Anar al contingut

Radical jerarquizado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra els radicals jerarquizados són les expressions radicals que contenen en el seu interior una atra expressió radical. Com en estos eixemples:

525 
5+26 
2+3+43 3

Resoldre estes raïls es considera generalment un problema difícil. Una classe especial de radical jerarquizado pot ser resolt si s'assumix que la solució és una suma de dos raïls:

a+bc =d+e,
a+bc=d+e+2de;

Cas usual

[editar | editar còdic]

A±B =x±y. Llavors

x=A+C2
y=AC2 a on C=A2B[1]

Radicals infinitament jerarquizados

[editar | editar còdic]

En raïls quadrades

[editar | editar còdic]

L'identitat:

2=2+2

implica que

2=2+2+2, i per repeticions successives:
2=2+2+2+2+

Per raons anàlogues s'obté:

3=6+6+6+6+

a partir de l'expressió:

3=3+3+3 =6+3 =6+6+3

o que:

4=12+12+12+12+;
...

De lo anterior, es deduïx que si r és un número estrictament superior a un,

r=r(r1)+r(r1)+r(r1)+r(r1)+

Baixe certes raïls quadrades infinitament jerarquizadas, com per eixemple:

x=2+2+2+2+

es poden representar els número racional. Este número racional pot ser trobat fent que també x aparega baix el signe radical, lo que dona l'equació:

x=2+x

Si solucionem esta equació, trobem que x = 2 (la segona solució x=1 no s'aplica baix la convenció de que la raïl quadrada positiva és coneguda). Este acostament es pot també utilisar per a demostrar que generalment, si n>0, llavors:

n+n+n+n+=1+1+4n2

El mateix procediment també funciona per a conseguir:

nnnn=1+1+4n2

Este método donarà un valor racional de x per a tots els valors de n tals que:

n=x2+x

Per a igualtats d'número entero a una jerarquización radical per mig d'atres formes, el matemàtic indi Ramanujan va obtindre una fòrmula alternativa per al número 3. Va partir de la descomposició

(n+p)2=1+[n+(p1)][n+(p+1)]

i extraent la raïl quadrada d'abdós costats de l'equació, multiplicant per n i fixant p=2 va obtindre:

n(n+2)=n1+(n+1)(n+3)

Va substituir el terme (n+3), basant-se en l'equació anterior:

n(n+2)=n1+(n+1)1+(n+2)(n+4)

Ramanujan va reiterar les substitucions en l'infinit i fent n=1 sense preocupar-se del pas en el llímit i va obtindre la següent expressió:

3=1+21+31+41+51+

Fixant n i p per a atres valors positius elevats al quadrat obté més fòrmules com:

4=1+31+41+51+61+

En resum, la relació es reitera a l'infinit:

(n+2)=1+(n+1)1+(n+2)(n+4) =1+(n+1)1+(n+2)1+(n+3)(n+5)

després permet expressar tots els número entero estrictament superiors a 1 com una repetició infinita de raïls quadrades. En particular, en n=0:

2=1+1+21+31+41+51+61+71+81+91+

En raïls cúbiques

[editar | editar còdic]

En certs casos, les raïls cúbiques infinitament jerarquizadas com, per eixemple:

x=6+6+6+6+3333

poden presentar número racional també. L'equació anterior prové de l'expressió:

x=6+x3

Si solucionem esta equació, trobem que x=2. En forma general, podem expressar l'anterior equació com lo següent:

x=n+x3

i desenrollant l'equació en forma recursiva:

x=n+n+n+n+3333

la solució del qual és la raïl de l'equació:

x3xn=0

per a tot número n tal que n>0. Este procediment també és adequat per a calcular:

nnnn3333

la solució del qual és la raïl de l'equació cúbica:

x3+xn=0

per a tots els números n i x tals que n>0 i |x| ≥ 1.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bruño: Elements d'Àlgebra, edició espanyola


Referències

[editar | editar còdic]