Rangda
Rangda és la reina dels leyaks, dimonis del mal en Bali, segons la mitologia tradicional balinesa.
Rangda, en javanés antic significa "viuda". És la devoradora de chiquets que lidera un eixèrcit de bruixes malvades contra el líder de les forces del be, Barong. La batalla entre Barong i Rangda és presentada en la cridada dansa del Barong que representa l'eterna batalla entre el ben i el mal.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Rangda és una figura important en la cultura balinesa, i les actuacions que presenten les seues lluites contra Barong o en Airlangga són atraccions turístiques populars, aixina com una tradició en Bali. Li la representa com una vella majorment nueta, en cabell llarc i despeinado, sens colgantes i garres. El seu rostre és, tradicionalment, una horrible caraça en claus i ulls saltones, en una llengua llarga i protuberante.
Història
[editar | editar còdic]
Bali és una illa hindú, i se sugerix que Rangda també pot estar estretament associada en la deesa guerrera Durga.[2] Li la considera similar a una atra deesa guerrera hinduista, Kali, deesa de la destrucció, la transformació i la protecció en el hinduismo i també a la deesa de la guerra, la fam i les epidèmies, Chamunda.
Si ben Rangda és similar a Durga (o a Kali) en alguns casos, li la considera principalment com la personificació del mal, a diferència de Durga, que és vista com una deesa mare benévola de la fertilitat i la destrucció en el noreste de l'Índia en Assam, Tripura. Rangda estava vinculat a la llegenda de Calon Arang i també a la llegenda de la reina javanesa Mahendradatta divorciada del seu marit, el rei de Bali Udayana Warmadewa, i exiliada.
Calon Arang
[editar | editar còdic]
Rangda és coneguda com una reina leyak, encarnació de Calon Arang, la bruixa llegendària que va causar estralls en l'antiga Java durant el regnat d'Airlangga a fins de el X. La llegenda diu que Calon Arang era una viuda que dominava l'art de la màgia negra, que a sovint danyava els cultius dels agricultors i provocava malalties. Tenia una filla, cridada Ratna Manggali, que, encara que bella, no podia conseguir marit perque la gent li tenia por a la seua mare. Per les dificultats que enfrontava la seua filla, Calon Arang estava enujada i tenia l'intenció de venjar-se seqüestrant a una chiqueta. Va dur a la chiqueta a un temple de la Mort per a sacrificar-la a la deesa Durga. Al sendemà, una gran inundació es va produir en el poble i moltes persones varen morir. També va aparéixer la malaltia.[1]
El rei Airlangga, que havia sentit parlar d'este assunt, va demanar al seu assessor, Empu Bharada, un home sant, que s'ocupara d'este problema. Empu Bharada va enviar al seu discípul, Empu Bahula, per a que es casara en Ratna. Abdós es varen casar en un gran convit que va durar sèt dies i sèt nits, i la situació va tornar a la normalitat. Calon Arang tenia un llibre que contenia encantamientos màgics. Un dia, Empu Bahula va trobar este llibre i li'l va entregar a Empu Bharada. Tan pronte com Calon Arang va saber que el llibre havia segut furtat, es va enujar i va decidir lluitar contra Empu Bharada. Sense l'ajuda de Durga, Calon Arang va ser derrotada. Des de que va ser derrotada, el llogaret va estar a resguart de l'amenaça de la màgia negra de Calon Arang.
Atres interpretacions afirmen que Rangda es va derivar en realitat de la reina històrica de el XI Mahendradatta o de Gunapriyadharmapatni, una princesa javanesa germana de Dharmawangsa de la dinastia Isyana de Java Oriental de finals del periodo del regne de Medang. Era la reina consorte del rei balinés Udayana i la pròpia mare de Airlangga. Mahendradatta és coneguda per la seua devoció al cult de Durga en Bali.
El història conta que Mahendradatta, la mare de Airlangga, va ser condenada i exiliada pel rei Udayana per presuntament practicar bruixeria i màgia negra. Despuix de enviudar, ferida i humiliada, va buscar venjança en la cort de la seua exesposo i en tot el seu regne. Va convocar a tots els esperits malignes de la jungla, els leyaks i els dimonis que varen causar la plaga i la mort en el regne. Va procedir a venjar-se matant a la mitat dels habitants del regne, que para llavors li pertanyia a ella i al fill de Dharmodayana, Airlangga, en la pesta, abans de ser vençuda per un home sant.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Barong Danse of Bali». Indo.com. Consultat el 20 d'agost de 2022.
- ↑ (1997).Asian Folklore Studies.56(2)doi:10.2307/1178726.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Asian Theatre Journal.22(2)doi:10.1353/atj.2005.0021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rangda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.