Reactiu de Tollens
El reactiu de Tollens és un complex acuoso de diamin-argent, presentat usualment baix la forma de nitrat d'argent amoniacal. Rep eixe nom en reconeiximent al químic alemà Bernhard Tollens. S'usa en ensajos qualitatius d'aldehidos, cetonas i enolés.[1]
Usos
[editar | editar còdic]El complex diamin-argent(I) és un agent oxidant, que en presència de reductors reacciona reduint-se a argent metàlic, formant sobre el vidre net un "espill d'argent". De fet, els espills corrents es fabriquen d'eixa forma, utilisant formaldehit com a reactiu.[2] S'utilisa com a reactiu qualitatiu per a verificar la presència d'aldehits, que són oxidados a àcit carboxílics.[1]
Una volta que ha segut identificat un grup carbonilo en la molècula orgànica usant 2,4-dinitrofenilhidrazina (també conegut com el reactiu de Brady o 2,4-DNPH), el reactiu de Tollens pot ser usat per a discernir si el compost és una cetona o un aldehit. En agregar l'aldehit o la cetona al reactiu de Tollens, pose el tubo d'ensaig en un bany María tébeu. Si el reactiu és un aldehit, el test de Tollens resulta en un espill d'argent. En un atre cas, pot formar-se o no un espill groguenc.
El reactiu de Tollens és també un test per a alquinos en l'enllaç triple en la posició 1. En este cas es forma un precipitat groc d'acetiluro d'argent.
Preparació en el laboratori
[editar | editar còdic]Afegir 2 gotes d'una dissolució de NaOH al 5% a 1 ml de dissolució acuosa de AgNO3 al 5%. Agitar el tubo i afegir gota a gota i en agitació NH3 2M, fins que es conseguixca dissoldre el precipitat de Ag2O, que prèviament s'havia format.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bonner, William A.; Castro, {{{nom2}}} (1974). «12», Química orgànica bàsica, 3ª edició, Madrit: Alhambra S.A., pp. 291-2. ISBN 84-205-0232-4.
- ↑ Allinger, Norman L. et al. (1975). «Cap. 19.16 Oxidació dels aldehits i de les cetones», Química Orgànica, Barcelona: Reverté. ISBN 84-291-7031-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reactivo de Tollens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.