Anar al contingut

Racemización d'aminoàcits

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La racemización d'aminoàcits és un método de datació química que consistix en la conversió d'un compost L-aminoàcit a un D-aminoàcit o viceversa i permet datar mostres orgàniques fins al Paleolític Mig.

Introducció

[editar | editar còdic]

Els isòmers són molècules orgàniques formades pels mateixos àtoms, idèntica composició, pero en propietats físiques i químiques diferents.

l'isomeria estereoquímica ocorre en els composts que tenen els mateixos àtoms; pero estan orientats de diferent manera. Els composts capaços d'existir en dos formes diferents i que cada forma és l'image en l'espill de l'atra, com la mà dreta i la mà esquerra, reben el nom de composts quirales (del grec mà).

Isomeria òptica o Enantiomería.

El fenomen de la quiralitat es produïx en composts que posseïxen algun àtom de carbono unit a quatre composts o grups d'àtoms diferents, com alguns aminoàcits entre ells l'alanina, la prolina o l'àcit aspártico.

Mescla racémica i racemizaació

[editar | editar còdic]

La majoria d'aminoàcits tenen dos isòmers, la forma esquerra (L o levógira) i la forma dreta (D o dextrógira). La forma d'identificar cada forma és sometre la solució a un fes de llum polarisada, en lo que les L es desviaran a l'esquerra i les D a la dreta. Una solució d'un aminoàcit en el mateix número de L i de D, cada forma anula l'efecte de l'atra en la llum.

A una mescla de les dos formes (levógira i dextrógira) d'un mateix aminoàcit en cantitats iguals se li denomina mescla racémica; i racemizaació al procés químic que consistix en la conversió d'un compost L en D o de D en L.

En les plantes i animals vius es formen aminoàcits (que despuix formen proteïnes) majoritàriament de la forma L i quan estos sers vius moren escomença la racemizaació i la transformació de L-aminoàcits a D-aminoàcits fins a alcançar l'estabilitat, la mescla racémica.

Es pot determinar l'edat cronométrica d'un restant orgànic si es coneix d'un aminoàcit, la seua taxa de racemizaació i la cantitat de forma L i D en la mostra.

Esta tècnica de datació pot medir fins al Paleolític Mig.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gamble, C. (2002), Arqueologia Bàsica, Barcelona: Edicions Ariel. ISBN 978-84-344-6679-1
  • Hortolà, P. (1998), Datació per racemizació d'aminoàcits: Principis, tècniques i aplicacions, Barcelona: EUB. ISBN 84-8338-011-0
  • Renfrew, C. i Bahn, P. (1993), Arqueologia: teories, métodos i pràctica, Madrit: Edicions Akal. ISBN 84-460-0234-5