Receptor de tipo Toll

TLR 1-2 (fragment) heterodimer, Human, Hagfish.

Els receptors tipo Toll (o Toll-like receptor TLRs) constituïxen una família de proteïnas que formen part del sistema inmunitario innat. Estos receptors són transmembranosos i reconeixen patrons moleculars expressats per un ampli espectre d'agents infecciosos, i estimulen una varietat de respostes inflamatorias. Ademés, la senyalisació mediada pels TLRs en les cèlules presentadores de antígeno (CPAs) representa una part important en el víncul entre la resposta immune innata i l'adaptativa. Proteïnes d'esta família es troben en plantes, invertebrats, i vertebrats, ya que eixerciten un paper clau en unes vies de senyalisació ben conservades. Despuix de les defensinas, poden ser el component del sistema immune més antic. Existixen 11 TLRs en el ser humà, cada TLRs està codificat per un gen diferent.

Estructura

Tots els receptors d'esta família són glicoproteína transmembranas de tipo I. Compartixen un domini en la citoplasma cridada domini TIR (Toll/IL-1 Receptor) que inicia la via de senyalisació per la qual els receptors afecten l'activitat celular en la presència de les seues ligandos. Este domini s'unix a atres dominis TIR en proteïnes adaptoras com MyD88, permetent que la senyal seguixca transmetent-se. Els seus dominis N-terminals extracelulares (composts de 550 a 980 aminoàcits) contenen una seqüència repetida rica en leucina (LRRs) i una seqüència flanqueadora rica en cisteína. A pesar d'esta homologia, els dominis extracelulares són més variables que els citoplásmicos entre distints TLRs, reflectint les diferències entre les seues ligandos. No obstant, estos receptors no tenen tanta diversitat com els receptors de limfocits T ni com els anticòss, perque es codifiquen en gens somàtics no recombinados. Despuix d'unir-se als seus ligandos, els TLRs formen heterodímeros o homodímeros, un pas essencial en la seua activació.

Història del seu descobriment

En 1980 uns investigadors alemans varen vore que en absència d'una proteïna les mosques no desenrollaven el seu eix dorsoventral. Per cóm varen quedar anatómicament les mosques en mutació, es va cridar a la proteïna Toll (de l'alemà coloquial "increible"). Varen vore que es tractava d'un receptor transmembranal de senyals; i més vesprada es varen ser descobrint molècules relacionades, que varen ser cridades en conjunt receptors tipo Toll.

Més tart, en 1996, Hoffman i Lemaitre varen vore que la mutació en Toll ademés d'influir en el desenroll de la mosca també la feya susceptible a l'infecció letal pel fongo Aspergillus fumigatus, que no supon cap perill per a mosques de tipo selvat.

En 1997, Medzhitov i Janeway varen descobrir lo que hui és el TLR-4, una proteïna que varen vore que activava l'expressió de gens de inmunoreacció al transfectarse a una llínea experimental de cèlules humanes.

En 1998 ya es va demostrar que els TLR són part de l'immunitat innata en humans i rates, i fins a la data s'han descobert 11 en humans i 12 en rates.

Vore també

• Desenroll de Drosophila melanogaster