Reserva nacional Sant Fernando
La reserva Nnacional San Fernando (RNSF)[1] està ubicada en part dels districtes de Santiago (província d'Ica), Changuillo, Naixca i Marcona (província de Naixca) en el departament d'Ica. La seua extensió és de 154,716.37 hectàrees.[2] Comprén dos sectors molt diferents entre sí. En el costat nort es troba una zona relativament accessible, conformada per les desembocadures dels rius Ica i Gran, els quals colorean el gran desert iqueño en els seus boscs ribereños. També s'ubiquen algunes plages d'arena a on es formen chapulls estacionals propencs a la Punta Bíssols. La partix sur comprén l'ensenar de Sant Fernando, les lomas costeres i els inaccessibles tallats del cerro Huasipara. Este cerro és el més alt de la costa peruana (1790 m s. n. m.), el qual és alçat per la placa de Naixca en chocar en la Continental.
Flora i fauna
La zona reservada Sant Fernando és l'única zona de conservació per a espècies endèmiques i típiques de la mar peruana. A lo llarc de tot el llitoral, existixen baïes, illes i ensenar a on encara habita fauna marina en perill d'extinció, degut sobretot a la sobreexplotació dels recursos i la contaminació. Un d'estos llocs és l'ensenar de Sant Fernando, a 470 km al sur de Llima, en el districte de Marcona, departament d'Ica.
En la península de Sant Fernando convergixen tres classes d'ecosistemes: la mar, el desert i les lomas. Per lo tant, és una zona a on s'han format cadenes d'alimentació entre la biodiversitat d'espècies que pertanyen a cada u d'estos ecosistemes. Per eixemple, en la temporada quan les femelles de llop marí chusco (Otaria byronia) i fi (Arctocephalus australis) allumenen, s'observen còndors (Vultur gryphus) sobrevolant la península per a alimentar-se de les placentes que avistar. L'espècie Arctocephalus australis està considerada com a espècie en via d'extinció i les espècies Otaria byronia i Vultur gryphus estan considerades com a espècies en situació vulnerable (INRENA, D. S. No 013-99-AG, 1999); no obstant, en Sant Fernando encara habiten dins d'un sistema de vida que conseguix mantindre el seu equilibri.
Entre els tallats i riscs es troben anidando les immenses bandades d'aus endèmiques, residents comuns i migratòries. Per eixemple, chuitas (Phalacrocorax gaimardi), guanayes (Phalacrocorax bougainvillea), pelícanos (Pelecanus thagus), gallinazos de cap roig (Cathartes oreig), zarcillos (Larosterna inca) i marisqueros (Cinclodes taczanowskii). Els llops marins i el pingüí d'Humboldt (Spheniscus humboldti), propi només del llitoral peruà per la Corrent d'Humboldt, viuen en les illes i plages de la zona. Este últim també està considerat com una espècie pròxima a desaparéixer.[3]
Activitats d'interés
l'ensenar de Sant Fernando és el principal atractiu turístic de la zona. També és important la zona de Punta Bíssol junt a la desembocadura de Rio Gran (Ica).
Vore també
Referències
- ↑ «Sant Fernando. SERNANP». Archivat des de l'original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 30 de novembre de 2017.
- ↑ Sant Fernando, SERNANP
- ↑ El Comerç
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva nacional San Fernando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.