Anar al contingut

Ramsdellita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ramsdellita

La ramsdellita o ramsdelita és una de les formes minerals del òxit de manganeso (IV) (Mn4+O2). Deu el seu nom a Lewis Stephen Ramsdell (1895-1975), professor de mineralogia de l'Universitat de Míchigan, (Estats Units) qui va descriure per primera volta este mineral.[1][2]

Propietats

La ramsdellita és un mineral opac de color negre o gris acer en lluentor submetálico. En llum reflectida mostra coloració blanc groguenca. És un mineral fràgil, de durea 3 en l'escala de Mohs, semblant a la de la calcita, i densitat entre 4,65 i 4,83 g/cm³.[2] És molt soluble en àcit clorhídric.[3]

Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal.[4] És polimorfo en l'akhtenskita i la pirolusita, mineral este últim que cristalisa en el sistema tetragonal. El seu contingut en manganeso és del 63% i com a impurees principals pot contindre alumini, silici i ferro. La ramsdellita forma part d'un grup mineralógico que du el seu nom, en el que també estan incloses la citada akhtenskita i la nsutita.[5]

Morfologia i formació

Ramsdellita procedent de la mina Mistake (Arizona, Estats Units)

La ramsdellita forma cristals de fins a 1 cm, a sovint pseudomorfos, despuix de la deshidrogenació oxidativa de la groutita.[2] Uns atres hàbits en els que apareix són laminar, fibroso o massiu.

És un mineral secundari en depòsits de manganeso (format a partir de pirolusita o groutita), associat a sovint en hollandita, criptomelano i coronadita.

Referències