Anar al contingut

Repressió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Repressió (desambiguaació).
La càrrega de Ramón Casas (1903). L'obra mostra a un Guàrdia Civil carregant contra la multitut durant una folga en Barcelona.

El terme repressió (del llatí repressĭo, -ōnis) aludix a l'acció i efecte de reprimir (contindre, refrenar, templar o moderar).[1] Té dos utilisacions: en contexts polítics i socials i en contexts psicoanalíticos.

La repressió, des de l'ordenament jurídic, és una funció que té l'Estat en la finalitat d'assegurar la pau social front a conductes antisocials o constitutives de delictes.[2][3][4]

Repressió des del dret

Tant els organismes oficials[5] com les normes establixen la potestat de l'estat per a reprimir el delicte. Aixina s'establix, per eixemple, en el Còdic Penal Argentí cada delicte penal en el verp "serà reprimit".[6]

Des de l'enfocament de la seguritat-justícia, la repressió és una funció que tenen les forces de seguritat o policials, pel seu poder de policia i per tindre el monopoli de la força. La repressió és llegítima quan es dona en el marc de les seues funcions establides pel marc jurídic al mateix temps que reconegudes pels seus estatuts.[7]


En ocasions, es distorsiona el terme per considerar a la repressió com alguna cosa illegal, quan açò no és aixina ya que està establit en les pròpies normes com és el Còdic Penal.

ARTICULO 108. - Serà reprimit en multa de pesos setcents cinquanta a pesos dotze mil cinccents el que trobant perdut o desamparat a un menor de dèu anys o a una persona ferida o inválida o amenaçada d'un perill qualsevol; ometera prestar-li l'auxili necessari, quan poder fer-ho sense risc personal o no donara avís immediatament a l'autoritat.

Repressió política

Artícul principal → Repressió política.

La repressió política és aquella que s'eixercix des del poder polític, en la pretensió de castigar en violència la disensió respecte al mateix i que supon, en general, la negació dels drets civils i la llibertat política.[8]

Referències

Vore també