Rafael Chirbes

Rafael Chirbes Magraner
Rafael Chirbes.jpg
Rafael Chirbes en 2014
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escriptor, noveliste i crític lliterari
Naiximent:	27 de juny de 1949
Lloc de naiximent:	Tavernes de la Valldigna, Comunitat Valenciana
Defunció:	15 d'agost de 2015 (66 anys)
Lloc de defunció:	Beniarbeig, Comunitat Valenciana

Rafael Chirbes Magraner (Tavernes de la Valldigna, 27 de juny de 1949 - Beniarbeig, 15 d'agost de 2015) fon un dels novelistes, assagistes i crítics lliteraris valencians més destacats de la lliteratura espanyola contemporànea, guardonat en el Premi Nacional de Narrativa i en dos ocasions en el Premi de la Crítica de narrativa castellana.

Biografia

Va nàixer el 27 de juny de 1949 en Tavernes de la Valldigna, província de Valéncia. El seu pare va fallir quan ell tenia 4 anys. Des dels huit anys va estudiar en coleges d'òrfens de ferroviaris, en Àvila i #León. Als 16 es va traslladar a Madrit, a on va estudiar Història Moderna i Contemporànea. En 1969 es va mudar a París, a on va permanéixer un any. También vivió en Marruecos (donde fue profesor d'español), Barcelona, La Coruña, Extremadura, y en el año 2000 regresó a la Provincia de Alicante, concretamente a Denia y a Beniarbeig). Al llegar a Madrid pasa algún tiempo en La Gaceta Ilustrada antes de inaugurar su relación con Vinoselección, editora de la revista Sobremesa en la que fue redactor, redactor jefe, director, asesor de dirección y colaborador entre 1984 y 2007. De los reportajes publicados en esta revista i una volta reescrits compon dos llibres: Mediterràneus (1997) i El viager sedentario (2004).

La seua primera novela, Mimoun (1988), va quedar finaliste del Premi Herralde i la seua obra La llarga marcha (1996) va ser guardonada en Alemània en el Premi SWR-Bestenliste. En esta novela va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que comprén des de la posguerra fins a la transició, que es completa en La caiguda de Madrit (2000) i Els vells amics (2003). En Crematori (2007), un retrat de l'especulació i bombeta immobiliària, va rebre el Premi Nacional de la Crítica i el V Premi Dolç Chacón. La novela En la vora (2013), continua el retrat de l'Espanya en crisis, i va rebre també el Premi Nacional de la Crítica 2014 i el Premi Francisco Llindar al Llibre de l'Any 2013. Esta novela ha segut considerada el millor llibre de l'any, segons els periodistes i crítics lliteraris del diari El País. Va fallir en Tavernes de Valldigna el 15 d'agost de 2015.

Póstumamente, es va publicar la novela Paris-Austerlitz, que va donar per terminada pocs mesos abans de la seua mort i que conté elements autobiogràfics. Ambientada en París, conta la relació d'una parella gay entre un jove pintor madrileny i un obrer d'ascendència normanda, molt major d'edat que ell i que contraurà el sida.

En decembre de 2015 la Biblioteca Nacional d'Espanya va celebrar un homenage a la figura i obra de Rafael Chirbes, en el que varen participar Manuel Rodríguez Rivero, Jorge Herralde, Sants Sanz Villanueva i Marta Sanz.

Adaptació televisiva

La seua octava novela, Crematori (2007), va ser adaptada per Canal Plus en 2011 com miniserie de televisió en títul homònim de 8 capítuls, i en Pepe Sancho com a protagoniste en el paper del constructor Rubén Bertomeu. La série va collir excelents crítiques.

Obres

Noveles

• (1988) - Mimoun, editorial #Anagrama
• (1991) - En la lluita final, ed. #Anagrama
• (1992) - La bona lletra, ed. #Anagrama
• (1994) - Els dispars del caçador,ed. #Anagrama
• (1996) - La llarga marcha, ed. #Anagrama
• (2000) - La caiguda de Madrit, ed. #Anagrama
• (2003) - Els vells amics, ed. #Anagrama
• (2007) - Crematori, ed. #Anagrama // adaptació televisiva: Crematori
• (2013) - En la vora, ed. #Anagrama
• (2016) - París-Austerlitz, ed. #Anagrama

Assaigs

• (1997). Mediterràneus. Ed. #Anagrama.
• (2002). El noveliste perplex. Ed. #Anagrama.
• (2004). El viager sedentario. Ed. #Anagrama.
• (2010). Per conte propi. Ed. #Anagrama.
• (2023). Asentir o desestabilisar. Crònica contracultural de la Transició. Altamarea Edicions

Memòries i diaris

• (2017). L'any que va nevar en Valéncia. Ed. #Anagrama
• (2021). Diaris. A temps perduts 1 i 2. Ed. #Anagrama.
• (2022). Diaris. A temps perduts 3 i 4. Ed. #Anagrama.
• (2023). Diaris. A temps perduts 5 i 6. Ed. #Anagrama.

Premis lliteraris

• (1988). Finaliste del Premi Herralde per Mimoun.
• (1999). SWR-Bestenliste (Alemània) per La llarga marcha.
• (2003). Premi Cálamo Llibre de l'any per Els vells amics.

• (2007). Premi de la Crítica de narrativa castellana (1º) per Crematori.
• (2007). Premi Cálamo Llibre de l'any per Crematori.
• (2008). Premi Dolç Chacón per Crematori.

• (2014). Premi de la Crítica de narrativa castellana (2º) per En la vora.
• (2014). Premi Nacional de Narrativa per En la vora.
• (2014). Diari El País Millor llibre en llengua espanyola de 2013 per En la vora.
• (2014). Premi Francisco Llindar al Llibre de l'Any per En la vora.
• (2014). Finaliste del Premi Bienal de Novela Mario Vargas Llosa per En la vora.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rafael Chirbes.

Página web de la Fundació Rafael Chirbes

• Rafael Chirbes: “Tenemos gobernantes que la población ha descubierto que no los representan”
• Entrevista publicada el 5 de marzo de 2013 (realisada per Blanca Berasategui)
• Chirbes en Anagrama
• Reportaje de 'El País' 06/04/08
• Rafael Chirbes relata sus inicios literarios
• Premios Cálamo
• Premios SWR-Bestenliste (en alemán)
• "El lector tiene que desconfiar del novelista, porque éste es un gran fabulador" R. Chirbes entrevistat per Marta Martínez Valls, Assises Internationales du Roman (Lió, 28 de maig de 2008)
• Plantilla:Enlace roto de Benoît Pivert (en francés)
• Serie Crematorio

• Entrevista en la Univerdad de Granada