Reactor S1W

El Reactor S1W va ser el primer reactor naval utilisat per la marina dels Estats Units per a demostrar que la tecnologia podia utilisar-se per a generació d'electricitat i per a propulsió nuclear marina en bucs de guerra. La denominació S1W significa:

• S = Plataforma de Submarí
• 1 = Primera generació de núcleu del reactor nuclear construït pel contractiste.
• W = Westinghouse que era el dissenyador contractiste.

El reactor nuclear experimental en base en terra va ser construït en l'Estació Nacional de Proves de Reactors, prop d'Arc, Idaho. La planta va ser el prototip per al USS Nautilus (SSN-571), el primer submarí del món propulsado per energia nuclear.

Disseny

Baix la direcció d'Hyman Rickover, els reactors navals varen seguir una estratègia de disseny concurrent, tenint lloc el disseny i la construcció del reactor S1W en antelació al disseny i la construcció del Nautilus. Açò va permetre que els problemes s'identificaren i anaren resolts ans que aparegueren en la planta a bordo. Per a millorar el soport al procés de disseny, la planta d'energia SW1 va ser construïda dins del caixco d'un submarí. D'esta manera l'adaptació als espais varen facilitar als ingeniers l'obtenció d'informació sobre alguns components de la planta, a l'hora que proporcionaven un eixemple molt més real de cóm devia construir-se una planta embarcada.

Funcionament

El S1W era un reactor d'aigua presurizada que utilisava l'aigua com refrigerant i com moderador de neutrons en el seu sistema primari, i Urani-235 enriquit com combustible nuclear. El reactor S1W va alcançar el seu criticidad el 30 de març de 1953. En maig d'eixe any, va escomençar el seu funcionament de generació d'energia, complint un periodo de 100 hores que simulava un viage sumergit des de la costa este d'Estats Units fins a Irlanda. La prova va demostrar clarament l'impacte revolucionari que la propulsió nuclear tindria en els submarins, fins a llavors molt llimitada en la realisació de funcionament continuats en immersió per la vida de les bateries elèctriques i els requeriments d'oxigen dels sistemes de propulsió dels motors diésel.

D'acort en les autorisacions per al Nautilus, la planta S1W es va fer funcionar per a prestar assistència a la planta de proves i formació dels operadors en l'Escola Naval d'Energia Nuclear. El S1W va ser apagat permanentment en 1994.

Referències

• Hewlett, Richard G. and Francis Duncan. Nuclear Navy: 1946-1962. Chicago: The University of Chicago Press, 1974. (en anglés)
• Nuclear Propulsion by the Federation of American Scientists, Revisat: 18 de març de 2005. (en anglés)