonància particular quan les impedèncias o admitancias dels elements del circuit es cancelen entre sí. En alguns circuits, açò succeïx quan l'impedència entre l'entrada i l'eixida del circuit és casi zero i la funció de transferència és propenca a un.[1]
Els circuits resonantes exhibixen timbres i poden generar voltages i corrents més alts que els que els alimenten. S'utilisen àmpliament en la transmissió inalàmbrica (radi) tant per a transmissió com per a recepció.
Circuit en L i C en série
[editar | editar còdic]Aixina en un circuit en série, compost únicament per bobines i condensadores la seua impedència serà:
sent Xs la reactància del conjunt, tindrà per valor:
deu existir un valor ω tal que faça nul el valor de Xs, este valor serà la pulsació de resonància del circuit a la que denominarem ω0 .
Si Xs és nula, llavors:
Si es té en conte que:
la freqüència de resonància f0 serà:
{{{1}}}
Circuit en L i C en paralel
[editar | editar còdic]En un circuit compost únicament per bobina i condensador en paralel l'impedència del conjunt (Zp) serà la combinada en paralel de ZL i ZC
Sent Xp la reactància del conjunt, el seu valor serà:
Estudiant el comportament del conjunt per a distints valors de ω es té:
- ω = 0; Xp = 0
- ω < ω 0; Xp > 0 ⇒ Comportament inductivo
- ω0² L C = 1; Xp = ∞
- ω > ω0; Xp < 0 ⇒ Comportament capacitivo
- ω = ∞; Xp = 0
Després f0 serà:
Sent f0 la denominada freqüència de antirresonancia a la qual l'impedència es fa infinita.
A on L és l'inductància de la bobina expressada en henrios i C és la capacitat del condensador expressada en faradis
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Resonancia eléctrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.