MyD88
L'adaptador de transducció de senyals inmunitario innates MYD88 (proteïna de resposta primària de diferenciació mieloide 88 (MyD88), de l'anglés Myeloid differentiation primary response 88) és una proteïna que, està codificada pel gen myd88 en humans.[1][2] Va ser descobert originalment en el laboratori de Donen A. Liebermann (Lord et al. Oncogene 1990) com un gen de resposta primària a la diferenciació mieloide.
Funció
El gen Myd88 proporciona la seqüència per a produir una proteïna involucrada en la senyalisació dins de les cèlules immunes. La proteïna MyD88 actua com un adaptador, conectant proteïnes que reben senyals de l'exterior de la cèlula en les proteïnes que transmeten senyals dins de la cèlula.
En l'immunitat innata, MyD88 juga un paper fonamental en l'activació de les cèlules immunes a través d'els receptors tipo Toll (TLR), que pertanyen a un gran grup de receptors de reconeiximent de patrons (PRR). En general, estos receptors detecten patrons comuns que compartixen varis patógenos ( patrons moleculars associats a patógenos o PAMP) o que es produïxen o lliberen durant el dany celular ( patrons moleculars associats a dany o DAMP).[3]
Els TLR són homòlecs dels receptors Toll, que varen ser descrits per primera volta en l'ontogénesis de la mosca de la fruta Drosophila, sent responsables del desenroll dorsoventral. Per lo tant, s'ha demostrat que els TLR estan presents en tots els animals, des d'insectes fins a mamífers. Els TLR es troben en la superfície celular ( TLR1, TLR2, TLR4, TLR5, TLR6 ) o dins d'els endosomas ( TLR3, TLR7, TLR8, TLR9 ) i detecten patógenos extracelulares o fagocitados, respectivament. Els TLR són glicoproteína de membrana integrals en parts extracelulares de forma semicircular típica que contenen repeticions riques en leucina responsables de l'unió del lligant, i parts intracelulars que contenen el domini receptor de interleucina (TIR).[4]
Despuix de l'unió del lligant, tots els TLR, llevat TLR3, interactuen en la proteïna adaptadora MyD88. Una atra proteïna adaptadora, que és activada per TLR3 i TLR4, es diu IFN-β inductor d'adaptador que conté el domini TIR (TRIF). Posteriorment, estes proteïnes activen dos factors de transcripció importants:
- NF-κB és una proteïna dimérica responsable de l'expressió de vàries citocinas inflamatorias, quimiocinas i molècules d'adheriment i coestimulantes, que a la seua volta desencadenen l'inflamació aguda i l'estimulació de l'immunitat adaptativa.
- Els IRF són un grup de proteïnes responsables de l'expressió de interferones tipo I que establixen el cridat estat antiviral d'una cèlula.
TLR7 i TLR9 activen tant a NF-κB com a IRF3 a través de la via depenent de MyD88 i independent de TRIF, respectivament.[4]
l'ortólogo humà Myd88 sembla funcionar de manera similar a les rates, ya que el fenotip immunològic de les cèlules humanes deficients en Myd88 és similar al de les cèlules de rates deficients en MyD88. No obstant, l'evidència disponible sugerix que Myd88 és prescindible per a la resistència humana a les infeccions virals comunes i a totes les infeccions bacterianes piógenas, llevat unes poques, lo que demostra una diferència important entre les respostes immunes de les rates i els humans.[5] S'han identificat mutacions en Myd88 en la posició 265 que conduïxen a un canvi de leucina a prolina en molts limfomes humans, inclós el subtipo ABC del limfoma difuso de cèlules B grans [6] i la macroglobulinemia de Waldenström.[7]
Interaccions
S'ha demostrat que Myd88 interactua en:
- IRAK1.
- IRAK2.
- Interleukin 1 receptor, type I.
- RAC1.
- TLR4.
Referències
- ↑ «Entrez Gene: MYD88 Myeloid differentiation primary response gene (88)».
- ↑ «The cloning and characterization of human MyD88: a member of an IL-1 receptor related family».FEBS Letters.402(1)
- 81–4.doi:10.1016/S0014-5793(96)01506-2.
- ↑ «MyD88: a central player in innate immune signaling».F1000Prime Reports.6
- 97.doi:10.12703/P6-97.
- ↑ 4,0 4,1 (2017-03-10) Cellular and molecular immunology, Ninth edició, Philadelphia, PA. OCLC 973917896. ISBN 978-0-323-52323-3.
- ↑ «Pyogenic bacterial infections in humans with MyD88 deficiency».Science.321(5889)
- 691–6.doi:10.1126/science.1158298.
- ↑ «Oncogenically active MYD88 mutations in human lymphoma».Nature.470(7332)
- 115–9.doi:10.1038/nature09671.
- ↑ «MYD88 L265P somatic mutation in Waldenström's macroglobulinemia».The New England Journal of Medicine.367(9)
- 826–33.doi:10.1056/NEJMoa1200710.
- Este artícul conté una traducció derivada de «MyD88» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.