Rafael Millá Santos

Rafael Millá Sants (Alacant, 22 de setembre de 1891 - Ivánovo, Unió Soviètica, 28 d'agost de 1952) va ser un polític espanyol, que va aplegar a ser alcalde d'Alacant durant la guerra civil espanyola.

Biografia

Va ser internat de menut en un establiment benèfic, a on va deprendre tipografia. Va treballar en una imprenta, va organisar el Sindicat d'Arts Gràfiques d'Alacant i en 1911 va ingressar en l'Agrupació Socialista del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) alacantí, de la que serà president en 1918. Va ser arrestat per participar en la folga general de 1917 i en 1918 va defendre el respal a la Revolució russa en el XI Congrés del PSOE, a l'hora que s'enfrontava a la preponderancia de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) en Alacant.

En 1920 va abandonar el PSOE i va ser un dels fundadors del Partit Comuniste Espanyol, del que va ser membre del Comité Central des de 1921, i junt a Antonio García Ganyit va liderar la formació en els seus inicis. En la fusió de la formació en el Partit Comuniste Obrer Espanyol, va sorgir el Partit Comuniste d'Espanya, en el que es va integrar. Va ser també redactor del diari L'Antorcha. En 1921 va representar el partit comuniste en la Tercera Internacional en Moscou, i quan vregresó a Alacant va ser detingut.

Va ser candidat del PCE a les eleccions municipals de 1922 en Alacant i secretari del Partit en Alacant en 1923. En 1927 va ser detingut com a president de la Societat Tipogràfica, i novament durant la folga de decembre de 1930 en solidaritat en els obrers morts en Madrit. Al mateix temps, va ser vocal del Ateneu d'Alacant. Va ser candidat del Partit Comuniste per Alacant en les eleccions municipals de 1930 i en les eleccions de 1931, pero no va ser elegit. Durant la Segona República va ser líder del PCE en Alacant i en nom del partit va firmar el document de respal a l'Estatut de la Comunitat Valenciana en 1936.

Durant la guerra civil espanyola va ser nomenat vicepresident de la Unió General de Treballadors (UGT) en Alacant i membre del Consell Municipal pel Partit Comuniste, Consell del que va ser president entre agost de 1936 i maig de 1937, sent substituït pel socialiste Santiago Martí Hernández. També va ser membre de la Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic. Poc abans de l'entrada de les tropes franquistes en Alacant encapçalades per la divisió Littorio, va embarcar en el Stanbrook cap a Orà, Argèlia francesa, a on despuix d'estar un temps en un camp de refugiats va marchar exiliat cap a la Unió Soviètica. Mai més va retornar a Espanya. Va passar els últims anys en una residència per a vells en Ivánovo.

Referències

Javier Paniagua / José A. Piqueras: Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, Valéncia 2004. ISBN 847822386X