Refactorisació
La refactorisació (del anglés refactoring) és una tècnica de l'ingenieria de software per a reestructurar un còdic font, alterant la seua estructura interna sense canviar el seu comportament extern.
Refactorisació de còdic
En ingenieria del software, el terme refactorisació s'usa a sovint per a descriure la modificació del còdic font sense canviar el seu comportament, lo que es coneix informalmente per netejar el còdic. La refactorisació es realisa a sovint com a part del procés de desenroll del software: els desenrolladors alternen l'inserció de noves funcionalitats i casos de prova en la refactorisació del còdic per a millorar la seua consistència interna i la seua claritat. Els tests asseguren que la refactorisació no canvia el comportament del còdic.
La refactorisació és la part del manteniment del còdic que no arregla errors ni afig funcionalitat. L'objectiu, pel contrari, és millorar la facilitat de comprensió del còdic o canviar la seua estructura i disseny i eliminar còdic mort, per a facilitar el manteniment en el futur. Afegir nou comportament a un programa pot ser difícil en l'estructura donada del programa, aixina que un desenrollador pot refactorizarlo primer per a facilitar esta tasca i despuix afegir el nou comportament.
El terme es va crear com a analogia en la factorisació de números i polinomis. Per eixemple, puede ser factorizado como , revelant una estructura interna que no era visible prèviament (com les dos raïls en -1 i +1). De manera similar, en la refactorisació del software, el canvi en l'estructura visible pugues freqüentment revelar l'estructura interna "amagada" del còdic original.
La refactorisació deu ser realisada com un pas separat, per a poder comprovar en major facilitat que no s'han introduït errors en portar-la a terme. Al final de la refactorisació, qualsevol canvi en el comportament és clarament un bug i pot ser arreglat de manera separada a la depuració de la nova funcionalitat.
Un eixemple d'una refactorisació trivial és canviar el nom d'una variable per a que siga més significatiu, com una sola lletra 't' a 'temps'. Una refactorisació més complexa és transformar el tros dins d'un bloc en una subrutina. Una refactorisació encara més complexa és reemplaçar una sentència condicional per polimorfisme.
Encara que la neteja de còdic es du realisant des de fa décades, el factor clau de la refactorisació és realisar de manera intencionada la neteja separant-la de l'adició de funcionalitat nova, usant un catàlec conegut de métodos útils de refactorisació, per a despuix comprovar el còdic eixecutant les proves unitàries, sabent que qualsevol canvi en el comportament significa que s'ha introduït un error.
La refactorisació és un aspecte important de la programació extrema.
El llibre de Martin Fowler Refactoring és la referència clàssica. Encara que la refactorisació de còdic s'ha portat a terme de manera informal durant anys, la tesis doctoral de William F. Opdyke (1993) és el primer treball conegut que examina específicament esta tècnica. Tots estos recursos proporcionen un catàlec de métodos habituals de refactorisació. Un método de refactorisació té una descripció de cóm aplicar el método i indicacions sobre quàn deuria (o no deuria) aplicar-se.
La refactorisació és un concepte tan important que ha segut identificat per David A. Wheeler com «una de les més importants innovacions en el camp del software».[1]
Refactorisació d'atres texts
El terme refactorisació es va originar en l'àmbit de la programació d'ordenadors, pero el concepte s'ha aplicat a la modificació de qualsevol text.
En els llocs Wiki, la refactorisació es referix al procés de reescriure i reorganisar el text per a abreviar-ho preservant el seu contingut. S'aplica en especial en les discussions, que d'esta manera poden ser fetes accessibles per a persones que estan interessades en els arguments oferits en la discussió i en l'informació que s'obté d'ella, més que en la pròpia història de la discussió. Pot ser difícil refactorizar de tal manera que estiguen d'acort tots els participants de la discussió.
Etimologia
El primer us conegut del terme refactorisació en la lliteratura publicada es troba en l'artícul Refactoring: An Aid in Designing Application Frameworks and Evolving Object-Oriented Systems, Proceedings of the Symposium on Object Oriented Programming Emphasizing Practical Applications (SOOPPA) September, 1990, ACM per William F. Opdyke i Ralph I. Johnson.[2] La tesis doctoral de William Opdyke titulada "Refactoring Object-Oriented Framework" (Universitat d'Illinois) es va publicar en 1992.[3] Tant el terme refactorisació com la tècnica que definix s'usaven ya en tota seguritat abans.
Referències
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refactorización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.