Reforma serviana

La reforma serviana va ser una profunda reforma socioeconòmica i militar que va afectar inicialment a l'organisació del eixèrcit i més vesprada a la de les assamblees populars. S'atribuïx a Servio Tuli (578-535 a. C.) sext rei de Roma.

Eixèrcit

En la monarquia primitiva predominava la cavalleria. El reclutament i l'organisació de les unitats militars va tindre caràcter gentilici, pero açò va canviar en introduir-se l'armament pesat. A partir de llavors, la base fonamental seria l'infanteria en armament pesat. Estos soldats comencen a agrupar-se en unitats tàctiques —inicialment d'uns huitanta hòmens (centuria)—, encara que va variar en el temps. En canvi, el número de soldats de cavalleria és menor.

La reorganisació es va portar a terme en una época en la que l'estructura gentilicia estava debilitada i les diferències econòmiques cada volta eren més acusades. Cada soldat devia costejar-se les seues pròpies armes (llevat els de cavalleria, en el privilegi de no pagar per ser patricios) i la base de reclutament llavors seria la capacitat econòmica de l'interessat que queda determinada pel cens.

Assamblees populars

En la reforma anterior, els plebeyos, una classe que estava creixent, al mateix temps que tenien accés a l'eixèrcit, també ho tenien a les assamblees, apareixent una nova assamblea popular: els comicis centuriados, de caràcter militar, que se celebraven fòra de la ciutat. Tractaven assunts com la declaració de hostilitats, tractats de pau, aliança, concessió de ciutadania i l'organisació dels poders públics. Cal destacar que pel seu aument, els reis comencen a fer concessions al seu favor encara que no varen ser suficients per a millorar el problema social (lluita de classes). Es va propondre la citada divisió per fortuna, lo que implicarà que ara el criteri de distribuir el poble serà el timocrático. Es va crear el cens que se celebrava cada cinc anys en el que devien inscriure's els caps de família, anotant les persones de la seua família i els seus bens. D'esta manera el poble quedarà distribuït en cinc classes, i cada una es subdividía en la mitat iuniores i l'atra mitat seniores segons la fortuna, en les que a pesar de les reformes que varen facilitar la participació en la vida ciutadana dels plebeus, el hegemonia la varen mantindre els patricios.

Vore també

• Reformes de Mario
• Reformes de Diocleciano

Bibliografia

• Del Castell, Arcadio(1989).«La reforma serviana, punt d'arrancada dels canvis posteriors».Gerión.Anex II: 213-218.
• Cornell, T. J. (1999). Els orígens de Roma. c. 1000-264 a. C., Traduït per Teófilo de Lozoya, Barcelona: Crítica (Grijalbo Mondadori). ISBN 9788474239117.
• Roldán Hervás, José Manuel (1995). Història de Roma (I). La República romana, Edicions Càtedra. ISBN 9788437603072.