Reserva de la biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar
La Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar, també coneguda com el Pinacate, és una reserva de la biosfera gestionada pel Governe Federal de Mèxic, en concret per la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals, en colaboració en el govern de l'estat de Sonora. Es troba en el desert de Sonora en el noroest de Mèxic, a l'est del golf de Califòrnia, en la part més oriental del Gran Desert d'Altar, just baix de la frontera d'Arizona, Estats Units i al nort de la ciutat de Port Peñasco, Mèxic. És una de les més notablement visibles formacions terrestres en Norteamérica vistes des de l'espai. Un sistema volcànic, conegut com Santa Clara forma gran part del paisage, inclosos tres picos, el Pinacate, Carnegie, i Mig. En l'àrea es poden trobar plantes vasculars, 40 espècies de mamífers, 200 d'aus, 40 de reptils, ademés de trobar també amfibis i peixos d'aigua dolça.[1] Existixen espècies endèmiques, amenaçades i en perill d'extinció com el berrendo de Sonora, el borrego cimarrón, el mònstruo de Gila i la tortuga de desert.[2]
L'extensió de la Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar és de 7146 km²,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut major a la dels estats d'Aguascalientes, Colima, Morelos i Tlaxcala per separat.[3]
Va ser inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat en juny de 2013 per resolució del Comité de l'UNESCO[4]
Formació
[editar | editar còdic]El Pinacate i Gran Desert d'Altar destaca per les seues característiques físiques i biològiques úniques, per la presència d'un escut volcànic, aixina com per les extenses zones de dunes actives que ho rodegen i per la major concentració de cràters tipo Maar. La Serra del Pinacate revist característiques orogénicas d'alt interés per la seua conformació abrupta, producte de freqüents erupció volcàniques que varen acumular lava en roques compactes, arenes i cendres volcàniques, roques ígneas en les que la intemperización ha produït coloració d'especial bellea i cràters com L'Elegant, Cerro Colorat, MacDougal i Sykes.[5]
Els Picos del Pinacate (Serra Pinacate) són un grup volcànic de picos volcànics i cons de cendra, es troben localisats al nort del centre de recreatiu de Port Peñasco. Els més alts dels picos són Cerro del Pinacate (també cridat Volcà Santa Clara), l'elevació 3904 peus (1190 m). La paraula espanyola mexicana pinacate prové de la paraula náhuatl per a l'escarabat endèmic del desert, pinacatl.
Els volcans han fet erupció esporàdicament des de fa aproximadament 4 millons d'anys. L'activitat més recent va ser fa aproximadament 11 000 anys. A partir de 1965 fins a 1970, la NASA va enviar als seus astronautes ací per a entrenar-se per a futures excursions llunars donada les semblances del terreny en la superfície llunar.
Història
[editar | editar còdic]Época precolombina
[editar | editar còdic]
Els primers habitants són coneguts com a poble Sant Dieguito, eren caçadors-recolectors que vivien de la terra traslladant-se des de la montanya fins a la mar del golf de Califòrnia en busca de menjar. Les primeres etapes d'ocupació semblen haver terminat al principi del sec periodo glacial al voltant de 20 000 anys arrere, quan la sequia va forçar a la població a abandonar la serra.[6]
Una segona etapa d'ocupació pel poble Sant Dieguito va començar al final del sec periodo glacial. Este grup va retornar a la serra i varen viure com les seues ancestros. Esta etapa d'ocupació és coneguda com la Fase Sant Dieguito I. Les tinajas deuen haver segut una font segura d'aigua durant este temps que va terminar en l'arribada d'un atre periodo antitérmico sec i calent, fa aproximadament 9000 anys i que una atra volta va forçar als indígenes a abandonar la terra.[1]
Els colonizadores del Pinacate i Gran Desert d'Altar són coneguts com els areneños. De la mateixa manera que l'antic poble Sant Dieguito, els pinacateños varen recórrer la serra aplegant fins a la mar buscant menjar i concentrant els seus campaments prop de les tinajas. Durant estos viages, varen deixar rastre de la seua presència, prova d'açò són la ret de senderes que van de tinaja en tinaja, aixina com les ferramentes de pedra i restants de ceràmica trobada al voltant d'estes fonts d'aigua.
Els descendents dels hohokam són els actuals pápagos (tohono o'odham), emparentats en els areneños (hia c’ed o’odham) i els pimas (akimel o'odham, 'gent del riu'). Estos tres grups habitaven en les regions desérticas del nort de Sonora i Arizona. No obstant, els pimas varen viure principalment a lo llarc del riu Gila en Arizona, mentres que els pápagos i els areneños sí varen ocupar la regió del Pinacate. Encara que estos grups varen quedar separats en crear-se la frontera entre Estats Units i Mèxic, encara compartixen un mateix orige, una mateixa llengua i sobretot un mateix deu, I’toi, que la seua morada és el cerro Pinacate.[7][1]
Exploracions
[editar | editar còdic]Existixen pocs registres d'els qui varen anar els primers exploradors en esta àrea. Pot ser que el primer home blanc que va vore la montanya ara coneguda com Serra Pinacate fora l'explorador Melchor Díaz en 1540. Posteriorment, en 1698 el pare Eusebio Kino, fundador de la Missió de Sant Xavier del Bac al sur de Tucson, Arizona, va visitar el lloc retornant en vàries ocasions, l'i el seu grup varen escalar fins al cim del Pinacate, al com va nomenar cerro Santa Clara.[1]
Abans de 1956, pocs científics i exploradors havien treballat en El Pinacate i Gran Desert d'Altar. Entre ells, el grup de McDougal, Hornaday i Sykes varen explorar la part occidental de la serra en 1907.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides. «Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2016. Consultat el 29 de setembre de 2010.
- ↑ Ret Escolar. «Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2010. Consultat el 29 de setembre de 2010.
- ↑ INEGI. «Informació per entitat». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2010. Consultat el 29 de setembre de 2010.
- ↑ «Mount Etna and the Mountains of Pamir inscribed on World Heritage List alongside El Pinacate and Gran Desert d'Altar. The World Heritage Committee has inscribed natural sites from Tajikistan, Italy, and Mexico on the World Heritage List.». Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ Institut Nacional d'Ecologia. «Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 29 de setembre de 2010.
- ↑ Hayden, 1998.
- ↑ «Pinacate i Gran Desert d'Altar». Ret Escolar. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2010. Consultat el 29 de setembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva de la biosfera El Pinacate y Gran Desierto de Altar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.