Anar al contingut

Rambla de Talancón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RambladeTalancon02.JPG
Rambla de Talancón

La rambla de Talancón és un curs d'aigua de caràcter estacional que naix al norest del cabezo de la Jara, en les proximitats del Centre d'interpretació de la Naturalea i del Cabezo de Cute (824 m.s.n.m). El seu caixer, en una llongitut aproximada de 4,7 quilómetros, discorre en la seua totalitat pel terme municipal de Port Lumbreras (Regió de Múrcia, Espanya), en la diputació del Cabezo de la Jara, per a desembocar finalment en la rambla de Nogalte, en el seu marge dreta. Forma part de la conca del riu Guadalentín. Actualment, el poblament és dispers, caserius i masos aïllats que no sumen més de 50 habitants.

Naturalea

[editar | editar còdic]
Archiu:RambladeTalancon06. CAPS 0
Vegetació en el caixer de la rambla

En els màrgens de les rambles està present vegetació de tipo hidrófilo que en alguns trams apleguen a constituir boscs en galeria, de la mateixa manera que succeïx en rambles com Béjar o Vilerda, constituint una defensa front a l'erosió ocasionada per les avingudes. Està present el taray (Tamaricetum gallicae) junt a xares de graveras de rius i rambles, dominats per la cerraja lanuda (Andryala ragusina) o la carra (Mercurialis tomentosa). També es troba esparto, albaida, majuelo i ginebrera, grups aïllats d'arbres (majoritàriament pi carrasco) i oliveres, armelers, granats i higueras en els cultius de seca de la zona.

Sobre la fauna, l'espècie més significativa és la tortuga mora. També s'observen diferents espècies de fauna selvada com les culebras d'escala, llebres, conills o els pardals mosquiteros.

La rambla és part del recorregut de diferents rutes de senderisme i bicicleta de montanya per l'entorn del Cabezo de la Jara i Rambla de Nogalte.[1]

Patrimoni

[editar | editar còdic]

Com succeïx en atres rambles dels voltants (Béjar, Vilerda o Nogalte), en Talancón es documenta una ocupació que es remonta a lo manco a l'Edat del Bronze. Es coneixen dos jaciments arqueològics junt a la rambla, Talancón i Penya dels Escuders.[2] Els dos són poblats d'época argárica, hàbitats en altura la base econòmica de la qual es fonamentaria principalment en l'explotació dels recursos agropecuarios del seu entorn immediat i que se situen molt pròxims a l'important via natural de comunicació que discorria junt a la rambla de Nogalte i que unix la vall del Guadalentín en les terres altes d'Andalusia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2002).
  2. (2006).