Reprografía

La reprografía és un procés que permet reproduir documents impresos per mig de tècniques com la fotografia, el microfilme,[1] la fotocòpia (o xerocopia) o el facsímil. Consistix en reproduir gràficament un número de còpies que siguen iguals a l'original, incorporant un material d'aporte cromàtic o pigment impressor, normalment tinto o tòner, sobre un soport que pot ser paper, plàstic, tela, etc.[2] A través de la reprografía, és possible realisar còpies de texts, imàgens i atres elements gràfics. Este procés ha segut de gran utilitat en àmbits com l'educació i els negocis, ya que facilita la distribució d'informació de manera massiva i aforra temps i recursos.
Orige i història
Pot considerar-se que l'orige de la reprografía es remonta a mitan de el XV en l'invenció de l'imprenta de tipos mòvils atribuïda a Gutenberg, cap a l'any 1450, i caracterisada per ser un método industrial de reproducció de texts i imàgens sobre el paper, pergamí o materials similars, per mig de l'aplicació de tinta oleosa sobre peces metàliques que la transferixen al soport per pressió.[3] No obstant, cal considerar que en el cas de l'imprenta, encara que les còpies eren totes exactament iguals, estes còpies no eren totalment fidels a l'original, puix en molts casos es partia d'un original manuscrit, en una caligrafia molt diferent a l'utilisada en els tipos mòvils utilisats per a la composició final del document.
Al començament de el XIX, cap a 1808 es va inventar i va escomençar a comercialisar-se el paper carbó, lo que va facilitar la còpia de documents per mig del procés de calc. Per mig d'esta tècnica, ya es podien obtindre còpies molt similars a l'original. Décades despuix, a mitan d'este mateix sigle, 1983, es va patentar la primera màquina d'escriure, que en l'utilisació conjunta del paper carbó, permetia obtindre, de forma simultànea, el document original i vàries còpies adicionals. Finalment, en l'últim terç d'este sigle, cap a 1873, es va escomençar a utilisar el copiat en facsímil, un sistema de copiat que generava documents casi exactes a l'original i que es portava a terme en l'ajuda de tècniques com la fotografia i la serigrafía.
Ya en el XX, comença a utilisar-se la màquina d'escriure elèctrica i posteriorment, en la década dels 60 d'este sigle, es llança al mercat la primera fotocopiadora, la Xerox 914. A partir d'eixe moment, els alvanços tecnològics favorixen el poder contar en màquines més innovadores, fins a aplegar a lo que es coneix hui en dia.[4]
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Universitat Complutense de Madrit. «CONOCIMIENTOS BÁSICOS DE EQUIPOS DE REPROGRAFÍA. MATERIALES I ÚTILES DE USO». Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «▷ ¿Qué és la reprografía?» (en és-es). Sistemes Digitals. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «ha-que-saber-sobre-la-reprografia/ Tot lo que cal saber sobre la reprografía» (en és). Ecijaweb. Consultat el 2024-11-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reprografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.