Anar al contingut

Rancieíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Rancieite-320245.jpg
Rancieíta

La rancieíta és un mineral de composició (Ca,Mn2+)0.2(Mn4+,Mn3+)O2·0.6(H2O). Va ser descrit per volta primera per A. Leymérie en 1859[1] i deu el seu nom al lloc del seu descobriment, la mina Li Rancié (Midi-Pyrénées, França).[2][3]

Propietats

[editar | editar còdic]

La rancieíta és un mineral opac —transparent en fragments fins—, de color pardo violeta, negre o gris plateado, i lluentor metàlica. En llum transmesa mostra coloració parda.[4] Té durea entre 2,5 i 3 en l'escala de Mohs i una densitat de 3,20 g/cm³.[3] És soluble en àcit clorhídric.[5]

Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica. La rancieíta de la localitat tipo conté un 71% de MnO2 i un 2,3% de CaO; atres elements importants són ferro —un 9,2% com a Fe2O3— i magnesi —un 1,4% com MgO.[4] És membre del grup mineralógico de la birnessita, sent isoestructural en este mineral i també en la takanelita; en esta última espècie forma la série rancieíta-takanelita. Per una atra part, la rancieíta pot ser confosa en la todorokita, si ben abdós minerals poden distinguir-se per mig de difracció de rajos X.[2]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La rancieíta es presenta formant agregats de laminares a policristalinos; també pot aparéixer en estalactitas i incrustacionés. És un producte de la meteorización o alteració de depòsits de manganeso que habitualment es forma en pedra calcàrea o en coves en pedra calcàrea. Sol trobar-se associat a todorokita, calcita i limonita;[4] és freqüent també la seua associació en birnessita.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1859).Cours de Minéralogie, Deuxième Partie.Victor Masson, Paris.
    329-330.Consultat el 26 d'agost de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 Ranciéite (Mindat.org)
  3. 3,0 3,1 Rancieite mineral data (Webmineral)
  4. 4,0 4,1 4,2 Ranciéite (Handbook of Mineralogy)
  5. Ranciéite (Mineralienatlas)