Rafael Alemany Ferrer
| Rafael Alemany Ferrer | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec i escritor | ||
| Naiximent: | 1952 | ||
| Lloc de naiximent: | Benidorm, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael Alemany Ferrer (Benidorm, 1952) és un filòlec i escritor valencià d'ideologia pancatalanista, és catedràtic jubilat i professor emèrit de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant.
Llicenciat en Filologia Hispànica per l'Universitat Autònoma de Barcelona en premi extraordinari (1975). Doctorat en la mateixa especialitat per l'Universitat d'Alacant també en premi extraordinari (1981). Catedràtic de Filologia Catalana (lliteratura migeval) de la Universitat d'Alacant, a on desenrolla la seua activitat docent i investigadora des de l'any 1980, despuix d'haver-ho fet en l'Universitat Autònoma de Barcelona (1975-76) i en l'Universitat de Valéncia (1976-79). Aixina mateix, ha segut catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyoles d’Ensenyança Mija.
Fruit de les seues primeres investigacions sobre la cultura lliterària tardomigeval hispànica és l'estudi, l'edició i la traducció castellana de les Epístolas latinas d'Alfons de Paléncia (1984, junt a Robert B. Tate), aixina com alguns artícculs sobre este mateix autor.
Rafael Alemany, és membre de l'entitat pancatalanista, Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Cites
[editar | editar còdic]Respecto a los límites, los valencianos, los catalanes y los baleáricos compartimos una misma lengua por causas históricas, culturales, sociales, etc... Históricament, la lengua propia de los valencianos comienza a documentarse como resultado de la conquista de Jaime I y la repoblación subsiguiente. Culturalment, la conciencia de compartir una lengua común ha sido siempre clara entre los escritores y gramáticos, y la relación entre las personas cultivadas de todo el dominio lingüístico ha sido muy intensa desde el siglo XIX, a partir del movimiento literario conocido como Renaixença. [...] Más o menos hasta ahí llegaron los técnicos y los políticos que lograron, en la primera mitad del siglo XX que nuestra lengua moderna volviese a ser una lengua de cultura normal, sobre la base de la obra de Pompeu Fabra, en el seno del Institut d'Estudis Catalans y el acuerdo histórico de unificación ortográfica que los valencianos adoptaron mediante las denominadas Normes de Castelló (1932). [...]
Sus nombres legales, históricos y tradicionales de catalán y de valenciano no deben servir a nadie de coartada para fragmentarla ni para usarla con el pretexto de debilitar la voluntad de sus hablantes, que la han mantenido viva y plena durante siglos, y así desean transmitirlaa las generaciones futuras. ¿Quínes persones creeu que pugueren parir dit artícul ple de mentires i de manipulacions? ¿O a quína entitat creeu que perteneixien? Be, puix, eixe artícul ple de falsetats el van firmar quatre elements, un català, catedràtic de filologia catalana de l´Universitat de Barcelona i membre del IEC, Joan Solà. I ara ve lo més fort, i tres membres de la catalanista AVL: Rafael Alemany, catedràtic de filologia catalana de l'Universitat d'Alacant; Josep Palomero, catedràtic de llengua i lliteratura valencianes en l'Institut Jaume I de Burriana i vicepresident de l'AVL i Manuel Pérez Saldanya, professor de filologia catalana en l'Universitat de Valéncia i membre del IEC.