Anar al contingut

Reflex corneal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El reflex corneal és un parpadeo involuntari provocat per l'estimulació sobre la còrnea, en ser tocada per un examinador o per un cos estrany, per eixemple, encara que podria resultar de qualsevol estímul perifèric. L'estimulació deu provocar tant una resposta directa com una consensual, és dir, una resposta similar de l'ull no estimulat. El reflex ocorre una ràpida velocitat de 0,1 segons. El propòsit d'este reflex és protegir els ulls dels cossos estranys. Les llums molt lluentes generen la mateixa resposta (este últim conegut com el reflex òptic). El reflex corneal es pot produir davant sons de més de 40-60 dB.[1]

Trayecte nerviós

El reflex està mediat per la branca nasociliar de la branca oftàlmica (V1) del quint parell craneal, el nervi trigémino. És el nervi que detecta l'estímul a nivell de la còrnea o de la conjuntiva, és dir, és el nervi que conduïx la ruta aferente del reflex.

Per la seua banda, el sèptim parell craneal o nervi facial dona iniciació a la resposta motora, és dir, és la via eferente del reflex, possiblement mediat per un núcleu medular.

L'us de lents de contacte pot disminuir o anular la prova d'este reflex.

Reflex òptic

El reflex òptic o reflex oculofacial és un tancament bilateral de les parpalles que ocorre davant l'estímul d'una llum lluenta o l'acostament d'un objecte.[2][3] El reflex òptic és més llent que el corneal i és mediat per la corfa visual, que residix en el lòbul occipital del cervell. El reflex està absent en els bebés menors de 9 mesos.

Referències

  1. ↑ Garde, M.M., & Cowey, A. (2000). "Deaf hearing": Unacknowledged detection of auditory stimuli in a patient with cerebral deafness. Cortex 36(1), 71-80
  2. ↑ "eye, human."Encyclopædia Britannica from Encyclopædia Britannica 2006 Ultimate Reference Suite DVD 2009
  3. ↑ «Reflectixc òptic facial».